Berthella aurantiaca (Risso, 1818)
Berthella aurantiaca per Enric Madrenas
Nota taxonòmica: Aquesta espècie ha estat tradicionalment confosa amb
Berthellina edwardsii perquè la seva morfologia externa és molt similar, tant, que és virtualment impossible distingir-les “de visu”. Per diferenciar aquestes dues espècies s’ha de recórrer a l’estudi de l’estructura mandibular i de les dents radulars. La ràdula de
B. edwardsii té nombroses dents denticulats (més de 150) a cada semifilera i les mandíbules allargades i amb les peces mandibulars llises mentre que les dents de la ràdula de
B. aurantiaca són molt menys nombroses (de 50 a 80 per semifilera ) i les mandíbules més curtes i amb les peces mandibulars amb denticles als costats. També poden diferenciar-se els exemplars adults per la grandària de la conquilla interna, que en
B.edwardsii mai sobrepassa els 5.5mm (en exemplars de fins a 60mm) ja que deixa de créixer quan els animals sobrepassen els voltant de 15 mm de longitud (Jakov Prkić, com.pers.), mentre que a
Berthella aurantiaca té una mida proporcionalment més gran (Vayssière va citar una conquilla de 15mm en un exemplar de 30mm), ja que protegeix tota la massa visceral.
Sinònims
- Pleurobranchus aurantiacus Risso, 1818 (original)
- Pleurobranchus elongatus Cantraine, 1835
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar al voltant de 20mm amb una longitud màxima reportada de 30 mm. El color del cos és ataronjat o vermellós. El cos és bombat i el mantell dorsal és relativament petit i no cobreix el peu. En l’animal viu el tegument dorsal és hialí i en el seu interior hi ha espícules calcàries estrellades, amb 3-5 prolongacions, que tenen missió de suport del teixit. El vel bucal està molt desenvolupat quan l’animal està en moviment i té contorn trapezoïdal. Els rinòfors són tubulars i oberts a la seva zona externa, en la seva zona interior hi ha plecs transversals que corresponen a les àrees olfactives del rinòfor. La brànquia està situada sota la vora dreta del mantell, és bipinnada i posseeix entre 15 i 18 làmines a banda i banda del seu eix central. El color de la brànquia és una mica més clar que la resta del cos. La conquilla és interna i auriculiforme i està bastant desenvolupada, ocupant aproximadament una mica més de la meitat de la longitud total de l’animal; la superfície dorsal de la conquilla té estries de creixement més o menys marcades. El peu és molt ample, sobresortint de les vores del mantell per davant, pels costats i per la part posterior de l’animal. Lacaze-Duthiers (1859) descriu l’anatomia i fisiologia d’aquesta espècie.
Biologia
Berthella aurantiaca s’ha citat vivint sota pedres a escassa profunditat (Vayssière, 1898), en praderia de Posidonia oceanica (Cattaneo-Vietti, 1986) o en fons de sorra o fang on pesquen vaixells comercials d’arrossegament (Ros, 1975). Fins fa poc, ha estat confosa i citada repetidament com a Berthellina edwardsii per la semblant coloració i morfologia de les dues espècies. Un resum de la discussió sobre la identificació de B. aurantiaca / B. edwardsii es pot llegir a Sea Slug Forum. Únicament estudiant l’anatomia interna i analitzant l’estructura mandibular i de les dents radulars, entre d’altres detalls, es pot afirmar la pertinença a una o altra espècie. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que es poden observar al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat i, fins el moment, tots els exemplars pertanyen a B. edwardsii .
Etimologia
- Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
- Aurantiaca. Del Llatí “aurantiacus” que significa “de color d’or”.
Distribució
A causa de la similitud morfològica i de coloració de Berthella aurantiaca amb B. edwardsii , les cites d’ambdues espècies haurien de ser confirmades mitjançant estudis anatòmics. Moltes de les cites europees referides a B. aurantiaca es refereixen realment a B. edwardsii (Cervera et al. 2004); aquests autors indiquen, però, que B. aurantiaca es troba en gairebé tot el litoral ibèric (Cantàbric, zona del estret de Gibraltar i tot el litoral mediterrani), les Balears i les Açores. B. aurantiaca no ha estat citada a l’Adriatic, mentres que B. edwardsii es molt comú (Jakov Prkić, com.pers.). El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwardsii . A les costes catalanes B. aurantiaca ha estat citada amb seguretat a Es Caials (Cadaqués), al litoral de les Illes Medes i a Blanes.
Abundància
Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
MesAquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthella aurantiaca basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
1246567
Berthella aurantiaca
items
1
entomological-society-of-america
author
asc
1
https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes.
2023. OPK - Opistobranquis. (
https://opistobranquis.info/).
Bergh, L. S. R. 1892. Opistobranches provenant des campagnes du yacht Hirondelle. Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert 1er, Prince souverain de Monaco 4: 1-35.
Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
Cervera, J. L., T. M. Gosliner, J. C. García-Gómez, and J. Ortea. 2000. A new species of Berthella Blainville, 1824 (Opisthobranchia: Notaspidea) from the Canary Islands (Eastern Atlantic Ocean), with a re-examination of the phylogenetic relationships of the Notaspidea. Journal of Molluscan Studies 66: 301-311.
Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86: 383–389.
Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
García-Gómez, J. C. 1987. Adiciones a la fauna de Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar (sur de España), I. Iberus 7 (2): 197-209.
Gili, J. M., and J. Ros. 1984. L’estatge circalitoral de les Illes Medes: el coralligen; pp 678-700, In: Els sistemes natural de les Illes Medes. Institut d’Estudis Catalans, 828 pp.
Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
Lacaze-Duthiers, H. 1859. Histoire anatomique et physiologique du pleurobranche orangé. Annales des Sciences Naturelles (Zoologie) 11: 201-202; pls. 6-12.
Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
Maluquer, M. 1912. Contribució a la fauna malacologica de Catalunya. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural, 2.a época 12: p. 50.
Maluquer, M. 1906. Mol·luscs marins de Catalunya. Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona 1906-1907: 14, 27, 42 and 103.
Maluquer, M. 1916. Treballs oceanografics de la costa de l’Empordá. Anuari - Junta de Ciències Naturals (Barcelona): 221-261.
Maluquer, J. 1907. Mol·luscs marins de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 7: 19–21.
Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (
http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral.
Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar.
2023. M@re Nostrum. (
http://marenostrum.org/).
Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
Risso, A. 1818. Mémoire sur quelques Gastropodes nouveaux, Nudibranches et Tectibranches observés dans la mer de Nice. Journal de Physique 87: 368-377.
Ros, J. 1981b. Noves citations de Gasteropòdes opistobranquis de les Gimnésies. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural 47 (Secció Zoología 4): 175-177.
Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
Ros, J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
Ros, J. D. 1985b. Els poblaments d’Opistobranquis de coves submarines mediterránies: noves dades i comentaris sobre llur afinitat faunistica. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural 52 (Secció Zoología 6): 87-94.
Ros, J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico (Tesis Doctoral).
Ros, J., and J. M. Gili. 1985. Opistobranches des grottes sousmarines de I’lle de Majorque (Baleares). Rapport de la Commision Internationale de la Mer Mediterranée 29 (5): 141-145.
Sánchez Tocino, L. 2001. Berthella aurantiaca accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (
http://www.ugr.es/~lstocino/bertthella_aurantiaca.htm).
Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
Vayssière, A. 1898. Monographie de la famille des pleurobranchidés. I. Annales des Sciences Naturelles (Zoologie) 8 (8): 209-402.
WoRMS Editorial Board.
2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (
http://www.marinespecies.org).
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Berthella aurantiaca" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 02/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/KqRSQ)
Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.