Berthella aurantiaca

Berthella aurantiaca (Risso, 1818)

Berthella aurantiaca per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Pleurobranchida  

 

Superfamily

Pleurobranchoidea  

 

Family

Pleurobranchidae  

 

Genus

Berthella  

 

Species

Berthella aurantiaca  (Risso, 1818)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140807).
Nota taxonòmica: Aquesta espècie ha estat tradicionalment confosa amb Berthellina edwardsii perquè la seva morfologia externa és molt similar, tant, que és virtualment impossible distingir-les “de visu”. Per diferenciar aquestes dues espècies s’ha de recórrer a l’estudi de l’estructura mandibular i de les dents radulars. La ràdula de B. edwardsii té nombroses dents denticulats (més de 150) a cada semifilera i les mandíbules allargades i amb les peces mandibulars llises mentre que les dents de la ràdula de B. aurantiaca són molt menys nombroses (de 50 a 80 per semifilera ) i les mandíbules més curtes i amb les peces mandibulars amb denticles als costats. També poden diferenciar-se els exemplars adults per la grandària de la conquilla interna, que en B.edwardsii mai sobrepassa els 5.5mm (en exemplars de fins a 60mm) ja que deixa de créixer quan els animals sobrepassen els voltant de 15 mm de longitud (Jakov Prkić, com.pers.), mentre que a Berthella aurantiaca té una mida proporcionalment més gran (Vayssière va citar una conquilla de 15mm en un exemplar de 30mm), ja que protegeix tota la massa visceral.

Sinònims

  • Pleurobranchus aurantiacus Risso, 1818 (original)
  • Pleurobranchus elongatus Cantraine, 1835

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar al voltant de 20mm amb una longitud màxima reportada de 30 mm. El color del cos és ataronjat o vermellós. El cos és bombat i el mantell dorsal és relativament petit i no cobreix el peu. En l’animal viu el tegument dorsal és hialí i en el seu interior hi ha espícules calcàries estrellades, amb 3-5 prolongacions, que tenen missió de suport del teixit. El vel bucal està molt desenvolupat quan l’animal està en moviment i té contorn trapezoïdal. Els rinòfors són tubulars i oberts a la seva zona externa, en la seva zona interior hi ha plecs transversals que corresponen a les àrees olfactives del rinòfor. La brànquia està situada sota la vora dreta del mantell, és bipinnada i posseeix entre 15 i 18 làmines a banda i banda del seu eix central. El color de la brànquia és una mica més clar que la resta del cos. La conquilla és interna i auriculiforme i està bastant desenvolupada, ocupant aproximadament una mica més de la meitat de la longitud total de l’animal; la superfície dorsal de la conquilla té estries de creixement més o menys marcades. El peu és molt ample, sobresortint de les vores del mantell per davant, pels costats i per la part posterior de l’animal. Lacaze-Duthiers (1859) descriu l’anatomia i fisiologia d’aquesta espècie.

Biologia
Berthella aurantiaca s’ha citat vivint sota pedres a escassa profunditat (Vayssière, 1898), en praderia de Posidonia oceanica (Cattaneo-Vietti, 1986) o en fons de sorra o fang on pesquen vaixells comercials d’arrossegament (Ros, 1975). Fins fa poc, ha estat confosa i citada repetidament com a Berthellina edwardsii per la semblant coloració i morfologia de les dues espècies. Un resum de la discussió sobre la identificació de B. aurantiaca / B. edwardsii es pot llegir a Sea Slug Forum. Únicament estudiant l’anatomia interna i analitzant l’estructura mandibular i de les dents radulars, entre d’altres detalls, es pot afirmar la pertinença a una o altra espècie. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que es poden observar al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat i, fins el moment, tots els exemplars pertanyen a B. edwardsii .

Etimologia

  • Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
  • Aurantiaca. Del Llatí “aurantiacus” que significa “de color d’or”.

Distribució
A causa de la similitud morfològica i de coloració de Berthella aurantiaca amb B. edwardsii , les cites d’ambdues espècies haurien de ser confirmades mitjançant estudis anatòmics. Moltes de les cites europees referides a B. aurantiaca es refereixen realment a B. edwardsii (Cervera et al. 2004); aquests autors indiquen, però, que B. aurantiaca es troba en gairebé tot el litoral ibèric (Cantàbric, zona del estret de Gibraltar i tot el litoral mediterrani), les Balears i les Açores. B. aurantiaca no ha estat citada a l’Adriatic, mentres que B. edwardsii es molt comú (Jakov Prkić, com.pers.). El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwardsii . A les costes catalanes B. aurantiaca ha estat citada amb seguretat a Es Caials (Cadaqués), al litoral de les Illes Medes i a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella aurantiaca
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthella aurantiaca basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bergh, L. S. R. 1892. Opistobranches provenant des campagnes du yacht Hirondelle. Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert 1er, Prince souverain de Monaco 4: 1-35.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., T. M. Gosliner, J. C. García-Gómez, and J. Ortea. 2000. A new species of Berthella Blainville, 1824 (Opisthobranchia: Notaspidea) from the Canary Islands (Eastern Atlantic Ocean), with a re-examination of the phylogenetic relationships of the Notaspidea. Journal of Molluscan Studies 66: 301-311.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). J. Mar. Biol. Ass. U.K., 86: 383-389.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    García-Gómez, J. C. 1987. Adiciones a la fauna de Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar (sur de España), I. Iberus 7 (2): 197-209.
    Gili, J. M., and J. Ros. 1984. L’estatge circalitoral de les Illes Medes: el coralligen; pp 678-700, In: Els sistemes natural de les Illes Medes. Institut d’Estudis Catalans, 828 pp.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Lacaze-Duthiers, H. 1859. Histoire anatomique et physiologique du pleurobranche orangé. Annales des Sciences Naturelles (Zoologie) 11: 201-202; pls. 6-12.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Maluquer, M. 1912. Contribució a la fauna malacologica de Catalunya. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural, 2.a época 12: p. 50.
    Maluquer, M. 1906. Mol·luscs marins de Catalunya. Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona 1906-1907: 14, 27, 42 and 103.
    Maluquer, M. 1916. Treballs oceanografics de la costa de l’Empordá. Anuari - Junta de Ciències Naturals (Barcelona): 221-261.
    Maluquer, J. 1907. Mol·luscs marins de Catalunya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 7: 19-21.
    Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Risso, A. 1818. Mémoire sur quelques Gastropodes nouveaux, Nudibranches et Tectibranches observés dans la mer de Nice. Journal de Physique 87: 368-377.
    Ros, J. 1981b. Noves citations de Gasteropòdes opistobranquis de les Gimnésies. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural 47 (Secció Zoología 4): 175-177.
    Ros, J. D. 1985b. Els poblaments d’Opistobranquis de coves submarines mediterránies: noves dades i comentaris sobre llur afinitat faunistica. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural 52 (Secció Zoología 6): 87-94.
    Ros, J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ros, J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
    Ros, J., and J. M. Gili. 1985. Opistobranches des grottes sousmarines de I’lle de Majorque (Baleares). Rapport de la Commision Internationale de la Mer Mediterranée 29 (5): 141-145.
    Sánchez Tocino, L. 2001. Berthella aurantiaca accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (http://www.ugr.es/~lstocino/bertthella_aurantiaca.htm).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    Vayssière, A. 1898. Monographie de la famille des pleurobranchidés. I. Annales des Sciences Naturelles (Zoologie) 8 (8): 209-402.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Berthella aurantiaca" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 16/07/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/KqRSQ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.