Guia d’Opistobranquis Pleurobranchida Berthella aurantiaca

Berthella aurantiaca

Berthella aurantiaca (Risso, 1818)

Berthella aurantiaca per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Aquesta espècie ha estat tradicionalment confosa amb Berthellina edwardsii perquè la seva morfologia externa és molt similar, tant, que és virtualment impossible distingir-les “de visu”. Per diferenciar aquestes dues espècies s’ha de recórrer a l’estudi de l’estructura mandibular i de les dents radulars. La ràdula de B. edwardsii té nombroses dents denticulats (més de 150) a cada semifilera i les mandíbules allargades i amb les peces mandibulars llises mentre que les dents de la ràdula de B. aurantiaca són molt menys nombroses (de 50 a 80 per semifilera ) i les mandíbules més curtes i amb les peces mandibulars amb denticles als costats. També poden diferenciar-se els exemplars adults per la grandària de la conquilla interna, que en B.edwardsii mai sobrepassa els 5.5mm (en exemplars de fins a 60mm) ja que deixa de créixer quan els animals sobrepassen els voltant de 15 mm de longitud (Jakov Prkić, com.pers.), mentre que a Berthella aurantiaca té una mida proporcionalment més gran (Vayssière va citar una conquilla de 15mm en un exemplar de 30mm), ja que protegeix tota la massa visceral.

Sinònims

Pleurobranchus aurantiacus Risso, 1818 (original)
Pleurobranchus elongatus Cantraine, 1835

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar al voltant de 20mm amb una longitud màxima reportada de 30 mm. El color del cos és ataronjat o vermellós. El cos és bombat i el mantell dorsal és relativament petit i no cobreix el peu. En l’animal viu el tegument dorsal és hialí i en el seu interior hi ha espícules calcàries estrellades, amb 3-5 prolongacions, que tenen missió de suport del teixit. El vel bucal està molt desenvolupat quan l’animal està en moviment i té contorn trapezoïdal. Els rinòfors són tubulars i oberts a la seva zona externa, en la seva zona interior hi ha plecs transversals que corresponen a les àrees olfactives del rinòfor. La brànquia està situada sota la vora dreta del mantell, és bipinnada i posseeix entre 15 i 18 làmines a banda i banda del seu eix central. El color de la brànquia és una mica més clar que la resta del cos. La conquilla és interna i auriculiforme i està bastant desenvolupada, ocupant aproximadament una mica més de la meitat de la longitud total de l’animal; la superfície dorsal de la conquilla té estries de creixement més o menys marcades. El peu és molt ample, sobresortint de les vores del mantell per davant, pels costats i per la part posterior de l’animal. Lacaze-Duthiers (1859) descriu l’anatomia i fisiologia d’aquesta espècie.

Biologia
Berthella aurantiaca s’ha citat vivint sota pedres a escassa profunditat (Vayssière, 1898), en praderia de Posidonia oceanica (Cattaneo-Vietti, 1986) o en fons de sorra o fang on pesquen vaixells comercials d’arrossegament (Ros, 1975). Fins fa poc, ha estat confosa i citada repetidament com a Berthellina edwardsii per la semblant coloració i morfologia de les dues espècies. Un resum de la discussió sobre la identificació de B. aurantiaca / B. edwardsii es pot llegir a Sea Slug Forum. Únicament estudiant l’anatomia interna i analitzant l’estructura mandibular i de les dents radulars, entre d’altres detalls, es pot afirmar la pertinença a una o altra espècie. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que es poden observar al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat i, fins el moment, tots els exemplars pertanyen a B. edwardsii .

Etimologia

Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
Aurantiaca. Del Llatí “aurantiacus” que significa “de color d’or”.

Distribució
A causa de la similitud morfològica i de coloració de Berthella aurantiaca amb B. edwardsii , les cites d’ambdues espècies haurien de ser confirmades mitjançant estudis anatòmics. Moltes de les cites europees referides a B. aurantiaca es refereixen realment a B. edwardsii (Cervera et al. 2004); aquests autors indiquen, però, que B. aurantiaca es troba en gairebé tot el litoral ibèric (Cantàbric, zona del estret de Gibraltar i tot el litoral mediterrani), les Balears i les Açores. B. aurantiaca no ha estat citada a l’Adriatic, mentres que B. edwardsii es molt comú (Jakov Prkić, com.pers.). El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwardsii . A les costes catalanes B. aurantiaca ha estat citada amb seguretat a Es Caials (Cadaqués), al litoral de les Illes Medes i a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella aurantiaca
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthella aurantiaca basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Berthella aurantiaca" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 02/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/KqRSQ)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Berthella aurantiaca