Home Guia d’Opistobranquis Cephalaspidea Philinoidea Biuve fulvipunctata

Biuve fulvipunctata

Biuve fulvipunctata  (Baba, 1938)

Biuve fulvipunctata 1cm @ S'Algar, Menorca (5 m.) 21-08-2015 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Aglajidae  

 

Genus

Biuve  

 

Species

Biuve fulvipunctata  (Baba, 1938)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1055233).
Sinònims

  • Chelidonura conformata Burn, 1966
  • Chelidonura mediterranea Swennen, 1961
  • Chelidonura fulvipunctata Baba, 1938

Descripció
Cos una mica cilíndric i allargat, amb una conquilla interna i membranosa, dividit en un escut cefàlic anterior i un gep visceral posterior, parcialment coberta pel mantell. L’escut cefàlic té la vora anterior més àmplia i més o menys bilobul·lada, i ocupa els dos primers terços de la longitud total del cos. Pot arribar a assolir una longitud màxima de 33 mm (Sammut & Perrone, 1998) però la mida habitual està entre 10 i 20mm. El patró de coloració pot ser molt variable: alguns exemplars són de color negre vellutat o marró fosc amb reflexos blavosos, esquitxat de punts de color blanc daurat o ataronjat, mentre que altres exemplars són de color marró òxid amb punts grocs molt fins. En qualsevol cas, tots tenen una marca en forma de “W” en la vora anterior del cap, així com una taca de color blanc o crema a l’extrem posterior de l’escut cefàlic, i també tenen cinc punts de color taronja a la part anterior del cap. Una sèrie de pèls sensorials situats a la part anterior del cap, més densos en dues prominències situades als costats de la boca, li permeten detectar les seves preses. Dos ulls rodons i negres poden ser clarament visibles, o no, en la vora anterior del cap, entre els dos lòbuls cefàlics. El peu s’expandeix lateralment en dos parapodis llargs i simètrics, de forma arquejada i amb una coloració similar a la del cos, sense pigmentació blanca, i que es pleguen cobrint parcialment el dors de l’animal. La part inferior del peu també té un color similar. El mantell té una fina línia blanca al marge posterior, amb un flagel llarg a la banda esquerra i un flagell curt en el costat dret.

Biologia
Segons Marshall & Willan (1999) prefereix zones arenoses amb acumulacions de restes d’algues, des del límit de la marea baixa fins a profunditats de 20 m. De costums nocturns, es troba tant en zones protegides com a zones exposades. A la Mediterrània s’ha trobat molt rarament, generalment en hàbitats rocosos amb poblacions d’algues fins a 12 m de profunditat. Probablement s’alimenta de poliquets o petites planàries acel·lomades que se suposa que absorbeix molt ràpidament. La posta és un cordó que forma agrupacions irregulars de mida petita. La coberta enganxosa dels ous pot captar detritus de l’entorn per al seu reforç i camuflatge. L’eclosió té lloc al cap de quatre dies (en condicions de laboratori).

Etimologia

  • Biuve, per la presència d’una marca amb forma de “W” a la regió cefàlica. Del Llatí “bi”, dos i “uve” per la denominació castellana de la lletra “v”.
  • Fulvipunctata. Del Llatí “Fulvi”, ros, amb cabell groc + “Punctata”, del Francès “ponctuée”, del Llatí “punctatus”, motejat, amb punts. Amb punts grocs.

Distribució
Àmpliament distribuïda pel Indo-Pacífic ja que està present al Japó, Hawaii, Filipines, Indonèsia, Papua Nova Guinea, Austràlia, Nova Zelanda, Polinèsia Francesa, Illes Marshall, Reunió, Vanuatu, Mèxic, Sud-àfrica i Moçambic. També està present a la Mediterrània, on hi ha molt poques cites confirmades: port de Selimiye, Antalaya, Turquia com a Chelidonura mediterranea (Swennen, 1961), Israel (Mienis and Gat, 1987), Malta (Perrone and Sammut, 1997), Xipre ( Tsiakkiros and Zenetos, 2011), Itàlia (2015), França (Horst, 2015) i Menorca, Illes Balears, Espanya (Karachle et al., 2016). Totes com a Chelidonura fulvipunctata. Aquesta gran dispersió geogràfica, juntament amb la gran diversitat de patrons cromàtics, suggereix que estem davant de diverses espècies dins del mateix gènere, tot i que calen estudis moleculars per poder certificar aquesta hipòtesi.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Biuve fulvipunctata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Biuve fulvipunctata basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Baba, K. 1938. Opisthobranchia of Kii, middle Japan. Journal of the Department of Agriculture, Kyushu Imperial University 6(1):1- 19.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Çinar, M. E., M. Bilencenoglu, B. Ozturk, T. Katagan, and V. Aysel. 2005. Alien species on the coasts of Turkey. Medit. Mar. Sci, 6/2, 2005, 119-146.
    Çinar, M. E., M. Bilecenoglu, B. Öztürk, T. Katağan, and M. B. Yokeş. 2011. An updated review of alien species on the coasts of Turkey. Mediterranean Marine Science, 12(2): 257-315.
    Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta, F., G. Bitar, H. Zibrowius, and M. Oliverio. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96: 1–22.
    Galil, B., J. Douek, H. K. Mienis, and B. Rinkevich. 2016. Comments on “The Mediterranean Sea as a gateway for invasion of the Red Sea: the case of the Indo-West Pacific head-shield slug Chelidonura fulvipunctata Baba, 1938” by Manuel António E. Malaquias, Andrea Zamora-Silva, Dyana Vitale, Andrea Spinelli, Sergio De Matteo, Salvatore Giacobbe, Deneb Ortigosa and Juan L. Cervera, Aquatic Invasions, 2016. Aquatic Invasions (2016) Volume 11, Issue 4: 351–354.
    Gosliner, T. M. 1980. Systematics and phylogeny of the Aglajidae (Opisthobranchia: Mollusca). Zoological Journal of the Linnean Society 66: 325-360.
    Herrero-Barrencua, A., L. Moro, and J. Ortea. 2016. Primeros registros de Chelidonura fulvipunctata Baba, 1938 y Diaphorodoris papillata Portmann & Sandmeier, 1960 (Mollusca: Heterobranchia) en las islas Canarias. Vieraea, 44: 121-126.
    Horst, D. 2015. Premier signalement d’un spécimen vivant de Chelidonura fulvipunctata (Gastropoda, Cephalaspidea, Aglajidae) en Méditerranée occidentale, sur les côtes françaises. Xenophora 150: 18.
    Imamoto, J. 2001. Chelidonura fulvipunctata accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Chelidonura&gakumei2=fulvipunctata&location_code=0000#).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., E. Madrenas, and M. Ballesteros. 2016. First occurrence of the tropical Indo-West Pacific head-shield sea slug Chelidonura fulvipunctata in the Balearic Islands confirms its range extension into the western Mediterranean Sea [in]  (Karachle et al., 2016 - New Mediterranean Biodiversity Records [March 2016]). Mediterranean Marine Science, 17/1, 2016, 230-252.
    Malaquias, M. A. E., A. Zamora-Silva, D. Vitale, A. Spinelli, S. De Matteo, S. Giacobbe, D. Ortigosa, and J. L. Cervera. 2016. The Mediterranean Sea as a gateway for invasion of the Red Sea: the case of the Indo-West Pacific head-shield slug Chelidonura fulvipunctata Baba, 1938. Aquatic Invasions (2016) Volume 11, Issue 3: 247–255.
    Malaquias, M. A. E., A. Zamora-Silva, D. Vitale, A. Spinelli, S. De Matteo, S. Giacobbe, D. Ortigosa, and J. L. Cervera. 2017. The Suez Canal as a revolving door for marine species: a reply to Galil et al. (2016). Aquatic Invasions (2017) Volume 12 Article in press.
    Marshall, J. G., and R. C. Willan. 1999. Nudibranchs of Heron Island, Great Barrier Reef : a survey of the Opisthobranchia (sea slugs) of Heron and Wistari Reefs. Backhuys: Leiden. x, 257 pp.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Mienis, H. K., and G. Gat. 1987. A Record of the Indo-Pacific Species Chelidonura fulvipunctata from the Mediterranean Coast of Israel (Opisthobranchia Aglajidae). Levantina (67):709.
    Ortea, J., L. Moro, and J. Espinosa. 2007. Descripción de dos nuevas especies de Philinopsis Pease, 1860 (Mollusca: Opisthobranchia: Cephalaspidea) de Cuba y Bahamas con comentarios sobre las especies atlánticas del género. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 18(3-4): 33-52. [Nominal issue for 2006; published August 2007].
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Perrone, A. S., and C. Sammut. 1997. Opisthobranchia of the genus Chelidonura Adams, 1850 (Cephalaspidae) from the Isle of Malta. Basteria 61(1-3): 61-70.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rudman W.B. et al. 1998. Chelidonura fulvipunctata accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/chelfulv).
    Sammut, C. R., and A. S. Perrone. 1998. A preliminary check-list of Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda) from the Maltese Islands. Basteria 62(5-6): 221-240.
    Sciberras, M., and P. J. Schembri. 2007. A critical review of records of alien marine species from the Maltese Islands and surrounding waters (Central Mediterranean). Mediterranean Marine Science Volume 8/1, 2007, 41-66.
    Swennen, C. 1961. On a collection of Opisthobranchia from Turkey. Zoologische Mededelingen, Leiden 38 (3): 41-75.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Tsiakkiros, L., and A. Zenetos. 2011. Further additions to the alien mollusk fauna along the Cyriot coast: new opisthobranch species. Acta Adriatica 52(1): 115 - 124.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).
    Zamora-Silva, A., and M. A. E. Malaquias. 2017. Molecular phylogeny of the Aglajidae head-shield sea slugs (Heterobranchia: Cephalaspidea): new evolutionary lineages revealed and proposal of a new classification. Zoological Journal of the Linnean Society, 2017, XX, 1–51.
    Zenetos, A., S. Gofas, G. Russo, and J. Templado. 2004. Chelidonura fulvipunctata accessed through: CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean on 2015-05-23. (http://www.ciesm.org/atlas/Chelidonurafulvipunctata.html).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Biuve fulvipunctata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/fGNVk)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.