Bosellia mimetica

Bosellia mimetica (Trinchese, 1891)

Bosellia mimetica per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Bosellia  

 

Species

Bosellia mimetica  Trinchese, 1891

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138851).
Descripció
Quan estan completament estesos els animals poden tenir fins a 8 mm de longitud i son allargats, en canvi quan estan en repòs el seu contorn pot ser quasi circular y presentar la meitat de la seva mida. El color general és verd fosc. En moviment els animals diferencien clarament la regió cefàlica que presenta un lòbul oral arrodonit, de la resta del cos; ambdues regions separades per una mena de solc. Els rinòfors son molt curts i auriculats i tenen els ulls en la base i en el centre d’una petita ària despigmentada. El dors de l’animal esta mancat de qualsevol tipus d’expansions i de la seva zona anterior sobresurt lleugerament la regió cefàlica. El color general del cos i la regió cefàlica és verd clar tot i que està esquitxat per nombroses taques verd fosc que proporcionen un to fosc en tot l’animal. Els rinòfors solen ser més clars que la resta del cos. En el dors poden observar-se en ocasions petites puntuacions de color carmí i taques blanques en els marges del cos formades per cúmuls de granulacions blanques.

Biologia
Aquesta espècie esta estretament associada a l’alga clorofícia Halimeda tuna sobre la que sol viure i de la que s’alimenta. El saccoglos “roba” de l’alga els cloroplasts i els incorpora als seus teixits on son funcionals durant un temps, fotosintetitzant molècules orgàniques. L’abundància de cloroplasts en els teixits de Bosellia mimetica li proporciona una tonalitat verdosa quasi idèntica a la de l’alga cosa que la camufla perfectament sobre Halimeda tuna i a més, els productes fotosintetitzats per els cloroplasts li serveixen d’aliment. Les postes d’aquesta espècie tenen forma de cordó disposat en una espiral molt atapeïda i de moltes voltes, amb ous blanquinosos. Les postes solen dipositar-se sobre la mateixa alga Halimeda tuna o sobre la també clorofícia Flabellia petiolata.

Etimologia

  • MimeticaDerivada de Llatí “mimus”, significa mim, pantomima, bufó, però també imitador. Relacionat amb la capacitat d’aquesta espècie per confondre’s amb el substrat.

Distribució
Aquesta espècie és molt freqüent en tot el Mediterrani occidental però també és present en les costes orientals de Grècia i Croàcia. L’espècie també ha estat localitzada en les costes tropicals de l’Atlàntic occidental, des de Florida fisn el nord de Brasil. En les costes catalanes es pot trobar en tot el litoral sempre associada a l’alga Halimeda tuna.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Bosellia mimetica
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Bosellia mimetica basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

    Altaba CR, Traveset A. 1985. Noves localitzations d’opistobranquis als Països Catalans. Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural 52 (secció Zoología 6): 83-86.
    Altaba CR, Travesset A. 1985. La malacologia als Paisos Catalans. Butlletí de la Institució d’Història Natural, 50: 155-171.
    Ballesteros M. 1979. Bosellia mimetica Trinchese, 1891 y Elysia timida Risso, 1818, dos ascoglosos nuevos para la fauna ibérica. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 4: 13-17.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Becker R. 1960. Bau und Funktion des Genitalsystems von Bosellia mimetica Trinchese. Rev. Suisse Zool. 5:194-201.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Carmona L, Malaquias MAE, Gosliner TM, et al. 2011. Amphi-atlantic distributions and cryptic species in sacoglossan sea slugs. Journal of Molluscan Studies 77: 401–412. https://doi.org/10.1093/mollus/eyr036.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    Fahrner A, Haszprunar G. 2001. Anatomy and ultrastructure of the excretory system of a heart-bearing and a heart-less sacoglossan gastropod (Opisthobranchia, Sacoglossa). Zoomorphology. 121(2):85–93. https://doi.org/10.1007/s004350100047.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marín A, Ros JD. 1989. The Chloroplast-Animal Association in Four Iberian Sacoglossan Opisthobranchs Elysia timida, Elysia translucens, Thuridilla hopei and Bosellia mimetica. 22nd European Marine Biology Symposium, Barcelona, Spain, August 17-22, 1987. Scient. Mar. 53(2-3):429-440.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Pereira F, Ballesteros M. 1982. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. II. Tossa de Mar, Gerona. Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rosenberg G. 2009. Malacolog 4.1.1. A Database of Western Atlantic Marine Mollusca. The Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA. Available from http://www.malacolog.org/.
    Rosenberg G, Moretzsohn F, García EF. 2009. Gastropoda (Mollusca) of the Gulf of Mexico, Pp. 579–699 in Felder, D.L. and D.K. Camp (eds.), Gulf of Mexico–Origins, Waters, and Biota. Biodiversity. Texas A&M Press, College Station, Texas.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Bosellia mimetica accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/bosemime.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Trainito E, Trainito S. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Olbia (SS), Italia: Taphros.
    Trinchese S. 1890. Descrizione del nuovo genere Bosellia. Memorie della Regia Accademia delle Scienze dell’Istituto di Bologna 5: 773-778.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Bosellia mimetica" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=663)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.