Aplysia depilans

Aplysia depilans Gmelin, 1791

Aplysia depilans per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Aplysia  

 

Species

Aplysia depilans  Gmelin, 1791

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138754).
Sinònims

  • Aplysia juliana var. quoyana Engel & Eales, 1957
  • Aplysia leporina Delle Chiaje, 1828
  • Aplysia major Lankester, 1875
  • Aplysia melanopus Couch, 1870
  • Aplysia petersoni Gray J.E., 1828
  • Aplysia poli Delle Chiaje, 1824
  • Aplysia poliana Delle Chiaje, 1824
  • Aplysia sandvichensis Sowerby G.B. II, 1869
  • Aplysia woodi Bergh, 1908
  • Dolabella fragilis Lamarck, 1822
  • Dolabella laevis de Blainville, 1819
  • Dolabella lepus Risso, 1826
  • Syphonota bipes Pease, 1860
  • Tethys capensis O’Donoghue, 1929

Descripció
És juntament amb A.fasciata la major llebre de mar d’aigües europees, ja que es cita que pot arribar fins a 30cm. de longitud (Eales, 1960) i un pes del voltant d’1 kg. El cos és ample i de coloració variable, des del marró al verdós, existint freqüentment taques o puntuacions de color blanquinós o groguenc. Els tentacles orals són amples i els rinòfors auricul·lats. Els paràpodes estan fusionats per darrere com a A.punctata. El mantell dorsal té un foramen de petit diàmetre des del qual s’aprecien unes fines estries radials. A través del foramen es pot veure la superfície de la closca, que és interna, prima, aplanada i semitransparent. A la zona anterior dreta de la cavitat paleal s’aprecien els múltiples porus de la glàndula opalina. El peu és ample i arrodonit per darrere ia la zona posterior desenvolupa una zona adherent de contorn circular anomenada “ventosa metapodial” que permet a l’animal fixar-se al substrat. En l’aparell genital el penis és fosc, gairebé negre, i la seva cutícula té espines penials.

Biologia
Com les altres espècies europees del gènere, A.depilans viu en fons soms del litoral on abunden les algues fotòfiles que són la seva dieta alimentària, tot i que sovint es troba sota pedres. S’ha comprovat que menja diferents espècies d’algues com Dictyota, Ulva i diverses feofícies. La unió posterior dels paràpodes impedeix teòricament que pugui efectuar moviments de natació, encara que s’han citat alguns exemplars mediterranis que poden nedar. A causa de la presència de la ventosa metapodial, els animals es subjecten fortament al substrat per la part posterior del peu, i el resta del cos romandre gairebé dret. Quan els exemplars són molestats bruscament són capaços de segregar pels orificis de la glàndula opalina un fluid defensiu de color blanquinós i olor penetrant. Com en altres espècies del gènere, durant l’època de reproducció nombrosos individus copulen en cadena i de manera recíproca; el primer individu de la cadena té el paper de femella, sent fecundat pel que està darrere, mentre que l’animal situat al final de la cadena fa el paper de mascle, fecundant al que té davant. Tots els individus intermedis en la cadena tenen el paper de mascle i femella alhora, fecundant al que tenen davant i sent fecundats pel del darrere. A Astúries s’ha estudiat el cicle anual d’una població de A.depilans en una zona intermareal de la platja de Las Llanas (Martínez, 1995) i s’ha comprovat que el període de posta va des de finals de juny fins a finals de setembre i que el cicle vital dura menys d’un any, desapareixent els exemplars d’aquesta platja durant els mesos d’hivern. Les postes, com en altres espècies del gènere, tenen forma d’un cordó molt llarg i enrotllat formant una massa compacta de color groc-ataronjat que pot ser 80 vegades més llarg que la mida del cos. Dins del cordó hi ha càpsules ovígeres que contenen de mitjana uns 25 ous d’unes 100 micres de diàmetre, comptabilitzant-se més de 3 milions d’ous en una sola massa ovígera (Bebbington & Thompson, 1968). De les zones externes del cos de A.depilans s’han extret diversos metabòlits secundaris anomenats aplyolides que han mostrat propietats ictiotòxiques i repelents de la depredació (Martínez, 1995).

Etimologia

  • Aplysia. Nom procedent del grec que significa brutícia
  • depilans = depilatoria, creença antiga de que amb el seu contacte es produïa una pèrdua de cabell.

Distribució
És una espècie que es distribueix per les costes europees, des de les Illes Britàniques a la Mediterrània. També ha estat esmentada a Canàries, Madeira, Açores i l’arxipèlag de Cap Verd. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costaneres tant espanyoles com portugueses i a Catalunya s’ha observat des de la Costa Brava N i S, les Illes Medes, al Maresme, la Costa Daurada i el litoral de Tarragona fins a Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia depilans
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aplysia depilans basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Achituv, Y., and A. J. Susswein. 1985. Habitat selection by two mediterranean species of Aplysia: Aplysia fasciata Poiret and Aplysia depilans Gmelin (Mollusca, Opisthobranchia). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 85: 113–122.
    Altimira, C. 1975. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 39: 63-78.
    Altimira, C. 1976. Moluscos testáceos recolectados en el litoral sur de Tarragona (delta del Ebro) (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 40: 581-595.
    Altimira, C., and J. Ros. 1979. Algunos moluscos marinos de las Islas Canarias. Vieraea 8 (1): 3-12.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, S. P. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Azevedo, J. M. N., and S. Gofas. 1990. Moluscos marinhos litorais da ilha das Flores; Expediçao Científica Flores’89 (relatório preliminar). Relatórios e Comunicações Científicas do Departamento de Biología 18: 83-87.
    Ballesteros, E. 1998. Addicions a la fauna d’invertebrats bentònics marins de l’Archipèlag de Cabrera (Illes Balears, Mediterrània Occidental). Bolletí de la Societat d’Historia Natural de Balears 41: 41-48.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bebbington, A., and S. M. Turk. 1992. Aplysia depilans Gmelin and Aplysia fasciata Poiret from Cornwall. Journal of Conchology 34 2 1992 - 0022-0019 115.
    Benhamou, N. 1989. Ultrastructural study of galacturonic acid distribution in some pathogenic fungi using gold-complexed Aplysia depilans gonad lectin. CAN J MICROBIOL 35 3 1989 CJMIA Canadian Journal of Microbiology 0008-4166 349-358.
    Bentivegna, F., P. Cirino, L. Fiore, and L. Geppetti. 1987. Factors regulating food ingestion behavior in Aplysia depilans Poiret (Gatropoda, Opisthobranchia). Monitore Zoologico Italiano-Italian Journal of Zoology. 21: 174–174.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F., W. Renda, and A. Vazzana. 2009. Alien mollusca along Calabrian shores of the Messina Strait area and a review of their distribution in the Italian seas. Boll. Malacol., 45: 15-30.
    Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). J. Mar. Biol. Ass. U.K., 86: 383-389.
    Eales, N. B. 1957. Revision of the species of Aplysia of the Muséum National d’Historie Naturelle (Malacologie), Paris. Bulletin du Museum National d’Histoire Naturelle (Paris) 2e série, 29 (3): 246-255.
    Eales, N. B. 1960. Revision of the world species of Aplysia. Bulletin of the British Museum, Natural History (Zoology) 5: 269-404.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    García-Gómez, J. C. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Gmelin, J. F. 1791. Vermes. In Gmelin J.F. (Ed.) Caroli a Linnaei Systema Naturae per Regna Tria Naturae, Editio Decima Tertia, Aucta Reformata. Tome 1, Pars 6 (Vermes). E. Beer, Lipsiae [Leipzig], pp. 3021-3910.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Levy, M., Y. Achituv, and A. J. Susswein. 1989. Relationship between respiratory pumping and oxygen consumption in Aplysia depilans and Aplysia fasciata. Journal of Experimental Biology 141 1989  - 0022-0949 389-406.
    Lobo da Cunha, A. 2001. Ultrastructural and histiological claity of the salivary glands of Aplysia depilans (Mollusca, Opisthobranchia). Acta Zoologica 82(3):201-212.
    Lobo-da-Cunha, A. 1999. Ultrastructural and cytochemical aspects of the basophilic cells in the hepatopancreas of Aplysia depilans (Mollusca, Opisthobranchia). Tissue & Cell. 31: 8–16.
    Lobo-da-Cunha, A. 2002. Cytochemical localisation of lysosomal enzymes and acidic mucopolysaccharides in the salivary glands of Aplysia depilans (Opisthobranchia). Journal of submicroscopic cytology and pathology. 34: 217–25.
    Lobo-da-Cunha, A. 2000. The digestive cells of the hepatopancreas in Aplysia depilans (Mollusca, Opisthobranchia): ultrastructural and cytochemical study. Tissue & Cell. 32: 49–57.
    Lobo-da-Cunha, A. 2001. Ultrastructural and histochemical study of the salivary glands of Aplysia depilans (Mollusca, Opisthobranchia). Acta Zoologica. 82: 201–212.
    Lobo-da-Cunha, A., and C. Batista-Pinto. 2005. Light and electron microscopy studies of the oesophagus and crop epithelium in Aplysia depilans (Mollusca, Opisthobranchia). Tissue & Cell. 37: 447–456.
    Lobo-da-Cunha, A., and C. Batista-Pinto. 2007. Ultrastructural, histochemical and cytochemical characterization of intestinal epithelial cells in Aplysia depilans (Gastropoda, Opisthobranchia). Acta Zoologica. 88: 211–221.
    Lobo-da-Cunha, A., and C. Batista-Pinto. 2003. Stomach of Aplysia depilans (Mollusca, Opisthobranchia): A histochemical, ultrastructural, and cytochemical study. Journal of Morphology. 256: 360–370.
    Lobo-Da-Cunha, A., and G. Calado. 2008. Histology and ultrastructure of the salivary glands in Bulla striata (Mollusca, Opisthobranchia). Invertebrate Biology. 127: 33–44.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Aplysia depilans" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 17/07/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/wcpP6)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.