Home Guia d’Opistobranquis Cephalaspidea Cylichnoidea Cylichna cylindracea

Cylichna cylindracea

Cylichna cylindracea (Pennant, 1777)

Cylichna cylindracea @ Artsdatabanken - Cephalaspids of Norway - per Manuel Malaquias

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Cylichnoidea  

 

Family

Cylichnidae  

 

Genus

Cylichna  

 

Species

Cylichna cylindracea  (Pennant, 1777)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139476).
Sinònims

  • Bulla cylindracea Pennant, 1777 (original)
  • Bulla cylindrica Bruguière, 1792
  • Bulla oliva Gmelin, 1791
  • Bulla producta Brown, 1827
  • Cylichna cylindracea var. linearis Jeffreys, 1867
  • Cylichna cylindrica (Bruguière, 1792)
  • Cylichna elongata Locard, 1886
  • Cylichna linearis Jeffreys, 1867
  • Cylichna producta (Brown, 1827)

Descripció
Aquesta espècie pot assolir una mida d’uns 20 mm de longitud, dels quals 15 mm corresponen a la conquilla. Com en altres espècies de cefalaspidis el cos és de color blanc o lleugerament crema. L’escut cefàlic està lleugerament indentat a la seva zona anterior i amb dos lòbuls posteriors arrodonits. Quan l’animal està deambulant l’escut cefàlic s’allarga doblant la seva longitud normal. No existeixen lòbuls parapodiales en el cos ni tampoc lòbul paleal sota la conquilla. Aquesta és sòlida i relativament gruixuda per la seva mida, de forma cilíndrica, estreta i allargada. El seu color és blanquinós però està coberta per un periostrac de color marró una mica ataronjat. La conquilla té una fina escultura d’estries espirals. L’obertura de la conquilla abasta tota la longitud d’aquesta, és estreta i només s’eixampla a la zona anterior. L’àpex de la conquilla està deprimit. L’animal no pot retreure’s completament dins de la conquilla. La biologia, anatomia i histologia d’aquesta espècie, i d’altres del mateix gènere, va ser estudiada amb detall per Lemche (1956).

Biologia
Aquest cefalaspideu viu en fons de sorra neta o de fang, des de pocs metres fins a 1500 m de profunditat, on pot soterrar-se a uns quants centímetres de fondària (Thompson, 1988). Es creu que s’alimenta de foraminífers i altres organismes intersticials. Quan se’l molesta és capaç de segregar un fluid vermellós, possiblement amb missió defensiva.

Etimologia

  • Cylichna. Del Grec “kylichne”, tassa petita.
  • Cylindracea. Del Llatí “cylindratus”, cilíndric, amb forma de cilindre.

Distribució
La seva àrea de distribució va des del nord d’Europa (Islàndia, Noruega, illes Lofoten) fins a la Península Ibèrica, Canàries, Madeira, Açores, Angola, Cap Verd, illes de Santa Helena, Ascensió i Tristán Da Cunha (Rolán, 2005) i la Mediterrània. A la Península Ibèrica s’ha citat en totes les seves zones costaneres, també a les Balears. A les costes catalanes s’ha trobat en diferents localitats de la Costa Brava (platja de Cap Ras a Colera, Llançà i Blanes), a Sant Pol de Mar, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Mont-Roig del Camp, Vandellòs i Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cylichna cylindracea
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Cylichna cylindracea basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Cylichna cylindracea @ Malta by Constantino Mifsud

Bibliografia

    Aartsen, J. J. v., H. P. M. G. Menkhorst, and E. Gittenberger. 1984. The marine Mollusca of the Bay of Algeciras, Spain, with general notes on Mitrella, Marginellidae and Turridae. Basteria supplement 2: 1-135.
    Altimira, C. 1972. Notas malacológicas XVI; Contribución al conocimiento de la fauna malacológica marina de Menorca. Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada 53: 33-52.
    Altimira, C. 1977. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español) 2a parte. Investigación Pesquera 41 (3): 569-573.
    Avila, S. P. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bucquoy, E., P. Dautzenberg, and G. Dollfus. 1886. Les mollusques marins du Roussillon, Tome I, Gastropodes. J. B. Baillière & fils. Paris: 487-570 pp.; pls. 61-66.
    Cadee, G. C. 1968. Molluscan biocoenoses and thanatocoenoses in the Ria de Arosa, Galicia, Spain. Zool. Verhand., 95: 1121, 52 figs, 6 pls.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta, F., G. Bitar, H. Zibrowius, and M. Oliverio. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96: 1–22.
    d’Oliveira, M. P. 1895. Opisthobranches du Portugal de la collection de m Paulino d’Oliveira. O Instituto. Revista Scientifica e Litteraria. 42: 574–592.
    Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86: 383–389.
    Flor, G., J. M. E. M. Llera, and J. Ortea. 1981. Contribución al estudio de la playa de San Lorenzo (Gijón). Cuadernos del Crinas 1: 1-47.
    Flor, G., E. M. Llera, and J. Ortea. 1982. Los carbonatos biogénicos de los sedimentos de las playas arenosas de Asturias y Cantabria: su origen y significado dinámico. Cuadernos del Crinas 2: 1-77.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Hernández, J., and J. Jiménez. 1972. Distribución de los moluscos: Gasterópodos y Pelecípodos marinos de las costas de Galicia. Cuaderno de Biología 1: 79-93.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Lastra, M., A. S. J. Mora, and J. S. Troncoso. 1988. Cartografía de los moluscos infralitorales de la Bahía de Santander (Sustratos Blandos). Iberus 8 (2): 233-241.
    Lemche, H. M. 1956. The anatomy and histology of Cylichna (Gastropoda Tectibranchia). Skrifter udgivet af Universitetets Zoologiske Museum, Kobenhavn 16; 278pp, 46 pls.
    Locard, A. 1897. Mollusques testacés Vol 1 In: Expéditons scientifiques du Travailleur ed tu Talismán pendant les années 1880, 1881, 1882, 1883. Mollusques testacés. Masson et Cie Editeurs. Paris: 516 pp.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada I. Opistobranquios (1). Iberus 3: 51-74.
    Luque, A. A. 1986. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Malaquias, M. A. E. 2015. Cylichna cylindracea accessed through: Artsdatabanken, Universitetsmuseet i Bergen, Universitetet i Bergen on 2015-04-17. (http://data.artsdatabanken.no/Pages/149885).
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias, M. A. E., J. L. Cervera, and P. J. López-González. 2001. The Opisthobranch Molluscs from Porto Santo Island (Madeira Archipelago, Northeastern Atlantic Ocean). Iberus 19 (1): 75-82.
    Malaquias, M. A. E., E. Martínez, and A. D. Abreu. 2002. Cephalaspidea sensu lato (Mollusca: Opisthobranchia) of the Madeira Archipelago and Selvagens Islands, northeast Atlantic, Portugal. American Malacological Bulletin. 17: 65–83.
    Malaquias, M. A. E., J. Mackenzie-Dodds, P. Bouchet, T. M. Gosliner, and D. G. Reid. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41.
    Martínez, J., and I. Andarraga. 2003. Estructura y evolución temporal de los sedimentos y de las comunidades bentónicas afectadas por los vertidos de un colector de aguas residuales en San Sebastián (Guipúzcoa) (golfo de Vizcaya). Boletín. Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 345-370.
    McAndrew, R. 1852. Note on the molluscs observed during a short visit to the Canary and Madeira Islands. Annals and Magazine of Natural History (sèrie 2) 10: p. 8.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Mikkelsen, P. M. 1995. Cephalaspid opisthobranchs of the Azores. Açoreana, supplement: 193-215.
    Moreno, D., and J. Templado. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. II. Iberus 16 (2): 39-58.
    Moro, L., J. J. Bacallado, and J. A. Ortea. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Nobre, A. 1937. Moluscos Testáceos Marinhos do Arquipélago da Madeira. Memórias e Estudos do Museu Zoológico da Universidade de Coimbra (serie I) 98: 1-101.
    Nobre, A. 1895. Sur la faune malacologique des îles de S Thomé et de Madère (suite et fin). Annais de Sciencias Naturais 2: 97-98.
    Nobre, A. 1936. Moluscos marinhos de Portugal. Companhia Editora do Minho, Barcelos.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Nordsieck, F., and F. García-Talavera. 1979. Moluscos marinos de Canarias y Madeira (Gastropoda). Aula de Cultura de Tenerife. Tenerife, Spain: 208 pp.; pls. I-XLVI.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral.
    Ortea, J., and L. Moro. 2019. Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia. 25: 1–36.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12: 105–136.
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Cylichna cylindracea" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 22/02/2015. Accedit: 09/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=18440)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.