Haminoea exigua

Haminoea exigua Schaefer, 1992

• Haminaea exigua Schaefer, 1992

Descripció
Es tracta d’una espècie d’Haminoea de mida petita (d’aquí el seu nom específic) que no sol sobrepassar els 12-14 mm de longitud. La coloració general del cos és lleugerament groguenca però aquest color està emmascarat per les nombroses taques i puntuacions marrons, vermelloses, taronges i blanquinoses que es troben per tot el cos. Les taques marrons són irregulars, en ocasions estan ramificades i en alguns exemplars són molt abundants i condueixen a l’enfosquiment general del cos. Les puntuacions blanques (iridiòfors) poden confluir formant taques irregulars àmplies a la zona de la massa visceral coberta per la conquilla; al cap, aquestes puntuacions blanques són més abundants en els marges anteriors de l’escut cefàlic. Les puntuacions ataronjades (xantòfors) també s’observen principalment a la zona de la massa visceral coberta per la conquilla, que és semitransparent, i són molt abundants i aparents en els individus juvenils. L’escut cefàlic és lleugerament bilobul·lat pel davant, mentre que els seus lòbuls posteriors estan ben desenvolupats. Els ulls es troben al centre de dues àrees despigmentades de l’escut cefàlic, que en general és fosc a causa de les taques irregulars marrons. Els lòbuls parapodials són força curts i només cobreixen parcial i lateralment fins la meitat de la conquilla quan l’animal està passejant. La conquilla i la massa visceral estan truncades posteriorment. El lòbul paleal posterior sobresurt lleugerament per darrere de la conquilla. El peu arriba ventralment fins a la meitat de la conquilla, és semitransparent però també té taques marrons i puntuacions blanques disperses.

Biologia
Fins al moment, les escasses observacions d’individus vius d’aquesta espècie ho han estat en sediments marins superficials constituïts per sorra fina i sorra composada de restes de conquilles (Schaefer, 1992), entre masses d’algues com Halopteris scoparia (Sánchez-Moyano et al. 2000) i també entre rizomes de Posidonia oceanica. La postes han estat observades en els aquaris de la universitat de Viena i consisteixen en una cinta en forma de C o lleugerament enrotllada en espiral d’uns 10 mm de longitud i una alçada de 3.5 mm de mitjana, contenint ous d’unes 60 micres de diàmetre; les larves eclosionen al cap de 6 dies i mig després de la posta i tenen una mitjana de 100 micres de longitud (Schaefer, 1992).

Etimologia

• Exigua. Del Llatí “Exiguus”, una mica de, trist, pobre, escàs, mesquí, curt, pobre, petit.

Distribució
Aquesta espècie es coneix només del nord del Mar Adriàtic (península d’Istria a Croàcia i el port d’Ancona a Itàlia; Shaefer, 1992), de la zona de l’Estret de Gibraltar, al Cap de Palos, a la costa llevantina de la Península Ibèrica (Cervera et al., 2004) i a la costa de Catalunya, on ha estat observada en diferents localitats de la Costa Brava (Girona), a Mataró (Barcelona) i a Torredembarra (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Haminoea exigua
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆