Melanochlamys wildpretii

Melanochlamys wildpretii  Ortea, Bacallado & Moro, 2003

Melanochlamys wildpretii @ Cap de Creus 11m 31-10-2015 per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Melanochlamys wildpretii Ortea, Bacallado & Moro, 2003 va ser descrita originalment a partir d’espècimens col·lectats a Gran Canària. En aquell moment, el gènere Melanochlamys era reconegut com un llinatge distint dins dels Aglajidae, caracteritzat per la seva morfologia externa i l’estructura de la seva conquilla interna. Ortea, Espinosa i Moro (2007) van establir el gènere Spinoaglaja, separant-lo de Philinopsis en funció de característiques morfològiques, com la presència d’estructures semblants a espines a la conquilla interna. Posteriorment, Ortea, Bacallado i Moro (2013) van reclasificar Melanochlamys wildpretii com a Spinoaglaja wildpretii, argumentant que els seus trets morfològics s’alineaven millor amb el nou gènere. Tanmateix, aproximadament en el mateix període, Ornelas-Gatdula i Valdés (2012) van publicar un estudi filogenètic molecular que suggeria que Spinoaglaja havia de considerar-se sinònim de Philinopsis, qüestionant la seva validesa com a gènere separat. Aquesta perspectiva va ser reforçada per Camacho-García et al. (2014), que també van trobar evidència molecular que contradeia la separació de Spinoaglaja. Posteriorment, Zamora-Silva i Malaquias (2018) van dur a terme un estudi filogenètic molecular exhaustiu de la família Aglajidae, en què van identificar nous llinatges evolutius i van proposar una classificació revisada. Basant-se en les seves anàlisis moleculars, van suggerir que Melanochlamys wildpretii s’havia de mantenir dins el gènere Melanochlamys, en lloc de ser reclasificada dins Spinoaglaja. A OPK donem suport a aquesta conclusió fins que nous estudis indiquin el contrari, ja que la base de dades taxonòmica de WoRMS actualment reconeix Spinoaglaja wildpretii com a vàlid, però no cita el treball que dóna suport a aquesta designació.

Sinònims

• Philinopsis wildpretii  (Ortea, Bacallado & Moro, 2003)
• Spinoaglaja wildpretii  (Ortea, Bacallado & Moro, 2003)

Descripció
Els escassos exemplars observats fins al moment mesuren al voltant de 10 mm de longitud però s’ha citat una talla màxima de 25 mm (Horst & Juan, 2014). El cos és allargat i estilitzat. L’escut cefàlic és allargat, lleugerament bilobul·lat per davant i s’eixampla just per darrere de la zona on es troben els ulls; per la zona posterior es va estrenyent i la vora posterior, que arriba fins a una mica més de la meitat del cos, és arrodonit. Els lòbuls posteriors del cos són de la mateixa mida i s’eixamplen lleugerament cap a fora. Els lòbuls parapodials estan poc desenvolupats i deixen lliure la regió central del cos. El peu és una mica més ample que l’escut cefàlic. El color de l’animal és marró més o menys clar o ataronjat amb pigment blanc en diferents llocs del cos. Segons els exemplars, aquest pigment blanc forma taques irregulars en forma i grandària a l’escut cefàlic, en els lòbuls parapodials i en els lòbuls posteriors, essent gairebé constant una franja transversal blanca a la meitat del cos que abasta als lòbuls parapodials i la zona posterior de l’escut cefàlic. També sol estar pigmentada de blanc la vora posterior dels lòbuls posteriors. Les zones laterals anteriors del peu també tenen una taca blanca. La conquilla és interna i no es veu per transparència.

Biologia
Segons la descripció original (Ortea et al. 2003), els exemplars d’aquesta espècie recol·lectats a l’arxipèlag canari tenen hàbits excavadors i viuen en fons de fang o sorra amb pedres semienterrades i cobertes d’algues cespitoses entre 4 i 15 m de profunditat, es mouen àgilment sobre el sediment i són capaços de enterrar-se en qüestió de pocs segons. Els exemplars trobats a la Mediterrània ho van ser en fons soms sorrencs prop de roques on creixen les algues Acetabularia acetabulum i Liagora viscida (Horst et al. 2014) i també sobre fulles i entre rizomes de Posidonia oceanica i praderia de Cymodocea nodosa amb l’alga Caulerpa prolifera (Trainito et al. 2014). A les illes gregues s’han trobat conquilles buides d’aquesta espècie en mostres de sediments d’una praderia d’una fanerògama marina del gènere Zostera (Manousis et al. 2012). A les costes catalanes de la Península Ibèrica s’han observat exemplars de M. wildpretii entre rizomes de Posidonia oceanica i entre masses d’algues fotòfiles (VIMAR).

Etimologia

• Melanochlamys. Del Grec “melan”, negre + “chlamys”, túnica.
• Wildpretii. Dedicat al professor D. Wolfredo Wildpret de la Torre (1933-). Llicenciat en Farmàcia per la Universidad Complutense de Madrid, va participar en la creación de la secció de Ciències Biològiques de la Facultat de Ciències de la Universidad de La Laguna, on va impartir assignatures com Botànica i Geobotànica, i va ser fundador de l’assignatura Flora i Vegetació Canària. Va ser catedràtic de Botànica fins a la seva jubilació en 2003, quan va ser nomenat professor emèrit. El seu besavi, Hermann Wildpret, havia estat el botànic major del Jardí Botànic de La Orotava.

Distribució
L’espècie va ser descrita per al litoral canari de la illa de Gran Canària (Ortea et al. 2003) i, des de llavors, només han estat observats escassos exemplars, tots ells al Mar Mediterrani: conquilles buides a les illes gregues (Manousis et al. 2012 ) i exemplars vius a l’illa de Sardenya (Trainito & Doneddu, 2014), a les costes mediterrànies franceses (Horst & Juan, 2014), al Salento italià (SalentoSommerso.it), a l’illa de Malta (Romani & Pagli, 2015) i en diferents localitats de la costa catalana (VIMAR i GROC), on representen les primeres cites de l’espècie per aigües de la Península Ibèrica.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Melanochlamys wildpretii 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 13895 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• BiologiaMarina.org
• Club d'Immersió Biologia (Barcelona)
• DORIS
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Salento Sommerso
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: