Home Guia d’Opistobranquis Sacoglossa Plakobranchoidea Elysia gordanae

Elysia gordanae

Elysia gordanae (Thompson & Jaklin, 1988)

Elysia gordanae@L´Escala, Girona per Enric Madrenas

Nota taxonómica: Ortea et al. (2017) va proposar la sinonímia entre E. gordanae i E. margaritae, actualment acceptada en WoRMS, però és questionable a causa de que tenen mides molt diferents: E. margaritae es va descriure sobre la base de pocs exemplars de 33-44 mm de llarg, mentre que E. gordanae és molt més petita i usualment la seva grandària és menor a 10 mm. D’altra banda, hi ha un altre espècie, Elysia hetta Perrone, 1990, que està estretament relacionada amb E. gordanae i que també està actualment acceptada com a vàlida per WoRMS. És molt probable que la descripció de E. hetta es basés en juvenils d’E. gordanae, de manera que podria ser un sinònim menor d’aquesta espècie. (Text basat en Jakov Prkić, com.pers.). Mantenim E. gordanae com a espècie vàlida fins que es publiquin nous treballs sobre el tema.

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a mesurar 30 mm de longitud. La coloració general és verdosa però no és homogènia i, generalment, hi ha nombroses puntuacions i granulacions de color blanc i rosat que aclareixen el cos. A banda i banda del cap hi ha zones pigmentades de blau iridescent molt tènue. Els rinòfors són estrets, estan enrotllats i són relativament curts; la seva coloració és també verdosa però estan esquitxats de taques blanques. Els ulls són molt visibles just darrere de la base dels rinòfors. Els parápodos estan poc desenvolupats i solen obrir-se de forma angulosa en el seu terç anterior. La vora dels parápodos està engrossit i ribetejat d’un verd més fosc i té petites protuberàncies de color blanquinós. Els vasos dorsals són molt poc aparents.

Biologia
Aquesta espècie sol viure entre algues verdes des de la zona intermareal fins a uns 30 m de profunditat. Aquesta espècie s’ha trobat cap a les algues Bryopsis i Derbesia i s’ha indicat que s’alimenta de l’alga clorofícea Cladophora on és capaç de retenir els seus cloroplasts en el seu cos, amb una taxa de renovació alta (Marín & Ros, 1988). La posta és un cordó gruixut de color blanquinós enrotllat en una espiral ondulosa (Gofas, Moreno & Salas, 2011).

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
  • Gordanae. En honor de Gordana Jaklin (19??-) probablement relacionada amb un dels autors.

Distribució
A més de la localitat tipus a la costa d’Eslovènia, l’espècie s’ha citat només a la Península Ibèrica (costes andaluses, valencianes i catalanes), Canàries, Açores (Cervera et al. 2004) i Balears (illa de Menorca). A Catalunya s’ha observat a Es Caials, L’Escala i les Illes Medes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia gordanae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Elysia gordanae basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Cervera, J. L., and P. J. López-González. 1996. New records of two uncommon sacoglossans (Gastropoda: Opisthobranchia) from the coasts of the Iberian peninsula. Veliger. 39: 93–95.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    García Raso, J. E., A. A. Luque, J. Templado, C. Salas, E. Hergueta, D. Moreno, and M. Calvo. 1992. Fauna y Flora marinas del Parque Natural de Cabo de Gata-Nijar, 1a 9/1992. ed. Luque del Villar, Ángel Antonio, Madrid.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Martín-Hervás, M. R., L. Carmona, K. R. Jensen, C. Licchelli, F. Vitale, and J. L. Cervera. 2020. Description of a new pseudocryptic species of Elysia Risso, 1818 (Heterobranchia, Sacoglossa) in the Mediterranean Sea. Bull Mar Sci. 96(1):127–143.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ortea, J., L. Moro, and J. Espinosa. 1997. Nuevos datos sobre el género Elysia Risso, 1818 (Opisthobranchia: Sacoglossa) en el atlántico. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 9 (2, 3 and 4): 141-155.
    Ortea, J., L. Moro, and J. J. Bacallado. 2017. Nota sobre dos especies del género Elysia Risso, 1818 (Mollusca: Sacoglossa) en las islas de Cabo Verde. Rev.Acad. Canar. Cienc. 29: 21–30.
    Poursanidis, D., and D. Koutsoubas. 2015. On the occurrence of Elysia gordanae Thompson & Jaklin, 1988 (Mollusca, Opisthobranchia) in East Mediterranean Sea. Marine Biodiversity. 1–2.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rudman W.B. et al. 1998. Elysia gordanae accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/elysgord).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson, T. E., and A. Jaklin. 1988. Eastern Mediterranean Opisthobranchia: Elysiidae (Sacoglossa = Ascoglossa). Journal of Molluscan Studies. 54: 59–69.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Wirtz, P., and H. Debelius. 2003. Mediterranean and Atlantic invertebrate guide. ConchBooks, Hackenheim, Germany.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Elysia gordanae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 01/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/IiP74)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.