Roxaniella jeffreysi

Roxaniella jeffreysi (Weinkauff, 1866)

Roxaniella jeffreysi @ Split, Croatia per Pero Ugarković

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Roxaniella jeffreysi (Weinkauff, 1866)

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassTectipleura
OrderCephalaspidea
SuperfamilyHaminoeoidea
FamilyHaminoeidae
GenusRoxaniella
SpeciesRoxaniella jeffreysi (Weinkauff, 1866)
Nota taxonòmica: Descrita originalment com Bulla (Cylichna) jeffreysi per Weinkauff (1866), a partir de material prèviament confós amb altres espècies del gènere Bulla. Posteriorment, Monterosato (1884) va erigir el gènere Roxaniella per a aquesta espècie; tanmateix, en gran part de la literatura contemporània ha estat tractada com Atys jeffreysi, considerant Roxaniella com a sinònim o subgènere d’Atys (Oskars et al., 2017). Estudis recents basats en filogènia molecular han demostrat que les espècies mediterrànies tradicionalment assignades a Atys no constitueixen un grup monofilètic, fet que suggereix afinitats amb diferents llinatges indo-pacífics i posa de manifest la inestabilitat taxonòmica del grup (Oskars et al., 2017, 2019). En aquest context, l’ús de Roxaniella ha estat reinstaurat en treballs recents sobre la filogènia dels Haminoeidae sensu lato (Oskars et al., 2019), tot i que la seva acceptació encara no és universal.

Sinònims

  • Bulla blainvilliana Récluz, 1843
  • Bulla ovulata Brocchi, 1814 sensu Jeffreys, 1856 (id. incorrecta)
  • Cylichna jeffreysi Weinkauff, 1866
  • Atys jeffreysi (Weinkauff, 1866)

Descripció
Animal translúcid, amb el cos cobert per petits punts blancs; el mantell, sota la conquilla, presenta taques irregulars de color marró més o menys rogenc, que també apareixen disperses sobre l’escut cefàlic i els lòbuls parapodials (Oskars et al., 2017). L’escut cefàlic és curt, ample, arrodonit i bilobulat, amb petits lòbuls cefàlics ben definits; els ulls són visibles per transparència. Els lòbuls parapodials són de forma triangular (Oskars et al., 2017). La conquilla és translúcida, de tonalitat blanquinosa a groguenca, de forma cilíndrica i truncada als dos extrems. La superfície està recorreguda per estries espirals que cobreixen tota la conquilla, formades per indentacions arrodonides fusionades, alternant estries més gruixudes i més fines. Les estries axials (línies de creixement) intersecten les espirals generant un patró decussat característic. L’obertura s’estén al llarg de tota la conquilla, estrenyent-se cap a l’àpex; el llavi extern sobrepassa l’àpex i s’arqueja cap a la regió superior de la columel·la, sense presentar plecs ni torsió apical. El llavi columel·lar mostra un plec dèbil i s’observa un petit solc umbilical darrere d’aquest plec (Oskars et al., 2017).

Biologia
Els exemplars estudiats per Oskars et al. (2017) van ser recol·lectats entre 40 i 60 m de profunditat en fons marins del Mediterrani, fet que suggereix afinitat per hàbitats infra- i circalitorals relativament profunds. No es disposa d’informació publicada específica sobre l’alimentació ni sobre la biologia reproductiva d’aquesta espècie.

Etimologia

  • Jeffreysi. En honor a John Gwyn Jeffreys, (1809-1885), advocat de Swansea, que es va interessar en la malacologia ja de jove. Jeffreys no es va dedicar únicament a la recol·lecció de petxines, sinó a tot el relacionat amb els mol·luscs. Va començar a organitzar expedicions de dragat, visitant les illes Shetland, l’Oest d’Escòcia, les Illes del Canal, Noruega, etc., acompanyat per especialistes escollits. Va participar en algunes expedicions més llargues a l’Oest de Groenlandia i al Golf de Biscaia i va visitar a col·legues recol·lectors a l’estranger. No estava d’acord amb el darwinisme, perquè, segons la seva opinió, donava a entendre que no es trobarien fronteres entre les espècies. El seu treball principal, “British Conchology”, en 5 volums, va ser publicat entre 1862 i 1869. La seva extensa col·lecció de petxines va ser adquirida el 1883 per W.H. Dall de la Smithsonian Institution.

Distribució
La localitat tipus d’aquesta espècie és La Spezia (Itàlia), a la costa del mar de Ligúria (Mediterrani). L’espècie ha estat documentada en diverses àrees del Mediterrani i a la regió macaronesica (Madeira i Canàries) (Oskars et al., 2017; Moro et al., 2003). Els exemplars analitzats en la redescripció d’Oskars et al. (2017) procedeixen de Malta, fet que confirma la seva presència al Mediterrani central. La mida reduïda de l’espècie i l’escassetat de cites podrien indicar que la seva distribució real està insuficientment documentada.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Roxaniella jeffreysi
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Roxaniella jeffreysi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Roxaniella jeffreysi 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 18306 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2025) "Roxaniella jeffreysi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 21/02/2015. Accedit: 09/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=18306)