Philine catena

Philine catena (Montagu, 1803)

Philine catena @ Costa Brava 3-05-2015 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Philinidae  

 

Subfamily

Philininae  

 

Genus

Philine  

 

Species

Philine catena  (Montagu, 1803)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140747).
Sinònims

  • Bulla catena Montagu, 1803 (original)
  • Bullaea angustata Philippi, 1836
  • Bullaea catenata Thorpe, 1844 
  • Bullaea catina Brown, 1827 
  • Bullaea punctata Philippi, 1836 
  • Bullaea sculpta Wood, 1848
  • Philine catena var. zona Jeffreys, 1867 
  • Philine catenata Locard, 1886 

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una longitud de gairebé 1 cm. El cos és estret i allargat, de color marró clar o crema, sobre el que destaquen nombroses puntuacions marrons que, segons la seva densitat, poden enfosquir més o menys el cos. L’escut cefàlic és llarg i estret i ocupa les dues terceres parts de la longitud total del cos, els seus extrems anterior i posterior són gairebé truncats. En alguns exemplars pot haver dues o tres petites taques marrons allargades en la meitat anterior de l’escut cefàlic. Els lòbuls parapodials són curts i només cobreixen les parets laterals del cos. El lòbul paleal només ocupa un terç de la longitud del cos, és gairebé quadrangular i en el seu extrem posterior diferencia dues curtes protuberàncies arrodonides. La conquilla és interna, de mida petita, blanquinosa, fina i molt fràgil i de contorn gairebé quadrangular; seva obertura és molt ampla i en la seva superfície externa hi ha una microescultura espiral formada per cadenes de petites depressions allargades com si fossin els comptes d’un collaret. L’àpex de la conquilla està lleugerament enfonsat. El peu és llarg i estret i ocupa tota la superfície ventral del cos.

Biologia
Philine catena viu en fons de sorra i grava, des de la zona intermareal, en basses de marea o sota pedres, fins a 2.000 m de profunditat (Thompson, 1988). No es coneix pràcticament res sobre la seva alimentació o reproducció, només que s’han trobat conquilles buides d’aquesta espècie en els estómacs d’alguns peixos plans com el Glyptocephalus cynoglossus i el Microstomus kitt (Thompson, 1976).

Etimologia

  • Philine. Derivat de la paraula grega “philainoi”, nom de dos germans cartaginesos que van lluitar per la seva pàtria i van rebre honors de Déus.
  • Catena. Del Llatí “catēna”, cadena.

Distribució
Aquesta espècie de cefalaspideu viu des del nord d’Europa (illes Lofoten, Noruega, costes britàniques) fins a la Península Ibèrica i el Mar Mediterrani. També ha estat citada a les Illes Canàries i a Madeira. A la Península Ibèrica, ha estat citada en totes les seves zones costaneres llevat de les costes atlàntiques d’Andalusia i també és present a les Illes Balears (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha trobat a la platja de Cap Ras (Colera), a Llançà, Sitges, Cubelles, Hospitalet de l’Infant, Vandellòs i Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Philine catena
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Philine catena basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Aartsen JJ v., Menkhorst HPMG, Gittenberger E. 1984. The marine Mollusca of the Bay of Algeciras, Spain, with general notes on Mitrella, Marginellidae and Turridae. Basteria supplement 2: 1-135.
    Altimira C. 1972. Notas malacológicas XVI; Contribución al conocimiento de la fauna malacológica marina de Menorca. Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada 53: 33-52.
    Altimira C. 1975. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 39: 63-78.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bucquoy E, Dautzenberg P, Dollfus G. 1886. Les mollusques marins du Roussillon, Tome I, Gastropodes. J. B. Baillière & fils. Paris: 487-570 pp.; pls. 61-66.
    Cadee GC. 1968. Molluscan biocoenoses and thanatocoenoses in the Ria de Arosa, Galicia, Spain. Zool. Verhand., 95: 1121, 52 figs, 6 pls.
    Capdevila M, Folch J. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta F, Tringali LP. 2017. Remarks on Philine striatula Monterosato, 1874 ex Jeffreys ms., with a survey on Philinidae J.E. Gray, 1850 (1815) sensu lato (Gastropoda: Cephalaspidea) recently ascribed to the Mediterranean fauna. Mar.Biodiv. https://doi.org/10.1007/s12526-017-0652-0.
    Flor G, Llera EM, Ortea J. 1982. Los carbonatos biogénicos de los sedimentos de las playas arenosas de Asturias y Cantabria: su origen y significado dinámico. Cuadernos del Crinas 2: 1-77.
    Giribet G, Peñas A. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Hidalgo JC. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada I. Opistobranquios (1). Iberus 3: 51-74.
    Luque AA. 1986. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Universidad Complutense de Madrid.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Luque AA, Templado J. 1981. Estudio de la tanatocenosis de moluscos de la isla de Sa Torreta (Formentera). Iberus 1: 23-32.
    Machado M, Fonseca LC. 1997. Nota sobre o macrozoobentos de uma instalação de piscicultura semi-intensiva (Olhão, Portugal). In: IX Congresso de Algarve. (March 7-9, 1997. Vilamoura, Portugal): 907-919.
    Malaquias MAE, Martínez E, Abreu AD. 2002. Cephalaspidea sensu lato (Mollusca: Opisthobranchia) of the Madeira Archipelago and Selvagens Islands, northeast Atlantic, Portugal. American Malacological Bulletin. 17(1–2):65–83. Available from ://WOS:000181210300007.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Montagu G. 1803. Testacea Britannica or Natural History of British Shells, Marine, Land, and Fresh-water, Including the Most Minute: Systematically Arranged and Embellished with Figures. J. White, London, Vol. 1, xxxvii + 291 pp. and Vol. 2, 293–606 pp.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Nordsieck F, García-Talavera F. 1979. Moluscos marinos de Canarias y Madeira (Gastropoda). Aula de Cultura de Tenerife. Tenerife, Spain: 208 pp.; pls. I-XLVI.
    Ohnheiser LT, Malaquias MAE. 2013. Systematic revision of the gastropod family Philinidae (Mollusca: Cephalaspidea) in the north-east Atlantic Ocean with emphasis on the Scandinavian Peninsula. Zoological Journal of the Linnean Society 167: 273–326.
    Oliver JD, Templado J, Kersting DK. 2012. Gasterópodos marinos de las islas Columbretes (Mediterráneo occidental). Iberus, 30 (2).
    Ortea J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Oviedo: Universidad de Oviedo.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Peñas A, Rolán E, Luque A, et al. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Phorson JE. 1989. Some observations on juvenile shells of Retusa truncatula, Philine catena and Philine punctata. The Conchologists’ Newsletter 111: 223-226.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Pruvot-Fol A. 1954. Mollusques opisthobranches. Paris, France: Paul Lechevalier (Faune de France). 460 p.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rolán E. 1983. Moluscos de la Ría de Vigo I; Gasterópodos. Feito. Santiago de Compostela, La Coruña, Spain: 383 pp.
    Ros J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39(2):269–372. Available from http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/8/IdNum/173/.
    Ros J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico [Tesis Doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona. 285 p.
    Rubio MC, Ros J. 1984. Las malacocenosis de las comunidades de algas fotófilas del litoral murciano (costa SE de España). Actas IV Simposio Ibérico de Estudos do Benthos Marinho (Lisboa) I: 193-202.
    Tarruella A. 2002. Moluscos marinos de Cap Ras y Llançà (Girona, NE de la península Ibérica). Spira, 1(2): 1-14.
    Templado J. 1982. Datos sobre los opistobranquios del Cabo de Palos (Murcia). Bollettino Malacologico 18 (9-12): 247-254.
    Templado J. 1984. Moluscos de las praderas de Posidonia oceanica en las costas del Cabo de Palos (Murcia). Investigación Pesquera 48 (3): 509-526.
    Templado J. 1983. Moluscos de las formaciones de fanerógamas marinas en las costas de Cabo de Palos (Murcia). Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Universidad Complutense de Madrid.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Toll L, Ballesteros M. 2017. “Opistobranquios” (Mollusca: Gastropoda) de la colección malacológica Lluís Dantart. Spira 6 (2017): 171–184.
    Urgorri V, Besteiro C. 1983. Inventario de los moluscos Opistobranquios de Galicia. Investigación Pesquera 47 (1): 3-28.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Philine catena" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14182)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.