Cyerce graeca Thompson, 1988
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Tectipleura | |
Superorder | Sacoglossa | |
Superfamily | Plakobranchoidea | |
Family | Hermaeidae | |
Genus | Cyerce | |
Species | Cyerce graeca T. E. Thompson, 1988 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140091). | ||
El cos és de color blanc translúcid, acolorit per un patró característic de color marró fosc que essencialment recobreix tot el dors, excepte la zona al voltant dels ulls, el cap, la zona pericàrdica, la zona anterior als rinòfors i els extrems dels mateixos, però la transparència de la resta del cos fa que, de vegades, l’animal sembli acolorit uniformement. Les cerata són molt amples i una mica inflades, molt mòbils i l’animal les autotomitza fàcilment si és molestat, deixant enrere aquests òrgans que van canviant de forma durant hores per distreure l’atenció dels predadors. L’animal regenera les cerata perdudes ràpidament. Tant les superfícies dorsals i ventrals de les cerata són de color blanc translúcid, excepte per una fila de digitacions romes de color marró a les vores dels cerata que, en alguns exemplars, apareix com una línia marró vorejant el tall de cada cerata, i que falta a les cerata de menor grandària de la part anterior de l’animal. També s’observen petites puntuacions blanques superficials formant una mena de banda en els extrems de les cerata, que corresponen a glàndules opalescents, molt probablement de caràcter defensiu. El tub digestiu de color verd fosc o marró gairebé negre es pot veure per transparència en diferents punts del cos, tant dorsal com ventralment. Tots els tentacles del cap estan enrotllats, amb els rinòfors bifurcats (característics d’aquesta família), dels quals el superior és de color marró però l’inferior, així com els tentacles orals, són de color clar. El marge propodial anterior és bilabiat, i el peu té una ranura mesopodial transversal. L’anus es distingeix en posició latero-dorsal dreta com una papil·la de color clar, situada just davant de la prominència pericàrdica. El major exemplar trobat per Thompson mesurava 11 mm de longitud.
Aquesta espècie té certa semblança amb la poc estudiada Cyerce antillensis Engel, 1927, descrita per primera vegada a Tobago, al Carib, i trobada més tard a Curaçao i a Florida per Marcus & Marcus (1967, làmina 1) sota el nom de Cyerce cristallina, a Jamaica per Thompson (1977), i a Bermuda per Clark (1984) i per Jensen & Clark (1986). La forma de les dents radulars és similar, però hi ha diferències importants en el patró de color del cos en els exemplars vius, que tenen les extremitats de color marró pàl·lid i més ondulades i suaus a Cyerce antillensis, comparades amb les extremitats ceratals digitades i de color marró fosc de Cyerce graeca. Marcus & Marcus (1970) van intentar donar criteris anatòmics objectius per distingir les dues espècies, recalcant especialment la importància d’examinar la faringe, en concret un òrgan muscular laminat unit a la part posterior de la massa bucal de l’animal. Aquest òrgan té forma bulbosa en Cyerce graeca, i s’assembla més al de Cyerce antillensis que l’il·lustrat pels mateixos autors per Cyerce cristallina.
Biologia
Com tots els sacoglosos, aquesta espècie s’alimenta d’algues. S’han trobat exemplars sobre Flabellia petiolata (Thompson, 1988) i altres algues que creixen sobre substrat dur (Petrusek, 2003) i (Atero, 2015) i també sota pedres (Pontes, 2016). Aquesta espècie és extremadament rara d’observar per les seves excel·lents capacitats críptiques amb el medi que les envolta. S’ha trobat des de la superficie fins els 30 metres de fondària.
Etimologia
- Cyerce, de significat incert, sembla relacionat amb la mitologia grega. Els autors clàssics com Bergh rara vegada explicaven l’origen dels noms proposats, encara que solien basar-se en la mitologia grega i romana.
- Graeca. Del Llatí “graecus”, Grec, de Grècia.
Distribució
La descripció original de Thompson es va basar en 3 espècimens d’uns 11mm recol·lectats a Grècia (Saronis, 28/07/1982; Kilini (localitat tipus), 3/06/1986 i Lagonisi, 17/06/1986). Posteriorment es van trobar més exemplars a prop de Sumartin, Brac Island, Croàcia (Adam Petrusek, 7/09/2003, Sea Slug Forum) a una profunditat d’entre 25 i 30 metres, sempre sobre algues que creixen sobre substrats durs. A Internet s’observen també fotos d’exemplars de 5mm a la costa d’Antibes, França (Gilles Cavignaux, 7/05/2009, Limaces de Rêve) i (Paul Henri Adoardi, 1/06/2010, Photo Bio Sous-Marine) retratats a molt poca profunditat. S’ha trobat alguns exemplars a l’illa de Mallorca (Nando Darder, 04/07/2005, GROC) i (Javier Atero, 15/07/2015, Flickr) que representarien les primeres cites per Espanya, el segon trobat també a poca profunditat. Dues troballes més, el primer a la Cala Ventosa, Sant Feliu de Guíxols (Xavier Salvador, 26/08/2015) en menys d’un metre d’aigua i un segon exemplar de 20mm a la Punta del Romaní, l’Escala (Miquel Pontes , 6/02/2016) a 12 metres d’aigua, correspondrien a les primeres cites per a Catalunya i per a la Península Ibèrica. Hi ha dues úniques cites fora de la Mediterrània, la primera a Açores (Wirtz & Debelius, 2003 – p.193) com Cyerce antillensis, encara que una observació detallada de la foto publicada suggereix més aviat que és Cyerce graeca, ja que no s’ajusta completament a la descripció de Cyerce antillensis. La segona cita (Wirtz, 2005) correspondria a una troballa en aigua molt poc fonda (molt pocs cm.) en una piscina natural a Porto Moniz (Madeira).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Cyerce graeca" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/09/2014. Accedit: 26/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/kOaid)
