Creseis acicula

Creseis acicula (Rang, 1828)

Creseis acicula @ Croatia per Pero Ugarković

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Pteropoda  

 

Suborder

Euthecosomata  

 

Superfamily

Cavolinioidea  

 

Family

Creseidae  

 

Genus

Creseis  

 

Species

Creseis acicula  (Rang, 1828)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139034).
Sinònims

  • Cleodora (Creseis) acicula Rang, 1828
  • Cleodora (Creseis) clava Rang, 1828
  • Cleodora acicula Rang, 1828 (original)
  • Cleodora clava Rang, 1828 (original)
  • Creseis clava (Rang, 1828)
  • Creseis acicula acicula (Rang, 1828)
  • Creseis acus Eschscholtz, 1829 
  • Creseis recta Gray J.E., 1850
  • Creseis spiniformis Benoit, 1843
  • Dentalium ecostatum Kirk, 1880
  • Hyalaea aciculata d’Orbigny, 1834 

Descripció
Pot mesurar fins a 4 cm de llarg. La conquilla és llisa, molt llarga (fins a 33 mm) i estreta (fins a 1,5 mm de diàmetre), en forma de tub i no corbada, i no és perfectament recta ja que hi ha moltes petites distorsions en la seva forma a causa de irregularitats de creixement. L’animal pot retreure completament en la conquilla que, en ser transparent, permet veure la massa visceral interna. Quan no està retret a la conquilla es poden veure dues ales natatòries a l’extrem més ample de la conquilla, a banda i banda de la boca.

Biologia
És una espècie pelàgica que, per la seva morfologia, és un nedador maldestre. Viu prop de la superfície en les aigües més càlides de tots dels oceans, on s’alimenta de fitoplàncton i protozous. Forma eixams massius a les aigües costaneres. L’aparició d’aquests eixams es sincronitza de vegades amb la de Penilia avirostris i els blooms de Trichodesmum (Sakthivel i Haridas, 1974). És hermafrodita protàndric. La reproducció en els subtròpics té lloc a l’estiu. A Trieste, els juvenils apareixen al juliol i al golf de Nàpols al setembre. Es descriu una neurosecreció per aquesta espècie.

Etimologia

  • Creseis. Del nom d’una nimfa de la mitologia Grega.
  • Acicula. Del Llatí “acus”, aguja.

Distribució
Es considera circumglobal (50°N – 45°S), on mostra una distribució contínua en aigües càlides. Al Mar dels Sargassos i a la Corrent de Benguela només s’ha registrat un petit nombre d’exemplars d’aquesta espècie i en el centres no es coneixen registres. A diferència de la majoria de les espècies, aquesta espècie es reprodueix a l’Atlàntic nord. El registre geològic mostra registres en el Plistocè i el Pliocè de la Mediterrània, i en el Quaternari tardà del Mar Roig.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Creseis acicula
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Creseis acicula

    Galicia: Cadée (1968). Gibraltar: Hidalgo (1917), Vives, Santamaría and Trepat (1975). Andalucía (Med.): Rampal (1968, 2002), Peñas et al. (in press). Levante: Hidalgo (1917), Vives (1966). Catalunya: Hidalgo (1917), Tarruella (2002). Como C.acicula. Baleares: Rampal (1963). Canarias: Hernández et al. (1991), Hernández and Jiménez (1993), Hernández, Ferrandis and Lozano Soldevilla (1993), Hernández, Jiménez and Silva (1997a,b), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003). Azores: Rampal (2002).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:2 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:3 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Creseis acicula basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2021. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Burgi, C. M., and C. Devos. 1962. Accumulation exceptionelle de Creseis acicula au long des côtes dans la région de Banyuls-sur-Mer. Vie et Milieu, 13: 391-392.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Kornicker, L. S. 1959. Observations on the behavior of the pteropods Creseis acicula Rang. Bull. Mar. Sci. Gulf Caribb. 9(3): 331-336, 1 tab., 2 photos.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., J. J. Bacallado, and J. A. Ortea. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Nishimura, S. 1965. Droplets from the plankton net, 20. “Sea stings” caused by Creseis acicula Rang (Mollusca: Pteropoda) in Japan. Publ. Seto Mar. Biol. Lab., 13(4): 298290.
    Oliver, J. D., J. Templado, and D. K. Kersting. 2012. Gasterópodos marinos de las islas Columbretes (Mediterráneo occidental). Iberus, 30 (2).
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Peñas, A., E. Rolán, A. Luque, J. Templado, F. Rubio, D. Moreno, and A. Sierra. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Peter, K. J., and V. T. Paulinose. 1978. Swarming of Creseis acicula Rang (Pteropoda) in the Bay of Bengal. Indian J. Mar. Sci., 7(2): 126-127.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rampal, J. 2002. Biodiversité et bioéographie chez les Cavoliniidae (Mollusca, Gastropoda, Opisthobranchia, Euthecosomata), regions faunistiques marines. Zoosystema 24 (2): 209-258.
    Rang, P. C. 1828. Notice sur quelques mollusques nouveaux appartenant au genre Cleodore, et etablissement et monographie des sous-genre Creseis. Annales des Sciences Naturelles, 13: 302-319, pl. 17-18.
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rudman W.B. et al. 1998. Creseis acicula accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/cresacic).
    Stuart, A. 1871. Über das Nervensystem von Creseis acicula. Zeitschr. wiss. Zool., 21(3): 317-324.
    Tarruella, A. 2002. Moluscos marinos de Cap Ras y Llançà (Girona, NE de la península Ibérica). Spira, 1(2): 1-14.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Toll, L., and M. Ballesteros. 2017. “Opistobranquios” (Mollusca: Gastropoda) de la colección malacológica Lluís Dantart. Spira 6 (2017): 171–184.
    Zirpolo, G. 1940. Azione dell’ acqua pesante sugli organismi. 8. Richerche sui molluski gasteropodi Bittium scabrum Olivi e Phyllirhoe bucephala Peron & Lesueur e sui molluski pteropodi Creseis acicula Rang e Cleodora piramidata L. Bollettino della Societa di Naturalisti, Napoli 51:3-15.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Creseis acicula" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/03/2013. Accedit: 05/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/Umu94)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.