Creseis acicula

Creseis acicula (Rang, 1828)

• Cleodora (Creseis) acicula Rang, 1828
• Cleodora (Creseis) clava Rang, 1828
• Cleodora acicula Rang, 1828 (original)
• Cleodora clava Rang, 1828 (original)
• Creseis clava (Rang, 1828)
• Creseis acicula acicula (Rang, 1828)
• Creseis acus Eschscholtz, 1829 
• Creseis recta Gray J.E., 1850
• Creseis spiniformis Benoit, 1843
• Dentalium ecostatum Kirk, 1880
• Hyalaea aciculata d’Orbigny, 1834 

Descripció
Pot mesurar fins a 4 cm de llarg. La conquilla és llisa, molt llarga (fins a 33 mm) i estreta (fins a 1,5 mm de diàmetre), en forma de tub i no corbada, i no és perfectament recta ja que hi ha moltes petites distorsions en la seva forma a causa de irregularitats de creixement. L’animal pot retreure completament en la conquilla que, en ser transparent, permet veure la massa visceral interna. Quan no està retret a la conquilla es poden veure dues ales natatòries a l’extrem més ample de la conquilla, a banda i banda de la boca.

Biologia
És una espècie pelàgica que, per la seva morfologia, és un nedador maldestre. Viu prop de la superfície en les aigües més càlides de tots dels oceans, on s’alimenta de fitoplàncton i protozous. Forma eixams massius a les aigües costaneres. L’aparició d’aquests eixams es sincronitza de vegades amb la de Penilia avirostris i els blooms de Trichodesmum (Sakthivel i Haridas, 1974). És hermafrodita protàndric. La reproducció en els subtròpics té lloc a l’estiu. A Trieste, els juvenils apareixen al juliol i al golf de Nàpols al setembre. Es descriu una neurosecreció per aquesta espècie.

Etimologia

• Creseis. Del nom d’una nimfa de la mitologia Grega.
• Acicula. Del Llatí “acus”, aguja.

Distribució
Es considera circumglobal (50°N – 45°S), on mostra una distribució contínua en aigües càlides. Al Mar dels Sargassos i a la Corrent de Benguela només s’ha registrat un petit nombre d’exemplars d’aquesta espècie i en el centres no es coneixen registres. A diferència de la majoria de les espècies, aquesta espècie es reprodueix a l’Atlàntic nord. El registre geològic mostra registres en el Plistocè i el Pliocè de la Mediterrània, i en el Quaternari tardà del Mar Roig.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Creseis acicula

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Vídeos

Altres fotos

Creseis acicula 3.9 mm (Pacific population)

Gymnosomates atacking a Creseis acicula by Noé & Christian Sardet (www.PlanktonChronicles .org)

Creseis acicula (detail) @ Croatia by Pero Ugarković

Creseis acicula (retracted into shell) @ Croatia by Pero Ugarković

Bibliografia

1246567 Creseis acicula 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 7141 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: