Philinopsis depicta (Renier, 1807)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Tectipleura |
| Order | Cephalaspidea |
| Superfamily | Philinoidea |
| Family | Aglajidae |
| Genus | Philinopsis |
| Species | Philinopsis depicta (Renier, 1807) |
- Aglaja depicta Renier, 1807 (original)
- Aglaja pelsunca Ev. Marcus & Er. Marcus, 1966
- Bulla carnosa Cuvier, 1810 (synonym)
- Doridium aplysiaeforme Delle Chiaje, 1825
- Doridium aplysiforme Delle Chiaje, 1825
- Doridium carnosum (Cuvier, 1810)
- Doridium coriaceum Meckel, 1809
- Eidothea marmorata Risso, 1826
- Melanochlamys depicta (Renier, 1807)
Descripció
Aquesta espècie pot aconseguir una mida màxima de 60 mm de longitud. Encara que és variable en coloració, els exemplars més abundants tenen una coloració marró fosca de fons amb nombroses taquetes blanques arrodonides o més grans i irregulars la densitat de les quals pot ser variable d’uns exemplars a uns altres. En alguns animals, malgrat tot el color és gairebé negre o marró vermellós i amb escasses puntuacions blanques. L’escut cefàlic està ben desenvolupat i ocupa la meitat del cos; està vorejat anteriorment per una banda de color taronja i en el dors també poden aparèixer 2 franges longitudinals del mateix color que poden ser discontínues. El mantell diferencia dos lòbuls posteriors arrodonits que estan mancats de flagel·lo. Els parapodis són relativament curts i deixen sense cobrir gran part de l’escut cefàlic i del mantell. Les taques blanques també estan presents en la cara externa dels parapodis. La vora posterior de l’escut cefàlic, els parapodis i els lòbuls posteriors del mantell estan orlats amb una fina línia de pigment blavós i una banda més ampla de color taronja. El peu és marró fosc, gairebé negre i posseeix una tènue irisació blavosa que dóna un aspecte vellutat; a la seva zona anterior s’eixampla una mica formant dos lòbuls arrodonits.
Biologia
P. depicta viu en fons tous de sorra o sorra i fang en els quals pot enterrar-se per buscar aliment. Quan els animals estan passejant pel substrat solen tenir aixecada la part posterior de l’escut cefàlic. Aquesta espècie és un depredador voraç d’invertebrats i fins i tot d’altres espècies de opistobranquis, als quals captura projectant cap a fora el seu bulb bucal engolint sencera a la presa. S’ha citat que s’alimenta entre d’altres espècies dels també cefalaspideus Bulla striata i Haminoea sp. i d’alguna altra espècie de Aglaja de menor grandària
Etimologia
- Philinopsis. Del Llatí, significa “similar a Philine“, on Philine és un altre gènere de Cefalaspidis.
- Philine. Derivat de la paraula grega “philainoi”, nom de dos germans cartaginesos que van lluitar per la seva pàtria i van rebre honors de Déus.
- Depicta, derivat de la paraula “picta” que en Llatí significa “pintat”.
Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment d’àmbit mediterrani, havent-se citat tant en la conca oriental com a occidental. Fora del Mediterrani s’ha observat a Bahames i a les illes Canàries. En la Península Ibèrica està citada de Portugal, costes andaluses atlàntiques i mediterrànies, zona llevantina . A Catalunya s’ha trobat en fons sorrencs del Delta de l’Ebre i en caladors d’arrossegament enfront de Blanes.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Philinopsis depicta basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Philinopsis depicta" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 05/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=245)
