Home Guia d’Opistobranquis Cephalaspidea Philinoidea Philinopsis depicta

Philinopsis depicta

Philinopsis depicta (Renier, 1807)

Philinopsis depicta per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Aglajidae  

 

Genus

Philinopsis  

 

Species

Philinopsis depicta  (Renier, 1807)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138733).
Sinònims

  • Aglaja depicta Renier, 1807 (original)
  • Aglaja pelsunca Ev. Marcus & Er. Marcus, 1966
  • Bulla carnosa Cuvier, 1810 (synonym)
  • Doridium aplysiaeforme Delle Chiaje, 1825
  • Doridium aplysiforme Delle Chiaje, 1825
  • Doridium carnosum (Cuvier, 1810)
  • Doridium coriaceum Meckel, 1809
  • Eidothea marmorata Risso, 1826
  • Melanochlamys depicta (Renier, 1807)

Descripció
Aquesta espècie pot aconseguir una mida màxima de 60 mm de longitud. Encara que és variable en coloració, els exemplars més abundants tenen una coloració marró fosca de fons amb nombroses taquetes blanques arrodonides o més grans i irregulars la densitat de les quals pot ser variable d’uns exemplars a uns altres. En alguns animals, malgrat tot el color és gairebé negre o marró vermellós i amb escasses puntuacions blanques. L’escut cefàlic està ben desenvolupat i ocupa la meitat del cos; està vorejat anteriorment per una banda de color taronja i en el dors també poden aparèixer 2 franges longitudinals del mateix color que poden ser discontínues. El mantell diferencia dos lòbuls posteriors arrodonits que estan mancats de flagel·lo. Els parapodis són relativament curts i deixen sense cobrir gran part de l’escut cefàlic i del mantell. Les taques blanques també estan presents en la cara externa dels parapodis. La vora posterior de l’escut cefàlic, els parapodis i els lòbuls posteriors del mantell estan orlats amb una fina línia de pigment blavós i una banda més ampla de color taronja. El peu és marró fosc, gairebé negre i posseeix una tènue irisació blavosa que dóna un aspecte  vellutat; a la seva zona anterior s’eixampla una mica formant dos lòbuls arrodonits.

Biologia
P. depicta viu en fons tous de sorra o sorra i fang en els quals pot enterrar-se per buscar aliment. Quan els animals estan passejant pel substrat solen tenir aixecada la part posterior de l’escut cefàlic. Aquesta espècie és un depredador voraç d’invertebrats i fins i tot d’altres espècies de opistobranquis, als quals captura projectant cap a fora el seu bulb bucal engolint sencera a la presa. S’ha citat que s’alimenta entre d’altres espècies dels també cefalaspideus Bulla striata i Haminoea sp. i d’alguna altra espècie de Aglaja de menor grandària

Etimologia

  • Philinopsis. Del Llatí, significa “similar a Philine“, on Philine és un altre gènere de Cefalaspidis.
  • Philine. Derivat de la paraula grega “philainoi”, nom de dos germans cartaginesos que van lluitar per la seva pàtria i van rebre honors de Déus.
  • Depicta, derivat de la paraula “picta” que en Llatí significa “pintat”.

Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment d’àmbit mediterrani, havent-se citat tant en la conca oriental com a occidental. Fora del Mediterrani s’ha observat a Bahames i a les illes Canàries. En la Península Ibèrica està citada de Portugal, costes andaluses atlàntiques i mediterrànies, zona llevantina . A Catalunya s’ha trobat en fons sorrencs del Delta de l’Ebre i en caladors d’arrossegament enfront de Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Philinopsis depicta
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Philinopsis depicta basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Philinopsis depicta
Philinopsis depicta
Philinopsis depicta
Philinopsis depicta by Gilles Cavignaux
Philinopsis depicta @ Delta de l’Ebre by Neus Sanmartí & Albert Pessarrodona
Philinopsis depicta @ Delta de l’Ebre by Neus Sanmartí & Albert Pessarrodona
Philinopsis depicta @ Sa Tuna 19/12/2015 by Enric Madrenas
Philinopsis depicta @ Sa Tuna 19/12/2015 by Enric Madrenas
Philinopsis depicta @ France by Pascal Girard
Philinopsis depicta @ France by Pascal Girard

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Camacho-García, Y. E., E. Ornelas-Gatdula, T. M. Gosliner, and Á. Valdés. 2014. Phylogeny of the family Aglajidae (Pilsbry, 1895) (Heterobranchia: Cephalaspidea) inferred from mtDNA and nDNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 71: 113–126.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F., W. Renda, and A. Vazzana. 2009. Alien mollusca along Calabrian shores of the Messina Strait area and a review of their distribution in the Italian seas. Boll. Malacol., 45: 15-30.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    Lobo-da-Cunha, A., I. Ferreira, R. Coelho, and G. Calado. 2009. Light and electron microscopy study of the salivary glands of the carnivorous opisthobranch Philinopsis depicta (Mollusca, Gastropoda). Tissue & cell. 41: 367–75.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    Martínez, E., M. Ballesteros, C. Ávila, L. Dantart, and G. Cimino. 1993. La familia Aglajidae (Opisthobranchia: Cephalaspidea) en la Península Ibérica. Iberus, 11: 15-29.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moreno, D., and J. Templado. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. II. Iberus 16 (2): 39-58.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2023. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Renier, S. A. 1807. Tavole per servire alla classificazione e connoscenza degli Animali. Padova, Stabe fils.
    Risso, A. 1826. Histoire naturelle des principales productions de l’Europe Méridionale et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes Maritimes. Paris, Levrault: Vol. 1: XII + 448 + 1 carta [1826]. Vol. 2: VII + 482 + 8 pl. (fiori) [novembre 1827]. Vol. 3: XVI + 480 + 14 pl. (pesci) [settembre 1827]. Vol. 4: IV + 439 + 12 pl. (molluschi) [novembre 1826]. Vol. 5: VIII + 400 + 10 pl. (altri invertebrati) [Novembre 1827].
    Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
    Ros, J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros, J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico (Tesis Doctoral).
    Rudman W.B. et al. 1998. Philinopsis depicta accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/agladepi).
    Rufray, X., P. Girard, S. Le Bris, T. Menut, C. Santarelli, and X. Salvador. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36: 1–189.
    Sánchez Tocino, L. 2001. Philinopsis depicta accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (http://www.ugr.es/~lstocino/philinopsis_depicta.htm).
    Sánchez-Tocino, L. 2018. El Litoral de Granada - Opistobranquios. El Litoral de Granada. (https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).
    Zamora-Silva, A., and M. A. E. Malaquias. 2017. Molecular phylogeny of the Aglajidae head-shield sea slugs (Heterobranchia: Cephalaspidea): new evolutionary lineages revealed and proposal of a new classification. Zoological Journal of the Linnean Society, 2017, XX, 1–51.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Philinopsis depicta" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 02/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=245)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.