Cyerce cristallina

Cyerce cristallina (Trinchese, 1881)

Cyerce cristallina per Gilles Cavignaux

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Tectipleura
	Superorder	Sacoglossa
	Superfamily	Plakobranchoidea
	Family	Hermaeidae
	Genus	Cyerce
	Species	Cyerce cristallina (Trinchese, 1881)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140090).

Sinònims

Cyerce iheringi Pelseneer, 1892
Lobiancoia cristallina Trinchese, 1881 (original)
Lobifera cristallina (Portmann, 1958)

Descripció
Té una longitud màxima habitual d’uns 35 mm (encara que hi ha alguna cita d’exemplars de fins a 50mm) amb el cos acolorit d’una tonalitat crema, que pot ser blanc (p.e. en alguns exemplars atlàntics) o fins i tot marró més o menys fosc (en exemplars juvenils ), amb taques de color marró vermellós (més brillants en els exemplars juvenils) disposades de forma característica. Criden especialment l’atenció la taca del cap, disposada com unes ulleres al voltant dels ulls (que són evidents en la part superior, contra el fons color crema del cos), una línia fosca migdorsal que recobreix la prominència pericàrdica i un rivet de color marró-vermellós a la part terminal de cada cerata. Les cerata tenen forma foliàcia, són llargues i aplanades, amb el pigment marró vermellós formant un patró oval característic en el seu extrem i taques allargades en les cares mesials de les mateixes. A més de les taques terminals de color marró-vermellós tenen, a banda i banda d’aquesta marca, una vora de color blanc. Sobre la superfície aplanada de les cerata s’observa un puntejat superficial de color blanc-groguenc. Els cerata més petits son situats a la part davantera mentre que els majors estan situats a la zona mitjana i en la posterior. Les cerata no tenen lòbuls de la glàndula digestiva al seu interior. Té tres parells de tentacles al cap (els rinòfors apareixen dividits gairebé a la base i, per tant, constitueixen dos parells) que apareixen notablement enrotllats. Els tentacles rinoforals superiors són de color marró-vermellós, però els inferiors i els tentacles orals són, igual que el marge anterior del peu, de la mateixa tonalitat crema del cos. La papil·la anal és de color crema brillant i està situada al dors, davant del pericardi, una mica a la dreta del pla mitjà. Ventralment, la sola del peu, que és de color crema, té una ranura mesopodial transversal al final del primer terç del cos. El marge anterior del peu és bilabiat, mentre que el seu extrem posterior és apuntat. Quan l’animal està en repòs, el peu queda gairebé ocult per les abundants cerata. Algunes descripcions esmenten una banda de color verd oliva al llarg del cos, aparentment relacionada amb el contingut de l’aparell digestiu, que seria visible per transparència.

Biologia
És una espècie herbívora que s’alimenta d’algues. La posta és una banda aplanada disposada en espiral amb ous blancs de 0,06 mm de diàmetre. Si l’animal se sent en perill pot desprendre’s de les cerata que continuaran movent-se de forma independent per distreure l’atenció del predador i permetre escapar l’animal, alhora que les glàndules defensives de cada cerata (els punts blanc-groguencs que les decoren, el nombre i mida de les quals sembla dependre del cicle biològic de l’animal) segreguen una substància antidepredant. Les cerata poden regenerar-se en el termini d’aproximadament una setmana. Thompson (1977) va descriure quatre espècies relacionades a Jamaica (Cyerce cristallina, Cyerce edmundsi, Cyerce antillensis i Polybranchia viridis) de les que va esmentar que poden distingir-se fàcilment a simple vista: “Polybranchia viridis has tuberculate papillae, while those of the other three species of Cyerce lack tubercles. Cyerce edmundsi has pearl-like swellimg along the free outer edge of the cerata, lacking in the other two species. Cyerce cristallina has crimson markings on a white background, while Cyerce antillensis is predominantly drab brown in colour”.

Etimologia

Cyerce. Sembla ser un nom d’origen mitològic. Bergh (l’autor que va donar nom al gènere) va crear un gran nombre de gèneres amb consonàncies mitològiques però no sempre relacionats amb la mitologia històrica.
Cristallina. Del Llatí “crystallinus”, cristal·lí, amb propietats de cristall.

Distribució
Cyerce cristallina va ser originalment descrita a la Mediterrània, on s’ha trobat tant a la conca oriental com a l’occidental. També s’ha citat a l’Atlàntic. Hi ha poques cites d’aquesta espècie per la seva elevada cripsi sobre el medi en què viu: aigües someres amb creixements d’algues (Dictyopteris) i sota roques.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cyerce cristallina
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Cyerce cristallina basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Cyerce cristallina

Cyerce cristallina 35mm @ Qajjenza, Malta 2m depth 16-09-1993 by Carmel Sammut

Cyerce cristallina 40mm @ Cirkewwa, Malta 1m depth 17-09-1992 by Carmel Sammut

Cyerce cristallina by Gilles Cavignaux

Cyerce cristallina @ Malta by Constantino Mifsud

Cyerce cristallina @ Isla La Maddalena, Sassari, Sardegna (June 2013) by Guido Villani

Cyerce cristallina @ Cala Fornells, Mallorca 5-08-2016 by Lenka Juskaničová

Bibliografia

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).

Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.

Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.

Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.

Marcus, E. 1982. Systematics of the genera of the order Ascoglossa (Gastropoda). Journal of Molluscan Studies Suppl. 10: 1-31.

McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).

Moro, L., P. Wirtz, J. Ortea, and A. Cabrera. 2000. Cuatro nuevas especies anfiatlánticas del Orden Sacoglossa (Mollusca, Opisthobranchia).

Ortea, J., L. Moro, J. J. Bacallado, J. J. Sanchez, A. Telle, and R. Herrero. 2009. Nuevas aportaciones al inventario de las babosas marinas del archipiélago canario (Mollusca: Opisthobranchia y Sacoglossa). Vieraea 37: 105-117.

Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.

Pelseneer, P. 1892. Un nouveau nudibranche méditerranéen. Annales de la Société Royale Malacologique de Belgique 27: 19-21.

Perrone, A. S. 1983. Cyerce cristallina (Trinchese, 1881) (Opisthobranchia: Sacoglossa) In The Gulf Of Taranto Italy. Boll Malacol 19 (5-8). 1983. 145-150, 2 figs.

Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.

Rudman W.B. et al. 1998. Cyerce cristallina accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/cyercris).

Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.

Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.

Thompson, T. E. 1988. Eastern Mediterranean Opisthobranchia Oxynoidae Polybranchiidae Stiligeridae Sacoglossa. Journal of Molluscan Studies. 54: 157–172.

Thompson, T. E. 1977. Jamaican Opisthobranch Molluscs I. Journal of Molluscan Studies 43: 93-140.

Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.

Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.

WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Cyerce cristallina" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 28/08/2012. Accedit: 28/11/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=2117)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Cyerce cristallina