Home Guia d’Opistobranquis Aplysiida Aplysia punctata

Aplysia punctata

Aplysia punctata (Cuvier, 1803)

Aplysia punctata @ L'Escala per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Segons el recent article publicat per Golestani et al (2019), totes les llebres de la mar mediterrànies classificades com Aplysia parvula són, en realitat, Aplysia punctata. No obstant això, considerant que hi ha molts “morfotipus” de Aplysia parvula i Aplysia punctata amb diferències morfològiques més que evidents (hem observat diversos tipus d’Aplysia de mida petita a les nostres immersions), mantindrem la denominació anterior com a vàlida fins que es publiquin nous estudis sobre aquest grup.

Sinònims

  • Aplysia cuvieri Delle Chiaje, 1828
  • Aplysia dumortieri Cantraine, 1835
  • Aplysia ferussaci Rang, 1828
  • Aplysia griffithsiana Leach, 1852
  • Aplysia guttata Sars M., 1840
  • Aplysia hybrida Sowerby J., 1806
  • Aplysia longicornis Rang, 1828
  • Aplysia marginata de Blainville, 1823
  • Aplysia mustelina Pennant, 1812
  • Aplysia nexa Thompson W., 1845
  • Aplysia nigromarginata Risso, 1818
  • Aplysia rosea Rathke, 1799
  • Aplysia stellata Risso, 1818
  • Aplysia unicolor Risso, 1818
  • Aplysia varians Leach, 1852
  • Aplysia virescens Risso, 1818
  • Laplysia punctata Cuvier, 1803 (original)

Descripció
Es tracta d’una llebre de mar de mida gran que pot arribar a uns 20 cm de longitud. El cos és característicament llarg i estret. Els tentacles orals són curts i els rinòfors, auricul·lats, llargs i fins. La coloració d’aquesta espècie és molt variable ja que els juvenils de pocs centímetres solen ser de tons rosats o vermellosos mentre que els adults de major talla poden tenir un color de fons marró, marró-verdós, vermell fosc, o vermell-púrpura amb taques blanquinoses i freqüentment també taques més fosques. Els paràpodes estan fusionats per la part posterior. A la part dorsal de mantell es troba un foramen força ampli, pel qual es pot observar la closca interna; aquesta pot arribar fins els 4 cm de longitud, és fina, gairebé transparent, i de color ambre pàl·lid. La glàndula opalina desemboca a la cavitat paleal mitjançant múltiples porus. El peu és llarg, estret i acabat en una cua punxeguda.

Biologia
Com les altres espècies europees del gènere, A.punctata viu en els fons soms del litoral on abunden les algues fotòfiles, que són la seva dieta alimentària. Menja diferents espècies d’algues dels gèneres Polysiphonia, Ceramium, Laurencia, Corallina, Lomentaria, Gracilaria, Ulva i Fucus (Martínez, 1995), els pigments de les algues ingerides poden influir en la coloració dels animals. La unió posterior dels paràpodes impedeix que pugui efectuar moviments de natació. Quan els exemplars són molestats bruscament són capaços de segregar per l’orifici de la glàndula opal·lina un fluid defensiu de color blanquinós, de vegades barrejat amb un altre de color porpra procedent d’altres glàndules del mantell. Durant els mesos de primavera es poden observar grups d’individus copulant en cadena, com passa en altres espècies del mateix gènere. Després de la còpula els animals efectuen postes en forma de cordó enrotllat formant una massa compacta de color groc-ataronjat i de vegades de tons rosats; dins del cordó hi ha càpsules ovígeres que contenen de 3 a 4 ous d’unes 100 micres de diàmetre cadascuna (Thompson, 1976).

Etimologia

  • Aplysia, nom procedent del grec, que significa brutícia
  • Punctata, del francès “ponctuée”, clapejat.

Distribució
És una espècie que es distribueix per totes les costes europees, des de Groenlàndia a Noruega, al Mar Bàltic, les illes Britàniques, Canàries, Madeira, Açores i el Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costaneres, tant espanyoles com portugueses. A les costes catalanes hi ha nombroses cites de la seva presència des de la Costa Brava nord i sud, les Illes Medes, Maresme, Costa Daurada i tot el litoral de Tarragona, fins a Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia punctata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aplysia punctata basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Altimira, C. 1976. Moluscos testáceos recolectados en el litoral sur de Tarragona (delta del Ebro) (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 40: 581-595.
    Altimira, C. 1977. Fauna malacológica de Sant Pol de Mar (litoral N de la provincia de Barcelona). Miscelánea Zoológica 4 (1): 23-32.
    Altimira, C. 1975. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 39: 63-78.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Anderson, J. 1999. Aplysia punctata accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/aplysia-punctata.html).
    Anonymous. 1970. Color photograph of Aplysia punctata. Sea Frontiers 16(3) front cover.
    Ballesteros, M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Carefoot, T. H. 1987. Gastropoda, pp. 89–153. In Pandian T.J. & Vernberg F.J. (1987) Animal Energetics. Bivalvia through Reptilia. Academic Press, London.
    Carefoot, T. H. 1967. Growth and nutrition of Aplysia punctata feeding on a variety of marine algae. Journal of the Marine Biological Association of the U.K. 47: 565–589.
    Carefoot, T. H. 1967. Studies on a sublittoral population of Aplysia punctata. Journal of the Marine Biological Association of the U.K. 47: 335–350.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cibelli, G., M. Ghirardi, F. Onofri, A. Casadio, F. Benfenati, P. G. Montarolo, and F. Vitiello. 1996. Synapsin-like molecules in Aplysia punctata and Helix pomatia: Identification and distribution in the nervous system and during the formation of synaptic contacts in vitro. European Journal Of Neuroscience 8(12):2530-2543.
    Córdoba, D., A. Enguidanos, Á. Valdés, and M. Ballesteros. in press. Changing feeding habits and ontogenetic dimorphism in juveniles and adults Aplysia punctata (Cuvier, 1803) (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia) in the Mediterranean Sea.
    Cuvier, G. L. 1803. Sur le genre Laplysia, vulgairement nommé Lièvre Marin; sur son anatomie, et sur quelques-unes de ses espèces. Annales du Muséum d’Histoire Naturelle : 28 p., 4 pl.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Domínguez, M., A. Fontán, J. Rivera, and M. Ramón. 2013. Informe proyecto DRAGONSAL. Caracterización del ecosistema bentónico de la plataforma costera del área comprendida entre Sa Dragonera, Cabrera y el Cap de Ses Salines (Mallorca). Instituto Español de Oceanografía.
    Faller, S., S. Staubach, and A. Klussmann-Kolb. 2008. Comparative immunohistochemistry of the cephalic sensory organs in Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda). Zoomorphology. 127: 227–239.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    García-Gómez, J. C. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Golestani, H., F. Crocetta, V. Padula, Y. Camacho García, J. Langeneck, D. Poursanidis, M. Pola, M. B. Yokeş, J. L. Cervera, D. Jung, T. M. Gosliner, J. F. Araya, Y. Hooker, M. Schrödl, and Á. Valdés. 2019. The little Aplysia coming of age: from one species to a complex of species complexes in Aplysia parvula (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia). Zoological Journal of the Linnean Society, XX: 1-52.
    Göthel, H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, Barcelona.
    Grande, C., J. Templado, J. L. Cervera, and R. Zardoya. 2003. Molecular phylogeny of Euthyneura (Mollusca: Gastropoda). Molecular Biology and Evolution 21 (2): 303-313. 21: 303–313.
    Grigg, U. M. 1949. The occurrence of British Aplysia. Journal Marine Biological Association of the U.K. 28: 795–805.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Howells, H. H. 1942. The structure and function of the alimentary canal of Aplysia punctata. Q J Microscop. sci, 83: 357-397.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Kandel, E. R. 1979. Behavioural Biology of Aplysia: Contribution to the Comparative Study of Opisthobranch Molluscs. W.H.Freeman & Co Ltd.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    MacMunn, C. A. 1899. The pigments of Aplysia punctata. J Physiol 24(1): 1-10; pls 1-2.
    Marques, V. M., R. M. C. S. Reis J. Calvário, J. C. Marques, and R. Santos. 1982. Contribuição para o estudo dos povoamentos bentónicos (substrato rochoso) da costa ocidental Portuguesa. Zona intertidal. Oecologia aquatica 6: 119-145.
    Martoja, M. 1965. Existence d’un organe juxtaganglionnaire chez Aplysia punctata Cuvier (Gastéropode Opisthobranche). C.R. Hebd. Seances Acad. Sci. 260:4615-4617.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Aplysia punctata accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/aplysia-punctata.html).
    Miller, M. C. 1960. A note on the life history of Aplysia punctata Cuvier in Manx waters. Proceedings Malacological Society of London. 34: 165–167.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Aplysia punctata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/Kyu4r)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.