Aplysia punctata

Aplysia punctata (Cuvier, 1803)

Aplysia punctata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Aplysia  

 

Species

Aplysia punctata  (Cuvier, 1803)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138758).
Sinònims

  • Aplysia cuvieri Delle Chiaje, 1828
  • Aplysia dumortieri Cantraine, 1835
  • Aplysia ferussaci Rang, 1828
  • Aplysia griffithsiana Leach, 1852
  • Aplysia guttata Sars M., 1840
  • Aplysia hybrida Sowerby J., 1806
  • Aplysia longicornis Rang, 1828
  • Aplysia marginata de Blainville, 1823
  • Aplysia mustelina Pennant, 1812
  • Aplysia nexa Thompson W., 1845
  • Aplysia nigromarginata Risso, 1818
  • Aplysia rosea Rathke, 1799
  • Aplysia stellata Risso, 1818
  • Aplysia unicolor Risso, 1818
  • Aplysia varians Leach, 1852
  • Aplysia virescens Risso, 1818
  • Laplysia punctata Cuvier, 1803 (original)

Descripció
Es tracta d’una llebre de mar de mida gran que pot arribar a uns 20 cm de longitud. El cos és característicament llarg i estret. Els tentacles orals són curts i els rinòfors, auricul·lats, llargs i fins. La coloració d’aquesta espècie és molt variable ja que els juvenils de pocs centímetres solen ser de tons rosats o vermellosos mentre que els adults de major talla poden tenir un color de fons marró, marró-verdós, vermell fosc, o vermell-púrpura amb taques blanquinoses i freqüentment també taques més fosques. Els paràpodes estan fusionats per la part posterior. A la part dorsal de mantell es troba un foramen força ampli, pel qual es pot observar la closca interna; aquesta pot arribar fins els 4 cm de longitud, és fina, gairebé transparent, i de color ambre pàl·lid. La glàndula opalina desemboca a la cavitat paleal mitjançant múltiples porus. El peu és llarg, estret i acabat en una cua punxeguda.

Biologia
Com les altres espècies europees del gènere, A.punctata viu en els fons soms del litoral on abunden les algues fotòfiles, que són la seva dieta alimentària. Menja diferents espècies d’algues dels gèneres Polysiphonia, Ceramium, Laurencia, Corallina, Lomentaria, Gracillaria, Ulva i Fucus (Martínez, 1995), els pigments de les algues ingerides poden influir en la coloració dels animals. La unió posterior dels paràpodes impedeix que pugui efectuar moviments de natació. Quan els exemplars són molestats bruscament són capaços de segregar per l’orifici de la glàndula opal·lina un fluid defensiu de color blanquinós, de vegades barrejat amb un altre de color porpra procedent d’altres glàndules del mantell. Durant els mesos de primavera es poden observar grups d’individus copulant en cadena, com passa en altres espècies del mateix gènere. Després de la còpula els animals efectuen postes en forma de cordó enrotllat formant una massa compacta de color groc-ataronjat i de vegades de tons rosats; dins del cordó hi ha càpsules ovígeres que contenen de 3 a 4 ous d’unes 100 micres de diàmetre cadascuna (Thompson, 1976).

Etimologia

  • Aplysia, nom procedent del grec, que significa brutícia
  • Punctata, del francès “ponctuée”, clapejat.

Distribució
És una espècie que es distribueix per totes les costes europees, des de Groenlàndia a Noruega, al Mar Bàltic, les illes Britàniques, Canàries, Madeira, Açores i el Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costaneres, tant espanyoles com portugueses. A les costes catalanes hi ha nombroses cites de la seva presència des de la Costa Brava nord i sud, les Illes Medes, Maresme, Costa Daurada i tot el litoral de Tarragona, fins a Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia punctata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Aplysia punctata

    Cantabria: Hidalgo (1917), Ros (1975), Ortea (1977c), Martínez Cueto-Felgueroso (1995). Galicia: Hidalgo (1917), Ros (1975), Niell (1977), Ortea (1977c), Rolán (1983), Urgorri and Besteiro (1983), Trigo and Otero (1987), Martínez Cueto-Felgueroso (1995). Portugal: De Oliveira (1895), Nobre (1938-40), Marques et al. (1982), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (2004). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986), Templado et al. (1993b). Gibraltar: García-Gómez (1982), García-Gómez et al. (1989), Sánchez-Moyano et al. (2000). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Ballesteros et al. (1986), Salas and Luque (1986), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Hidalgo (1917), Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987a), Templado et al. (2002). Catalunya: Hidalgo (1917), Altimira (1975, 1976, citada como A. rosea, 1980), Ros (1975, 1978, 1985a, 1985b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1978, 1983, 1984b), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), Giribet & Peñas (1997), Domènech et al. (2002), Tarruella (2002), M@re Nostrum [Es Caials 4/2006, playa de Torre Valentina 8/2000]. Baleares: Hidalgo (1919), Ros (1975), Templado (1982a), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Altaba (1993). Canarias: Odhner (1931, as A. rosea), Eales (1957), Nordsieck (1972), Ortea and Martínez (1991), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003). Madeira: Watson (1897), Nobre (1937), Nordsieck and Talavera (1979), Wirtz (1999). Azores: Simroth (1888), Ávila and Azevedo (1997), Wirtz (1998), Morton et al. (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aplysia punctata basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Altimira, C. 1975. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 39: 63-78.
    Altimira, C. 1977. Fauna malacológica de Sant Pol de Mar (litoral N de la provincia de Barcelona). Miscelánea Zoológica 4 (1): 23-32.
    Altimira, C. 1976. Moluscos testáceos recolectados en el litoral sur de Tarragona (delta del Ebro) (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 40: 581-595.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Anderson, J. 1999. Aplysia punctata accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/aplysia-punctata.html).
    Anonymous. 1970. Color photograph of Aplysia punctata. Sea Frontiers 16(3) front cover.
    Ballesteros, M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Carefoot, T. H. 1967. Studies on a sublittoral population of Aplysia punctata. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 47:335-350.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cibelli, G., M. Ghirardi, F. Onofri, A. Casadio, F. Benfenati, P. G. Montarolo, and F. Vitiello. 1996. Synapsin-like molecules in Aplysia punctata and Helix pomatia: Identification and distribution in the nervous system and during the formation of synaptic contacts in vitro. European Journal Of Neuroscience 8(12):2530-2543.
    Cuvier, G. L. 1803. Sur le genre Laplysia, vulgairement nommé Lièvre Marin; sur son anatomie, et sur quelques-unes de ses espèces. Annales du Muséum d’Histoire Naturelle : 28 p., 4 pl.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Faller, S., S. Staubach, and A. Klussmann-Kolb. 2008. Comparative immunohistochemistry of the cephalic sensory organs in Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda). Zoomorphology. 127: 227–239.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    García-Gómez, J. C. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Golestani, H., F. Crocetta, V. Padula, Y. Camacho García, J. Langeneck, D. Poursanidis, M. Pola, M. B. Yokeş, J. L. Cervera, D. Jung, T. M. Gosliner, J. F. Araya, Y. Hooker, M. Schrödl, and Á. Valdés. 2019. The little Aplysia coming of age: from one species to a complex of species complexes in Aplysia parvula (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia). Zoological Journal of the Linnean Society, XX: 1-52.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Howells, H. H. 1942. The structure and function of the alimentary canal of Aplysia punctata. Q J Microscop. sci, 83: 357-397.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    MacMunn, C. A. 1899. The pigments of Aplysia punctata. J Physiol 24(1): 1-10; pls 1-2.
    Marques, V. M., R. M. C. S. Reis J. Calvário, J. C. Marques, and R. Santos. 1982. Contribuição para o estudo dos povoamentos bentónicos (substrato rochoso) da costa ocidental Portuguesa. Zona intertidal. Oecologia aquatica 6: 119-145.
    Martoja, M. 1965. Existence d’un organe juxtaganglionnaire chez Aplysia punctata Cuvier (Gastéropode Opisthobranche). C.R. Hebd. Seances Acad. Sci. 260:4615-4617.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Aplysia punctata accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/aplysia-punctata.html).
    Miller, M. C. 1960. A note on the life history of Aplysia punctata Cuvier in Manx waters. Proc Mal Soc Lond 34(3): 165-7.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ortega, M. J., E. Zubia, and J. Salva. 1997. New polyhalogenated monoterpenes from the sea hare Aplysia punctata. Journal Of Natural Products 60(5):482-484.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Peñas, A., E. Rolán, A. Luque, J. Templado, F. Rubio, D. Moreno, and A. Sierra. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Pereira, F., and M. Ballesteros. 1982. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. II. Tossa de Mar, Gerona. Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Quinoa, E., L. Castedo, and R. Riguera. 1989. The halogenated monoterpenes of Aplysia punctata: A comparative study. COMP BIOCHEm PHYSIOL B COMP BIOCHEm 92 1 1989 CBPBB Comparative Biochemistry and Physiology B Comparative Biochemistry and Molecular Biology 0305-0491 99-102.
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Risso, A. 1818. Mémoire sur quelques Gastropodes nouveaux, Nudibranches et Tectibranches observés dans la mer de Nice. Journal de Physique 87: 368-377.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Aplysia punctata" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 19/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/Kyu4r)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.