Aglaja tricolorata

Aglaja tricolorata Renier, 1807

Aglaja tricolorata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Aglajidae  

 

Genus

Aglaja  

 

Species

Aglaja tricolorata  Renier, 1807

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138728).
Sinònims

  • Acera marmorata Cantraine, 1841
  • Aglaja taila Marcus Ev. & Er., 1966
  • Doridium meckelii Delle Chiaje, 1824
  • Doridium membranaceum Meckel, 1809

Descripció
Aquesta espècie de cefalaspídeu pot aconseguir una grandària apreciable, de fins a 70 mm de longitud. El color de l’animal és marró fosc en el que destaquen taques blanques arrodonides i distribuïdes per tot el cos. L’escut cefàlic representa una mica més de la meitat de la longitud del cos i a la regió anterior diferència dos lòbuls laterals la vora posterior dels quals és de color blanc. Els parapodis són amplis, arribant a cobrir gairebé totalment l’escut cefàlic. Hi ha una conquilla interna fràgil i aplanada. En la zona caudal, el mantell presenta dos lòbuls i del que es troba situat a l’esquerra es perllonga un filament fi i extensible de color fosc que pot aconseguir 4-5 cm de longitud. La vora dels dos lòbuls caudals sol estar pigmentada de blanc, com així mateix el marge del filament caudal. El peu és molt ampli i a la zona anterior diferencia dos palps lleugerament corbats cap a enrere. La vora posterior dels palps del peu també estan pigmentats de blanc. El color del peu és marró molt fosc, gairebé negre, i brillant, existint unes suaus irisacions blavoses; la vora superior del peu té taques blanques de major grandària que les de la resta del cos.

Biologia
A. tricolorata, com la majoria dels representants de la família Aglajidae, viu en substrats tous de sorra i fang o de concrecions calcàries, entre 20 i 45 m de profunditat, on està ben adaptada per enterrar-se per buscar aliment (poliquets, nemertins, mol·luscs). Aquesta espècie, que manca de ràdula en la seva cavitat bucal, és capaç de capturar i engolir totalment a les seves preses amb l’ajuda del bulb bucal, que es pot projectar cap a fora. Freqüentment es poden apreciar a 2 o més exemplars passejant en fila amb la regió cefàlica d’un enganxada a la caudal de l’altre, possiblement es tracti d’un comportament reproductor en fase de còpula. La posta d’aquesta espècie és notable i està composta per una massa gelatinosa allargada, de secció circular i d’uns 8-10 cm de longitud i que es fixa al substrat per un prim cordó; la posta és buida i en la seva perifèria té un cordó gelatinós enrotllat on es troben nombroses càpsules ovígeres d’uns 188 micres que contenen 4-5 ous blancs cadascuna d’elles. A causa dels hàbits enterradors d’aquesta espècie es coneix molt poc dels seus hàbits alimentaris i d’altres detalls de la seva biologia.

Etimologia

  • Aglaja, paraula del grec que significa “esplendor” o “bonic”
  • Tricolorata, del Llatí, significa “de tres colors”.

Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment mediterrània, havent-se localitzat en la Mar Adriàtica, en el Mediterrani de França i a Malta. En la Península Ibèrica ha estat citada del Cap de Pals (Múrcia), a la zona de l’Estret de Gibraltar i en la costa d’Huelva. A Catalunya s’ha observat en fons de Malgrat (Maresme) i en algunes localitats de la Costa Brava com Tamariu.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aglaja tricolorata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aglaja tricolorata basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Bacallado JJ, Ortea J, Moro L, et al. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación.:1–32. Available from https://www.canariasconservacion.org/LA%20MARINA/DOC-16-Inventario%20de%20los%20moluscos%20de%20la%20marina%20de%20arrecife%202008.pdf.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Camacho-García YE, Ornelas-Gatdula E, Gosliner TM, et al. 2014. Phylogeny of the family Aglajidae (Pilsbry, 1895) (Heterobranchia: Cephalaspidea) inferred from mtDNA and nDNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 71: 113–126.
    Cantraine FJ. 1841. Malacologie méditerranéenne et litorale, ou description des mollusques qui vivent dans la Méditerranée ou sur le continent de l’Italie, ainsi que des coquilles qui se trouvent dans les terrains tertiaires italiens, avec des observations sur leur anatomie, leurs moeurs, leur analogie et leur gisement. Ouvrage servant de faune malacologique italienne et de complément à la Conchiologia fossile subapennina de Brocchi. Nouveaux Mémoires de l’Académie Royale des Sciences et Belles-Lettres de Bruxelles, 13: 1-173, pl. 1-6.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Delle Chiaje S. 1824. Memorie sulla storia e notomia degli animali senza vertebre del regno di Napoli 1:i-xii, 1-184.
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Lemche HM. 1974. Revised proposals on the validation of Aglaja Renier, 1807, Aglaja depicta Renier, 1807 and A tricolorata Renier, 1807 (Mollusca, Opisthobranchia); neotype selection for A. tricolorata. ZN(S) 1092. Bull Zool Nomencl. 31(4): 196-199.
    Lemche HM. 1971. Aglaja Renier, 1807, Aglaja depicta Renier, 1807, and A. tricolorata Renier, 1807 (Mollusca Opisthobranchia): proposed validation under the plenary powers, ZN(S) 1092. Bull Zool Nomencl. 29(pt.3): 127-130.
    Lobo da Cunha A, Pereira-Sousa J, Oliveira E, et al. 2014. Calcium detection and other cellular studies in the esophagus and crop of the marine slug Aglaja tricolorata (Euopisthobranchia, Cephalaspidea). Malacologia, 2014, 57(2): 365-376.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias MAE, Mackenzie-Dodds J, Bouchet P, et al. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41. https://doi.org/10.1111/j.1463-6409.2008.00354.x.
    Marín A, Ros J. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    Martínez E, Ballesteros M, Ávila C, et al. 1993. La familia Aglajidae (Opisthobranchia: Cephalaspidea) en la Península Ibérica. Iberus, 11: 15-29.
    Martínez-Chacón M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Available from http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2018/nudibranquios_tarifa/nudibranquios_tarifa_web.pdf.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Meckel JF. 1809. Beyträge zur vergleichenden Anatomie. Heinrich Reclam, Leipzig , 1(2): 33.
    Moreno D, Templado J. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. II. Iberus 16 (2): 39-58.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Ocaña Martín A, Sánchez Tocino L, López González S, et al. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Granada: Comares.
    Ortea J, Moro L. 1998. Nuevos datos sobre la Familia Aglajidae Pilsbry, 1895 (Mollusca: Opisthobranchia: Cephalaspidea) en las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 10 (4): 101-107.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Oskars TR, Bouchet P, Malaquias MAE. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150. Available from http://dx.doi.org/10.1016/j.ympev.2015.04.011.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Parera A, Pontes M, Salvador X, et al. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Pontes M, Salvador X, Parera A, et al. 2021. Biodiversity in anthropized marinas. The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural). 68 p.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Renier SA. 1807. Tavole per servire alla classificazione e connoscenza degli Animali. Padova, Stabe fils.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Aglaja tricolorata accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/aglatric.
    Sánchez Tocino L. 2001. Aglaja tricolorata accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. Available from http://www.ugr.es/~lstocino/aglaja_tricolorata.htm.
    Sánchez Tocino L, Ocaña A, García FJ. 2000. Contribución al conocimiento de los moluscos opistobranquios de la costa de Granada (sureste de la Península Ibérica). Iberus 18(1):1-14.
    Sánchez-Tocino L. 2018. El Litoral de Granada - Opistobranquios. El Litoral de Granada. Available from https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/.
    Silva JP. 2008 2014. Aglaja tricolorata accessed through: Hypselodoris, Lesmas do Mar on 2014-12-21. Available from http://hypselodoris.blogspot.pt/2012/03/aglaja-tricolorata-renier-1807.html.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Trainito E, Trainito S. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Olbia (SS), Italia: Taphros.
    Wirtz P, Debelius H. 2003. Mediterranean and Atlantic invertebrate guide. Hackenheim, Germany: ConchBooks.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Aglaja tricolorata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 20/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=736)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.