Haminoea exigua

Haminoea exigua Schaefer, 1992

Haminoea exigua per Sandrine Bielecki

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Haminoeoidea  

 

Family

Haminoeidae  

 

Genus

Haminoea  

 

Species

Haminoea exigua  (Schaefer, 1992)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140072).
Sinònims

  • Haminaea exigua Schaefer, 1992

Descripció
Es tracta d’una espècie d’Haminoea de mida petita (d’aquí el seu nom específic) que no sol sobrepassar els 12-14 mm de longitud. La coloració general del cos és lleugerament groguenca però aquest color està emmascarat per les nombroses taques i puntuacions marrons, vermelloses, taronges i blanquinoses que es troben per tot el cos. Les taques marrons són irregulars, en ocasions estan ramificades i en alguns exemplars són molt abundants i condueixen a l’enfosquiment general del cos. Les puntuacions blanques (iridiòfors) poden confluir formant taques irregulars àmplies a la zona de la massa visceral coberta per la conquilla; al cap, aquestes puntuacions blanques són més abundants en els marges anteriors de l’escut cefàlic. Les puntuacions ataronjades (xantòfors) també s’observen principalment a la zona de la massa visceral coberta per la conquilla, que és semitransparent, i són molt abundants i aparents en els individus juvenils. L’escut cefàlic és lleugerament bilobul·lat pel davant, mentre que els seus lòbuls posteriors estan ben desenvolupats. Els ulls es troben al centre de dues àrees despigmentades de l’escut cefàlic, que en general és fosc a causa de les taques irregulars marrons. Els lòbuls parapodials són força curts i només cobreixen parcial i lateralment fins la meitat de la conquilla quan l’animal està passejant. La conquilla i la massa visceral estan truncades posteriorment. El lòbul paleal posterior sobresurt lleugerament per darrere de la conquilla. El peu arriba ventralment fins a la meitat de la conquilla, és semitransparent però també té taques marrons i puntuacions blanques disperses.

Biologia
Fins al moment, les escasses observacions d’individus vius d’aquesta espècie ho han estat en sediments marins superficials constituïts per sorra fina i sorra composada de restes de conquilles (Schaefer, 1992), entre masses d’algues com Halopteris scoparia (Sánchez-Moyano et al. 2000) i també entre rizomes de Posidonia oceanica. La postes han estat observades en els aquaris de la universitat de Viena i consisteixen en una cinta en forma de C o lleugerament enrotllada en espiral d’uns 10 mm de longitud i una alçada de 3.5 mm de mitjana, contenint ous d’unes 60 micres de diàmetre; les larves eclosionen al cap de 6 dies i mig després de la posta i tenen una mitjana de 100 micres de longitud (Schaefer, 1992).

Etimologia

  • Exigua. Del Llatí “Exiguus”, una mica de, trist, pobre, escàs, mesquí, curt, pobre, petit.

Distribució
Aquesta espècie es coneix només del nord del Mar Adriàtic (península d’Istria a Croàcia i el port d’Ancona a Itàlia; Shaefer, 1992), de la zona de l’Estret de Gibraltar, al Cap de Palos, a la costa llevantina de la Península Ibèrica (Cervera et al., 2004) i a la costa de Catalunya, on ha estat observada en diferents localitats de la Costa Brava (Girona), a Mataró (Barcelona) i a Torredembarra (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Haminoea exigua
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Haminoea exigua basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Rufray X, Girard P, Le Bris S, et al. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36:1–189. Available from https://www.biotope.fr/download/230907/.
    Sánchez-Moyano JE, Estacio FJ, García-Adiego EM, et al. 2000. The molluscan epifauna of the alga Halopteris scorparia in Southern Spain as a bioindicator of coastal environmental conditions. Journal of Molluscan Studies 66: 431-448.
    Schaefer K. 1992. Haminoea exigua (Gastropoda, Opisthobranchia), a new cephalaspid species from the mediterraean Sea. Journal of Molluscan Studies. 58:329–336. https://doi.org/10.1093/mollus/58.3.329.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Haminoea exigua" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 19/09/2014. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14592)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.