Melanochlamys wildpretii

Melanochlamys wildpretii  Ortea, Bacallado & Moro, 2003

Melanochlamys wildpretii @ Cap de Creus 11m 31-10-2015 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Aglajidae  

 

Genus

Spinoaglaja  

 

Species

Spinoaglaja wildpretii   (Ortea, Bacallado & Moro, 2003)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 744386).
Nota taxonòmica: El gasteròpode cefalaspidi Melanochlamys wildpretii  Ortea, Bacallado i Moro, 2003 va ser descrit per primera vegada per a l’illa de Gran Canària (Ortea et al., 2003). Més tard va ser canviat pels propis autors al gènere Spinoaglaja (Ortea et al. 2013) basant-se en la morfologia externa i la morfologia de la conquilla interna. Ornelas-Gatdula i Valdés (2012), a partir de dades moleculars i morfològiques, consideren Spinoaglaja sinònim de Philinopsis com diuen també Camacho-García et al. (2014) en la seva filogenia dels Aglajidae. WoRMS (consultada el 25 d’abril de 2016) accepta aquesta espècie sota el nom Melanochlamys wildpretii i la base de dades CLEMAM (consultada el 25 d’abril de 2016) considera a aquesta espècie sinònim de Spinoaglaja aeci. Segons les últimes anàlisis moleculars publicades (Zamora-Silva & Malaquias, 2017), considerem aquesta espècie com a pertanyent al gènere Melanochlamys.

Sinònims

  • Philinopsis wildpretii  (Ortea, Bacallado & Moro, 2003)
  • Spinoaglaja wildpretii  (Ortea, Bacallado & Moro, 2003)

Descripció
Els escassos exemplars observats fins al moment mesuren al voltant de 10 mm de longitud però s’ha citat una talla màxima de 25 mm (Horst & Juan, 2014). El cos és allargat i estilitzat. L’escut cefàlic és allargat, lleugerament bilobul·lat per davant i s’eixampla just per darrere de la zona on es troben els ulls; per la zona posterior es va estrenyent i la vora posterior, que arriba fins a una mica més de la meitat del cos, és arrodonit. Els lòbuls posteriors del cos són de la mateixa mida i s’eixamplen lleugerament cap a fora. Els lòbuls parapodials estan poc desenvolupats i deixen lliure la regió central del cos. El peu és una mica més ample que l’escut cefàlic. El color de l’animal és marró més o menys clar o ataronjat amb pigment blanc en diferents llocs del cos. Segons els exemplars, aquest pigment blanc forma taques irregulars en forma i grandària a l’escut cefàlic, en els lòbuls parapodials i en els lòbuls posteriors, essent gairebé constant una franja transversal blanca a la meitat del cos que abasta als lòbuls parapodials i la zona posterior de l’escut cefàlic. També sol estar pigmentada de blanc la vora posterior dels lòbuls posteriors. Les zones laterals anteriors del peu també tenen una taca blanca. La conquilla és interna i no es veu per transparència.

Biologia
Segons la descripció original (Ortega et al. 2003), els exemplars d’aquesta espècie recol·lectats a l’arxipèlag canari tenen hàbits excavadors i viuen en fons de fang o sorra amb pedres semienterrades i cobertes d’algues cespitoses entre 4 i 15 m de profunditat, es mouen àgilment sobre el sediment i són capaços de enterrar-se en qüestió de pocs segons. Els exemplars trobats a la Mediterrània ho van ser en fons soms sorrencs prop de roques on creixen les algues Acetabularia acetabulum i Liagora viscida (Horst et al. 2014) i també sobre fulles i entre rizomes de Posidonia oceanica i praderia de Cymodocea nodosa amb l’alga Caulerpa prolifera (Trainito et al. 2014). A les illes gregues s’han trobat conquilles buides d’aquesta espècie en mostres de sediments d’una praderia d’una fanerògama marina del gènere Zostera (Manousis et al. 2012). A les costes catalanes de la Península Ibèrica s’han observat exemplars de M.wildpretii entre rizomes de Posidonia oceanica i entre masses d’algues fotòfiles (VIMAR).

Etimologia

  • Melanochlamys. Del Grec “melan”, negre + “chlamys”, túnica.
  • Wildpretii. Dedicat al professor D. Wolfredo Wildpret de la Torre (1933-). Llicenciat en Farmàcia per la Universidad Complutense de Madrid, va participar en la creación de la secció de Ciències Biològiques de la Facultat de Ciències de la Universidad de La Laguna, on va impartir assignatures com Botànica i Geobotànica, i va ser fundador de l’assignatura Flora i Vegetació Canària. Va ser catedràtic de Botànica fins a la seva jubilació en 2003, quan va ser nomenat professor emèrit. El seu besavi, Hermann Wildpret, havia estat el botànic major del Jardí Botànic de La Orotava.

Distribució
L’espècie va ser descrita per al litoral canari de la illa de Gran Canària (Ortea et al. 2003) i, des de llavors, només han estat observats escassos exemplars, tots ells al Mar Mediterrani: conquilles buides a les illes gregues (Manousis et al. 2012 ) i exemplars vius a l’illa de Sardenya (Trainito & Doneddu, 2014), a les costes mediterrànies franceses (Horst & Juan, 2014), al Salento italià (SalentoSommerso.it), a l’illa de Malta (Romani & Pagli, 2015) i en diferents localitats de la costa catalana (VIMAR i GROC), on representen les primeres cites de l’espècie per aigües de la Península Ibèrica.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Melanochlamys wildpretii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Melanochlamys wildpretii basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. First record of the gastropod Philinopsis wildpretii (Ortea, Bacallado and Moro, 2003) (Cephalaspidea, Aglajidae) in the Iberian Peninsula. Marine Biodiversity · September 2016. https://doi.org/10.1007/s12526-016-0562-6.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Camacho-García YE, Ornelas-Gatdula E, Gosliner TM, et al. 2014. Phylogeny of the family Aglajidae (Pilsbry, 1895) (Heterobranchia: Cephalaspidea) inferred from mtDNA and nDNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 71: 113–126.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cooke S, Hanson D, Hirano Y, et al. 2014. Cryptic diversity of Melanochlamys sea slugs (Gastropoda, Aglajidae) in the North Pacific. Zoologica Scripta 43: 351-369. Available from http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/zsc.12063/pdf.
    Espinosa J, Ortea Rato J. 2001. Moluscos del Mar Caribe de Costa Rica: desde Cahuita hasta Gandoca. Avicennia, Revista de Oceanología, Ecología y Biodiversidad Tropical, (suplemento 4):1-76, pls.1-3.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Gosliner TM. 1980. Systematics and phylogeny of the Aglajidae (Opisthobranchia: Mollusca). Zoological Journal of the Linnean Society 66: 325-360.
    Horst D, Juan E. 2015. Premier signalement d’un spécimen vivant de Spinoaglaja wildpretii (Gastropoda, Cephalaspidea, Aglajidae) sur les côtes françaises de Méditerranée. Xenophora 150: 20.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Manousis T. 2012. The sea shells of Greece. Publishing House Kyriakidis Brothers S.A., Thessaloniki, Greece. 381pp. p.
    Manousis T, Mpardakis G, Zamora-Silva A, et al. 2012. New findings of gastropods in the Hellenic seas with emphasis on their origin and distribution status. Journal of Biological Research—Thessaloniki, 18: 249–264.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ornelas-Gatdula E, Valdés Á. 2012. Two cryptic and sympatric species of Philinopsis (Cephalaspidea: Aglajidae) in the Bahamas distinguished using molecular and anatomical data. Journal of Molluscan Studies. 78(4): 313-320.
    Ornelas-Gatdula E, Dupont A, Valdés A. 2011. The tail tells the tale: taxonomy and biogeography of some Atlantic Chelidonura (Gastropoda: Cephalaspidea: Aglajidae) inferred from nuclear and mitochondrial gene data. Zoological Journal of the Linnean Society 163: 1077–1095.
    Ortea J, Bacallado JJ, Moro L. 2013. Notas en Opistobranchia (Mollusca, Gastropoda) 6: Melanochlamys wildpreti Ortea, Bacallado & Moro, 2003, una especie válida de Spinoaglaja Ortea, Espinosa & Moro, 2007. (Mollusca: Opisthobranchia: Cephalaspidea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias, 25: 79-82. [Dated.
    Ortea J, Espinosa J, Moro L, et al. 2012. Notas en Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda) 5: Sobre el uso de la concha interna como caracter sistematico de primer orden en el inventario de las especies atlanticas de la familia Aglajidae (Mollusca: Cephalaspidea). Revista de la Academia de Ciencias 24: 183-195. [December 2012].
    Ortea J, Bacallado JJ, Moro L. 2003. Una nueva especie de Melanochlamys Cheesman, 1881 de las islas Canarias, descrita en honor al Dr. Wolfredo Wildpret de la Torre (Mollusca: Opisthobranchia: Cephalaspidea). Vieraea 31: 303-307.
    Ortea J, Moro L, Espinosa J. 2007. Descripción de dos nuevas especies de Philinopsis Pease, 1860 (Mollusca: Opisthobranchia: Cephalaspidea) de Cuba y Bahamas con comentarios sobre las especies atlánticas del género. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 18(3-4): 33-52. [Nominal issue for 2006; published August 2007].
    Ortea J, Moro L, Bacallado JJ. 2015. Babosas Marinas Canarias. Turquesa Ediciones.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Romani L, Pagli A. 2015. The genus Spinoaglaja Ortea, Moro & Espinosa, 2007 in the Mediterranean Sea: new records and observations on shell variability (Opisthobranchia, Aglajidae). Boll. Malacol., 50: 137-139.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. First record of living specimens of Spinoaglaja wildpretii (Gastropoda: Cephalaspidea: Aglajidae) from the Mediterranean Sea. Marine Biodiversity Records 7: e39 3pp. DOI: 10.1017/S1755267214000396. published online by Cambridge University Press 24 april 2014.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.
    Zamora-Silva A, Malaquias MAE. 2017. Molecular phylogeny of the Aglajidae head-shield sea slugs (Heterobranchia: Cephalaspidea): new evolutionary lineages revealed and proposal of a new classification. Zoological Journal of the Linnean Society, 2017, XX, 1–51.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Melanochlamys wildpretii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 08/09/2014. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=13895)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.