Com distingir les “flabellina” roses

Qualsevol bussejador amb certa experiència buscant opistobranquis a la Mediterrània o Atlàntic nordoriental pot dir-vos que, de vegades, és una mica dificil diferenciar quina espècie de “flabellina” rosa estàs observant.

Realment no és tan difícil, un cop se sap què cal mirar per diferenciar-les. Incloem aquí els trets principals de les espècies més comuns:

Flabellina affinis té les següents característiques:

  • Té l’extrem distal de les cerata colorejat de color lila, amb un cnidosac blanc a la punta. La resta de la cerata és transparent i permet veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior.
  • Les cerata estan agrupades en una sèrie de bases que creixen sobre el dors de l’animal.
  • Els rinòfors estan densament anellats.
Flabellina affinis by Miquel Pontes

Flabellina affinis per Miquel Pontes

Paraflabellina ischitana té les següents característiques:

  • Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior, tenen un cnidosac blanc a l’extrem superior. Hi manca la coloració lila típica de Flabellina affinis.
  • Les cerata estan agrupades en una sèrie de bases que creixen sobre el dors de l’animal.
  • Els rinòfors son anellats, però no tan densament com en Flabellina affinis.
Flabellina ischitana by Miquel Pontes

Paraflabellina ischitana per Miquel Pontes

Edmundsella pedata té les següents característiques:

  • Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior, tenen un cnidosac blanc a l’extrem superior. Hi manca la coloració lila típica de Flabellina affinis.
  • Les cerata creixen directament sobre el dors de l’animal, sense les bases que trobem a Flabellina affinisParaflabellina ischitana.
  • Els rinòfors son llissos o amb arrugues, però clarament no anellats com a Flabellina affinis ó Paraflabellina ischitana.
Flabellina pedata by Miquel Pontes

Edmundsella pedata per Miquel Pontes

Piseinotecus soussi té les següents característiques:

  • Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró ataronjat de l’interior, tenen un cnidosac de color blanc a la punta. Hi ha una quantitat variable de punts blancs distribuïts per la superfície de les cerata, que no es troben a Edmundsella pedata. No té les puntes de les cerata de color lila com Flabellina affinis.
  • Les cerata creixen directament del cos de l’animal, sense les bases que trobem a Flabellina affinisParaflabellina ischitana.
  • Els rinòfors son llissos o amb arrugues, però clarament no anellats com amb Flabellina affinisParaflabellina ischitana. Hi ha una quantitat variable de punts blancs distribuïts per la superfície dels rinòfors, que no es troben a les altres espècies.
  • Hi ha diferències fisiològiques internes que classifiquen aquesta espècie dins el gènere Piseinotecus, però aquí esmentem només els trets visibles per un bussejador.
Piseinotecus soussi by Enric Madrenas

Piseinotecus soussi per Enric Madrenas

Contàcta’ns si encara tens dubtes sobre una espècie que has trobat.

Ens comprometem a no compartir les seves dades amb ningú sense la seva aprovació.

Pontes, Miquel

Informático de profesión, es fotógrafo submarino y naturalista aficionado. Submarinista desde 1994, su “logbook” cuenta con centenares de inmersiones en el mar Mediterráneo, mar Caribe y mar Rojo y en los océanos Atlántico, Índico y Pacífico. Fundador del Grupo de Estudios M@re Nostrum en 1996, socio fundador de Grup de Recerca en Opistobranquis de Catalunya en 2010, socio fundador del Grup de Recerca VIMAR (Vida Marina) en 2012. Co-autor y webmaster del web dedicado a los moluscos opistobranquios del Mediterráneo e Iberia OPK - Opistobranquis, co-autor del libro "Els nudibranquis del mar català" publicado en 2020 por Brau Edicions, descubrió el interesante mundo de los opistobranquios en 1997 de la mano de sus compañeros de inmersión y desde entonces ha sido una línea de trabajo continuada, aportando fotos submarinas, observaciones hechas en el medio natural y colaborando en la difusión de este área del conocimiento. Autor y co-autor de múltiples publicaciones científicas sobre moluscos opistobranquios (y otros grupos animales), ha participado y participa en todo tipo de proyectos divulgativos (libros, revistas, webs, conferencias, exposiciones …) como medio para difundir su interés principal: proteger los mares y los seres que los habitan. Desde 2019 es coordinador del grupo VIMAR (Vida Marina) y es webmaster de esta página web.