Com distingir les Flabellina roses

Qualsevol bussejador amb certa experiència buscant opistobranquis a la Mediterrània o Atlàntic nordoriental pot dir-vos que, de vegades, és una mica dificil diferenciar quina espècie de Flabellina rosa estàs observant.

Realment no és tan difícil, un cop se sap què cal mirar per diferenciar-les. Incloem aquí els trets principals de les espècies més comuns:

Flabellina affinis té les següents característiques:

  • Té l’extrem distal de les cerata colorejat de color lila, amb un cnidosac blanc a la punta. La resta de la cerata és transparent i permet veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior.
  • Les cerata estan agrupades en una sèrie de bases que creixen sobre el dors de l’animal.
  • Els rinòfors estan densament anellats.
Flabellina affinis by Miquel Pontes

Flabellina affinis per Miquel Pontes

Flabellina ischitana té les següents característiques:

  • Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior, tenen un cnidosac blanc a l’extrem superior. Hi manca la coloració lila típica de Flabellina affinis.
  • Les cerata estan agrupades en una sèrie de bases que creixen sobre el dors de l’animal.
  • Els rinòfors son anellats, però no tan densament com en Flabellina affinis.
Flabellina ischitana by Miquel Pontes

Flabellina ischitana per Miquel Pontes

Flabellina pedata té les següents característiques:

  • Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior, tenen un cnidosac blanc a l’extrem superior. Hi manca la coloració lila típica de Flabellina affinis.
  • Les cerata creixen directament sobre el dors de l’animal, sense les bases que trobem a Flabellina affinisFlabellina ischitana.
  • Els rinòfors son llissos o amb arrugues, però clarament no anellats com a Flabellina affinisFlabellina ischitana.
Flabellina pedata by Miquel Pontes

Flabellina pedata per Miquel Pontes

Piseinotecus soussi té les següents característiques:

  • Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró ataronjat de l’interior, tenen un cnidosac de color blanc a la punta. Hi ha una quantitat variable de punts blancs distribuïts per la superfície de les cerata, que no es troben a Flabellina pedata. No té les puntes de les cerata de color lila com Flabellina affinis.
  • Les cerata creixen directament del cos de l’animal, sense les bases que trobem a Flabellina affinisFlabellina ischitana.
  • Els rinòfors son llissos o amb arrugues, però clarament no anellats com amb Flabellina affinisFlabellina ischitana. Hi ha una quantitat variable de punts blancs distribuïts per la superfície dels rinòfors, que no es troben a les altres espècies.
  • Hi ha diferències fisiològiques internes que classifiquen aquesta espècie dins el gènere Piseinotecus, però aquí esmentem només els trets visibles per un bussejador.
Piseinotecus soussi by Enric Madrenas

Piseinotecus soussi per Enric Madrenas

Contàcta’ns si encara tens dubtes sobre una espècie que has trobat.

Miquel Pontes

Informàtic de profesió, és fotògraf submarí i naturalista aficionat. Submarinista des del 1994, el seu “logbook” compta amb més de 500 immersions al mar Mediterrani i als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.

Ha participat i participa en tota mena de projectes divulgatius (llibres, revistes, webs, conferències, exposicions…) com a mitjà per difondre el seu interès principal: protegir els mars i els éssers que hi habiten.

Fundador del Grup d’Estudis M@re Nostrum (www.marenostrum.org)
Soci fundador del GROC (Grup Recerca d’Opistobranquis der Catalunya).
Soci Fundador del VIMAR (Vida Marina).

Va descobrir l’interessant mon dels opistobranquis el 1997 de la ma dels seus companys d’immersió i des de llavors ha estat una línia de treball continuada, aportant fotos submarines, observacions fetes al medi i donant suport informàtic per a la difusió d’aquests continguts.