Qualsevol bussejador amb certa experiència buscant opistobranquis a la Mediterrània o Atlàntic nordoriental pot dir-vos que, de vegades, és una mica dificil diferenciar quina espècie de “flabellina” rosa estàs observant.
Realment no és tan difícil, un cop se sap què cal mirar per diferenciar-les. Incloem aquí els trets principals de les espècies més comuns:
Flabellina affinis té les següents característiques:
- Té l’extrem distal de les cerata colorejat de color lila, amb un cnidosac blanc a la punta. La resta de la cerata és transparent i permet veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior.
- Les cerata estan agrupades en una sèrie de bases que creixen sobre el dors de l’animal.
- Els rinòfors estan densament anellats.
Flabellina affinis per Miquel Pontes
Paraflabellina ischitana té les següents característiques:
- Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior, tenen un cnidosac blanc a l’extrem superior. Hi manca la coloració lila típica de Flabellina affinis.
- Les cerata estan agrupades en una sèrie de bases que creixen sobre el dors de l’animal.
- Els rinòfors son anellats, però no tan densament com en Flabellina affinis.
Paraflabellina ischitana per Miquel Pontes
Edmundsella pedata té les següents característiques:
- Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró vermellós a l’interior, tenen un cnidosac blanc a l’extrem superior. Hi manca la coloració lila típica de Flabellina affinis.
- Les cerata creixen directament sobre el dors de l’animal, sense les bases que trobem a Flabellina affinis o Paraflabellina ischitana.
- Els rinòfors son llissos o amb arrugues, però clarament no anellats com a Flabellina affinis ó Paraflabellina ischitana.
Edmundsella pedata per Miquel Pontes
Piseinotecus soussi té les següents característiques:
- Les cerata son transparents i permeten veure la glàndula digestiva de color marró ataronjat de l’interior, tenen un cnidosac de color blanc a la punta. Hi ha una quantitat variable de punts blancs distribuïts per la superfície de les cerata, que no es troben a Edmundsella pedata. No té les puntes de les cerata de color lila com Flabellina affinis.
- Les cerata creixen directament del cos de l’animal, sense les bases que trobem a Flabellina affinis o Paraflabellina ischitana.
- Els rinòfors son llissos o amb arrugues, però clarament no anellats com amb Flabellina affinis o Paraflabellina ischitana. Hi ha una quantitat variable de punts blancs distribuïts per la superfície dels rinòfors, que no es troben a les altres espècies.
- Hi ha diferències fisiològiques internes que classifiquen aquesta espècie dins el gènere Piseinotecus, però aquí esmentem només els trets visibles per un bussejador.
Piseinotecus soussi per Enric Madrenas
Contàcta’ns si encara tens dubtes sobre una espècie que has trobat.
