Curiositats sobre els nudibranquis

Sabies que …?

 

Flabellina affinis by Miquel Pontes

Flabellina affinis

La paraula “nudibranqui” significa brànquies nues. Ve del Llatí “nudus” (nu) i del Grec “brankhia” (brànquies). Es refereix a les petites protuberàncies en forma de flor que es poden veure al dors de molts d’aquests animals.

Hi ha més de 3.000 espècies de nudibranquis. Viuen des de la superfície fins a profunditats de 2.500 metres. Es troben en tots els mars, des del tròpic fins als pols, encara que la majoria habiten en els mars càlids i a poca fondària.

Molts nudibranquis són verinosos mentre que altres pretenen ser-ho. Alguns adquireixen les cèl·lules urticants dels hidrozous que s’alimenten i les emmagatzemen actives en el seu interior per a la seva protecció. Moltes espècies de nudibranquis que mengen esponges acumulen toxines en el seu cos, de manera que es tornen tòxics i incomestibles. Alguns nudibranquis fins i tot sintetitzen els seus propis productes químics per defensar-se. Totes aquestes espècies solen anunciar que són perilloses, són tòxiques o tenen mal gust amb brillants colors en els seus cossos.

Almenys dues espècies de nudibranquis són capaços de fer sons audibles per l’home. En 1884 Philip Henry Goose va publicar unes observacions d’un Professor Grant sobre Facelina annulicornis i Dendronotus frondosus com capaços de fer un so distintiu amb la seva boca, i repetir-lo intervals.

Onchidoris neapolitana (2) by Enric Madrenas

Onchidoris neapolitana (2)

Moltes espècies de nudibranquis es camuflen perfectament en el medi en què viuen. Això és perquè la seva estratègia de supervivència és no ser detectats. Moltes espècies no han estat descobertes fins fa molt poc per això.

Els nudibranquis són hermafrodites. Això vol dir que són mascle i femella simultàniament. Quan s’aparellen es fertilitzen mútuament per maximitzar les seves probabilitats de supervivència. Després tots dos posen ous formant bells dissenys, habitualment en espiral.

Alguns nudibranquis (en realitat opistobranquis) funcionen amb energia solar. Aquestes espècies acumulen en els seus cossos els cloroplasts de les algues de les que s’alimenten, de manera que els mantenen actius i són capaços de realitzar la fotosíntesi quan estan exposats a la llum, sintetitzant nutrients que són aprofitats per l’animal quan no té menjar disponible .

La majoria dels nudibranquis són bentònics. Viuen enganxats al fons del mar, però algunes espècies com Phylliroe són pelàgiques, és a dir, viuen en la columna d’aigua i altres com Glaucus viuen a la superfície.

Rinófor de Felimare picta by Miquel Pontes

Felimare picta, rinóforo

Les dues “banyes” dels nudibranquis s’anomenen rinòfors. Deriva del Grec “rhino”, nas, i “phore”, portar i són bàsicament receptors químics (podríem dir que olfactius) que permeten a l’animal localitzar el seu menjar i altres exemplars per reproduir-se. Vistos de prop tenen delicades formes dissenyades per maximitzar la superfície sensorial exposada a l’aigua, augmentant la seva capacitat de detectar substàncies químiques. Tenir aquestes protuberàncies en el cos els fa vulnerables, de manera que moltes espècies són capaços de encongir-los dins el cos quan estan en perill.

El canibalisme existeix en el món dels nudibranquis. Algunes espècies s’alimenten d’altres nudibranquis, de vegades fins i tot exemplars de la seva mateixa espècie si no hi ha un altre aliment disponible. L’atac es produeix atrapant la seva presa amb les dents de la ràdula, o absorbint-la i digerint-la mitjançant enzims digestius, segons l’espècie.

En alguns llocs del món mengen nudibranquis. A Xile i en algunes illes de Rússia i Alaska rosteixen o bullen algunes espècies de nudibranquis, i fins i tot els consumeixen crus. La textura ha estat descrita com “gomosa”.

Pontes, Miquel

Informático de profesión, es fotógrafo submarino y naturalista aficionado. Submarinista desde 1994, su “logbook” cuenta con centenares de inmersiones en el mar Mediterráneo, mar Caribe y mar Rojo y en los océanos Atlántico, Índico y Pacífico. Fundador del Grupo de Estudios M@re Nostrum en 1996, socio fundador de Grup de Recerca en Opistobranquis de Catalunya en 2010, socio fundador del Grup de Recerca VIMAR (Vida Marina) en 2012. Co-autor y webmaster del web dedicado a los moluscos opistobranquios del Mediterráneo e Iberia OPK - Opistobranquis, co-autor del libro "Els nudibranquis del mar català" publicado en 2020 por Brau Edicions, descubrió el interesante mundo de los opistobranquios en 1997 de la mano de sus compañeros de inmersión y desde entonces ha sido una línea de trabajo continuada, aportando fotos submarinas, observaciones hechas en el medio natural y colaborando en la difusión de este área del conocimiento. Autor y co-autor de múltiples publicaciones científicas sobre moluscos opistobranquios (y otros grupos animales), ha participado y participa en todo tipo de proyectos divulgativos (libros, revistas, webs, conferencias, exposiciones …) como medio para difundir su interés principal: proteger los mares y los seres que los habitan. Desde 2019 es coordinador del grupo VIMAR (Vida Marina) y es webmaster de esta página web.