Home Articles posted by Pontes, Miquel

Author: Pontes, Miquel

Informático de profesión, es fotógrafo submarino y naturalista aficionado. Submarinista desde 1994, su “logbook” cuenta con centenares de inmersiones en el mar Mediterráneo, mar Caribe y mar Rojo y en los océanos Atlántico, Índico y Pacífico. Fundador del Grupo de Estudios M@re Nostrum en 1996, socio fundador de Grup de Recerca en Opistobranquis de Catalunya en 2010, socio fundador del Grup de Recerca VIMAR (Vida Marina) en 2012. Co-autor y webmaster del web dedicado a los moluscos opistobranquios del Mediterráneo e Iberia OPK - Opistobranquis, co-autor del libro "Els nudibranquis del mar català" publicado en 2020 por Brau Edicions, descubrió el interesante mundo de los opistobranquios en 1997 de la mano de sus compañeros de inmersión y desde entonces ha sido una línea de trabajo continuada, aportando fotos submarinas, observaciones hechas en el medio natural y colaborando en la difusión de este área del conocimiento. Autor y co-autor de múltiples publicaciones científicas sobre moluscos opistobranquios (y otros grupos animales), ha participado y participa en todo tipo de proyectos divulgativos (libros, revistas, webs, conferencias, exposiciones …) como medio para difundir su interés principal: proteger los mares y los seres que los habitan. Desde 2019 es coordinador del grupo VIMAR (Vida Marina) y es webmaster de esta página web.

Nudibranquis: revolució taxonòmica

Peltodoris atromaculata by Miquel Pontes

En 2025, Tatiana Korshunova, Karin Fletcher i Alexander Martynov van publicar un treball d’ampli abast titulat “The endless forms are the most differentiated—how taxonomic pseudo-optimization masked natural diversity and evolution: the nudibranch case”. Aquest article suposa un punt d’inflexiĂł en la taxonomia dels nudibranquis, especialment els aeolidiacis, en qĂĽestionar prĂ ctiques recents de “lumping” (sinonimitzar i fusionar en excĂ©s) que, segons els autors, amagaven la veritable diversitat evolutiva. El treball destaca…

Continua llegint

Nova guía de llimacs marins de la llacuna de Thau (França)

Doris verrucosa @ Basin de Thau, France 30.05.2020 by Pascal Girard

Acaba de publicar-se una guia comentada i il·lustrada de totes les espècies de llimacs marins inventariats a la llacuna de Thau (HĂ©rault, França) des del 2008 fins a l’actualitat. Aquest treball, de gairebĂ© 200 pĂ gines, presenta els principals punts de busseig de la zona, aixĂ­ com les 63 espècies observades, il·lustrades amb fotos de gran qualitat i comentades amb observacions molt interessants sobre la biologia i algunes dades fenotĂ­piques de…

Continua llegint

Els llimacs marins de Barcelona

Algunas babosas marinas de las costas de la ciudad de Barcelona

Ha sortit publicat al nĂşmero 84 de l’ButlletĂ­ de la InstituciĂł Catalana d’Història Natural l’article “Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other Inhabitants of the city of Barcelona (Spain)” escrit per Alex Parera, Miquel Pontes, Xavier Salvador i Manuel Ballesteros, en el qual es fa un inventari de les espècies d’aquests interessants mol·luscs en el front litoral de la ciutat de Barcelona. Aquest treball s’ha realitzat en el marc d’un…

Continua llegint

No tots els nudibranquis son carnĂ­vors

El nudibranquio Polycerella emertoni. Foto de Manuel Ballesteros

Al juliol de 2020 es va publicar a la prestigiosa revista Marine Ecology Progress Series (MEPS) un interessant  article (Camps-Castellà et al., 2020) que, sota un títol aparentment trivial, anuncia un canvi de paradigma: “No tots els nudibranquis son carnívors”. Els nudibranquis (Mollusca, Nudibranchia) han estat considerats tradicionalment com un dels grups de predadors més altament especialitzats (Megina & Cervera 2003) i, de fet, han estat classificats en quatre grups…

Continua llegint

Fins sempre, Lenka

Lenka Juskaničová

No passa molt sovint que trobis gent amb la qual comparteixes les mateixes aficions però, per sort, de tant en tant passa, i en aquests casos sempre s’estableix una connexiĂł molt especial, nosaltres formem part del seu mĂłn, a l’igual que aquestes persones formen part de el nostre. Lenka JuskaniÄŤová era una d’aquestes persones. Molts de nosaltres hem compartit al llarg dels anys diverses aficions amb ella: el busseig, la…

Continua llegint

Curiositats sobre els nudibranquis

Elysia timida by Miquel Pontes

Sabies que …?   La paraula “nudibranqui” significa brĂ nquies nues. Ve del LlatĂ­ “nudus” (nu) i del Grec “brankhia” (brĂ nquies). Es refereix a les petites protuberĂ ncies en forma de flor que es poden veure al dors de molts d’aquests animals. Hi ha mĂ©s de 3.000 espècies de nudibranquis. Viuen des de la superfĂ­cie fins a profunditats de 2.500 metres. Es troben en tots els mars, des del tròpic fins als…

Continua llegint

Com distingir les “flabellina” roses

Flabellina affinis by Miquel Pontes

Qualsevol bussejador amb certa experiència buscant opistobranquis a la MediterrĂ nia o AtlĂ ntic nordoriental pot dir-vos que, de vegades, Ă©s una mica dificil diferenciar quina espècie de “flabellina” rosa estĂ s observant. Realment no Ă©s tan difĂ­cil, un cop se sap què cal mirar per diferenciar-les. Incloem aquĂ­ els trets principals de les espècies mĂ©s comuns: Flabellina affinis tĂ© les segĂĽents caracterĂ­stiques: TĂ© l’extrem distal de les cerata colorejat de color lila, amb un…

Continua llegint

Com distingir els Felimare blaus

Felimare tricolor by Enric Madrenas

Qualsevol bussejador amb una certa experiència en la cerca d’opistobranquis a la MediterrĂ nia o a l’AtlĂ ntic oriental us podria dir que, de vegades, Ă©s molt difĂ­cil distingir quina espècie de nudibranqui Felimare blau estĂ s observant. El nou gènere Felimare va substituĂŻr fa poc la denominaciĂł clĂ ssica Hypselodoris que es troba en la majoria de llibres impresos. Els opistobranquis del gènere Felimare de la MediterrĂ nia i de l’OceĂ  AtlĂ ntic van ser revisats…

Continua llegint

Tylodina perversa, una ovella disfressada de llop

Tylodina perversa @ Islas Canarias by Aketza Herrero

Tylodina perversa Ă©s una espècie d’opistobranqui força comĂş a la Costa Brava, especialment sobre les esponges Aplysina (Verongia) aerophoba que es troben a molt poca profunditat. Encara que, des de sempre, ha estat considerada una espècie carnĂ­vora, ja que sempre se la troba devorant el mateix tipus d’esponges, un estudi mĂ©s detallat ha posat en dubte aquest fet: tots els indicis apunten que l’opistobranqui prefereix les esponges amb major quantitat…

Continua llegint