Els Doridoidei són un grup de mol·luscs gastròpodes heterobranquis marins que tradicionalment s’han associat amb els llimacs marins. Són animals de cos tou, generalment sense conquilla externa en l’estadi adult, i es caracteritzen per una gran diversitat de formes, colors i estructures externes. Entre els seus representants hi ha alguns dels nudibranquis més coneguts i fàcils d’observar durant les immersions.
Els Doridoidei habiten principalment ambients marins bentònics, des d’aigües somes fins a profunditats considerables. Es poden trobar sobre substrats rocosos, entre algues, sobre esponges i altres organismes sèssils, o en altres hàbitats del fons marí. El grup té una distribució molt àmplia i és present en mars tropicals, subtropicals, temperats i freds. La seva diversitat és especialment notable en zones amb una elevada varietat d’hàbitats bentònics.
Una de les seves característiques més distintives és la presència d’un mantell dorsal ben desenvolupat, que pot presentar tubercles, papil·les, carenes o altres estructures que donen a cada espècie un aspecte particular. A la part posterior del cos se situa habitualment una corona branquial formada per brànquies disposades al voltant de l’anus. Aquesta corona pot ser retràctil i la seva forma i disposició constitueixen caràcters importants per a la identificació. El cap presenta rinòfors, estructures sensorials que intervenen en la detecció d’estímuls químics de l’entorn.
La majoria dels Doridoidei són carnívors i s’alimenten principalment d’altres organismes sèssils. Les esponges constitueixen una part important de la dieta de moltes espècies, encara que també hi ha doridoïdeus que consumeixen altres invertebrats, com briozous, cnidaris o ascidis. La seva ràdula està adaptada a aquest tipus d’alimentació i presenta característiques que poden variar considerablement entre espècies. En molts casos, l’associació amb l’organisme que serveix d’aliment és un element important per comprendre la seva ecologia.
Els Doridoidei presenten una extraordinària diversitat de formes i coloracions. Algunes espècies tenen colors molt vius i patrons contrastats, mentre que d’altres mostren tonalitats que els permeten passar desapercebudes sobre el substrat o l’organisme que habiten. En determinades espècies, les estructures del mantell poden contribuir al camuflatge o a la defensa. Algunes també poden incorporar o acumular substàncies químiques procedents de les seves preses, que poden tenir una funció defensiva davant dels depredadors.
Des d’un punt de vista evolutiu, els Doridoidei són un dels grups més importants de nudibranquis per comprendre la diversificació dels heterobranquis marins. Els estudis anatòmics i moleculars han permès revisar les relacions entre les diferents famílies i gèneres i han mostrat que alguns grups tradicionalment considerats propers no sempre comparteixen una història evolutiva tan simple com es pensava. La combinació de diferents formes corporals, estratègies d’alimentació i adaptacions defensives reflecteix la gran diversificació evolutiva dels nudibranquis.
Els Doridoidei formen, per tant, una part especialment diversa i visible de la fauna de llimacs marins. La seva varietat de formes, colors, estratègies alimentàries i relacions amb altres organismes els converteix en un grup d’un gran interès taxonòmic, ecològic i evolutiu. L’observació acurada durant les immersions, especialment dels organismes sobre els quals viuen i s’alimenten, és fonamental per detectar les espècies més petites o críptiques i ampliar el coneixement sobre la seva distribució i diversitat.
La taxonomia dels Doridoidei segons WoRMS és:
Espècies de Doridoidei registrades a la Mediterrània o a la península Ibèrica:
Bibliografia