Hancockia uncinata

Hancockia uncinata (Hesse, 1872)

Hancockia uncinata @ Costa Brava, Spain per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Hancockiidae  

 

Genus

Hancockia  

 

Species

Hancockia uncinata  (Hesse, 1872)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140081).
Sinònims

  • Doto uncinata Hesse, 1872 (original)
  • Govia rubra Trinchese, 1885
  • Hancockia eudactylota Gosse, 1877

Descripció
És una espècie de dendronotaci  que pot aconseguir els 10 mm de longitud. El cos és estret i la seva coloració general pot ser rosada o bé verda pàl·lid segons on es trobin l’animal.  Sol tenir en el dors taques blanques a causa de l’agrupació de petites puntuacions d’aquest color, l’extensió de les quals pot ser molt variable i fins i tot cobrir totalment el dors de l’animal. Les taques blanques també poden formar una línia gairebé contínua a cada costat del cos passant per la base dels apèndixs laterals. En el cap, el vel cefàlic té dos lòbuls posseint cadascun de 2 a 4 digitacions curtes i d’extrem arrodonit. El rinòfors posseeixen una beina alta en forma de trompeta amb la vora superior dentada o lobulada, podent-se trobar també taques blanques. L’extrem del rinòfor és del tipus maça i per sota s’aprecien algunes laminetes obliqües. També pot haver-hi pigment blanc en l’extrem del rinòfor. A banda i banda del cos s’aprecien 4 apèndixs laterals (anomenats per alguns autors cerata com en els nudibranquis eolidacis) de forma molt peculiar: auriculada o en forma de puny, oberts pel seu costat extern o inferior i amb diversos (fins a 7) curts apèndixs digitiformes. D’aquests 4 parells d’apèndixs laterals, només en el primer els apèndixs d’un i altre costat són simètrics, i en els altres parells l’apèndix situat a l’esquerre està una mica més avançat que el de la dreta. El peu és estret.

Biologia
Es tracta d’una espècie de variables tonalitats cromàtiques, la qual cosa podria correspondre a una adaptació per mimetitzar-se en els diferents substrats (algues vermelles, marrons) sobre els quals pot trobar-se per a la cerca d’aliment. Pel que sembla s’alimenta de hidrozous de l’espècie Clytia hemisphaerica, dels quals podria extreure els nematocists de la seva presa que segons certs autors es guarden en petites elevacions del dors, apèndixs laterals i beina rinofòrica, de manera semblant a com succeeix en els nudibranquis eolidacis. La posta és en forma de cordó ample fistonat, similar a les espècies de Doto, i amb ous blancs.

Etimologia

  • Hancockia. Dedicada a Albany Hancock (1806-1873), company d’investigacions d’en Joshua Adler.
  • Uncinata. Paraula d’origen llatí que significa “enganxat” o ganxut.

Distribució
És una espècie que es distribueix des de les costes del nord d’Irlanda, les illes Britàniques, costes franceses del Golf de Biscaia, la Península Ibèrica i el Mediterrani occidental. En la Península Ibèrica ha estat citada en totes les zones costaneres inclosa Portugal, també citada en les Balears i a Canàries. A Catalunya s’ha observat esporàdicament en diverses localitats de la Costa Brava com Tossa de Mar, L’Escala, l’Estartit o El Port de la Selva, entre d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hancockia uncinata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Hancockia uncinata basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Anderson J. 1999 2014. Hancockia uncinata accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/hancockia-uncinata.html.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barletta G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta G, Melone G. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bebbington A, Thompson TE. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Eliot CNE. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Fernández-Ovies CL. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25:223–232.
    Garstang W. 1893. On the relations of Hesse’s Doto uncinata to the genus Hancockia. Conchologist 2(5):110-112.
    Gavaia C, Malaquias MAE, Calado G, et al. 2003. New records of Portuguese opisthobranch molluscs. Journal of Conchology 38 (2): 101-118.
    George JD, George JJ. 1979. Marine life, an illustrated encyclopedia of invertebrates in the sea. 288 pp.; pls. 1-128; figs. 1-49 John Wiley & Sons, N.Y.
    Goodheart J, Bazinet AL, Valdés Á, et al. 2017. Prey preference follows phylogeny: evolutionary dietary patterns within the marine gastropod group Cladobranchia (Gastropoda: Heterobranchia: Nudibranchia). BMC Evolutionary Biology (2017) 17:221.
    Grande C, Templado J, Cervera JL, et al. 2003. Molecular phylogeny of Euthyneura (Mollusca: Gastropoda). Molecular Biology and Evolution 21 (2): 303-313. 21(2):303–313. https://doi.org/10.1093/molbev/msh016.
    Hesse H. 1872. Diagnose de nudibranches nouveaux des côtes de Bretagne. Journal de Conchyliologie (3) 20: 345-348.
    Just H, Edmuns M. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Karmeinski D, Meusemann K, Goodheart J, et al. 2021. Transcriptomics provides a robust framework for the relationships of the major clades of cladobranch sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia), but fails to resolve the position of the enigmatic genus Embletonia. BMC Ecology and Evolution. 21(1):226–243. https://doi.org/10.1186/s12862-021-01944-0.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus EG. 1958. Notes on Opisthobranchia. Boletim do Instituto Oceanografico, Universidad de Sao Paulo 7(1-2):31-78, pls. 1-8.
    Marcus Er. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    McDonald GR, Nybakken JW. 1999. A worldwide review of the food of nudibranch mollusks. II The suborder Dendronotacea. A list of the worldwide food habits of nudibranchs. The Veliger.(42):62–66.
    Menéndez JL, Oliveros J. 2004 2015. Hancockia uncinata accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. Available from http://www.asturnatura.com/especie/hancockia-uncinata.html.
    Moreno D, Templado J. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. II. Iberus 16 (2): 39-58.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Nunn JD. 1990. The occurrence of the rare nudibranch Hancockia uncinata (Hesse, 1872) at St. John’s Point, Co. Donegal. Irish Naturalists Journal 23(8):341-342.
    Ocaña Martín A, Sánchez Tocino L, López González S, et al. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Granada: Comares.
    Ortea JA, Urgorri V. 1979. Primera cita de Hancokia uncinata (Hesse, 1872) (Gastropoda: Nudibranchia) para el litoral ibérico. Trabajos Compostelanos de Biología 8: 79-86.
    Ortea J, L. Moro MC, Bacallado JJ. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Hancockia uncinata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=649)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.