Janolus hyalinus

Janolus hyalinus (Alder & Hancock, 1854)

Janolus hyalinus @ Etang de Thau, France March 2021 per Sylvain Le Bris

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Proctonotoidea  

 

Family

Janolidae  

 

Genus

Janolus  

 

Species

Janolus hyalinus  (Alder & Hancock, 1854)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140857).
Sinònims

  • Antiopa hyalina Alder & Hancock, 1854 (original)
  • Antiopella hyalina (Alder & Hancock, 1854)
  • Janolus flagellatus Eliot, 1906

Descripció
Cos de mida mitjana, pot créixer fins a uns 30mm de longitud, relativament ample i amb la cua curta. El color del cos és blanc groguenc translúcid, amb taques marró vermelloses nombroses i alguna taca blanca. Zona central del dors intensament pigmentada de color marró. Les cerata no són llises, sinó que tenen la superfície coberta de petites berrugues. Acaben en punta i estan disposades a tot al voltant de l’animal (també a la part frontal i posterior) formant files transversals de 4 o 5 ceres, de les quals les interiors són més llargues i van reduint la seva longitud cap a l’exterior fins a acabar com a mers tubercles; totes són transparents, amb una mica de pigment blanc i marró en la seva superfície i deixen veure, a prop de la seva base, la ramificació de la glàndula digestiva de color marró fosc que arriba com a molt a la meitat de la cerata. Aquesta glàndula no es veu en les cerates frontals ni posteriors. De vegades les cerata oculten el dors de l’animal. Els rinòfors, de color marró, tenen l’àpex truncat i nombroses làmines allargades, semblants a costelles, orientades obliquament en relació al rinòfor, amb nombroses “berrugues” que concentren taques de color blanc groguenc. Els ulls, petits, se situen a la base de cada rinòfor. La carúncula inter-rinofòrica és molt aparent, és allargada, relativament gran i segueix el patró cromàtic de l’animal. El peu és relativament ample, amb el marge anterior una mica ondulat i està fes en la seva part mitjana però no té lòbuls propodials o tentacles. La sola pedal és de color blanquinós i permet veure els òrgans interns per transparència. Els costats del cap tenen una mena de “cintes” que s’estenen cap avall i cap als marges del peu, formant una mena de cresta gairebé paral·lela a aquests marges. Hi ha un petit plec al voltant del cap que forma un petit vel oral que s’estén lateralment per formar dos tentacles orals diferenciats. L’anus està en posició dorsal i posterior.

Biologia
Sembla alimentar-se de briozous com Bugula fastigiata (Cornet i Marchad, 1951), Scrupocellaria spp. (Picton, 1984) o Tricellaria inopinata (Faasse, M. com.pers.). La posta consisteix en una espiral ondulada dispositada al voltant del seu aliment i amb ous relativament petits comparats, p.e. amb Janolus cristatus. És una espècie extremadament críptica sobre el substrat per la qual cosa ha estat observada poques vegades; de fet, quan està en repòs és fàcil confondre-la amb una anemone. Es troba des del límit de la baixamar fins a uns 20 metres de profunditat. En l’Oceà Atlàntic sol viure sota pedres amb abundant creixement de briozous, mentre que a la Mediterrània sembla trobar-se amb més freqüència en praderies de Posidonia oceanica (Schmeckel, 1968; Haefelfinger, 1960). Els exemplars de J. hyalinus solen autotomizar violentament les seves cerata si són molestats. Aquests cerata despresos de l’animal continuen movent-se durant una estona per distreure el predador i permetre escapar l’animal, però ho fan amb un moviment vertical i no en cercle com en molts aeolidacis. Aquesta espècie és molt similar a Proctonotus mucroniferus però es distingeixen bàsicament per la presència de la carúncula inter-rinofórica, típica a Janolus i absent en Proctonotus.

Etimologia

  • Janolus fa referència al déu grec Janus, el dels dos caps, guardià de les llars (i per això se’l representa amb una clau).
  • Hyalinus, The word is derived from Greek: ὑάλινος que significa vol dir “transparent”.

Distribució
Està present a les costes europees de l’Oceà Atlàntic, on és freqüent a les Illes Britàniques i a Holanda, també a la Bretanya francesa. És present a la Mediterrània, on ha estat citat a França, Itàlia i Espanya. Les cites per al Marroc provenen de l’estudi de Templado (1984) a la ciutat autònoma espanyola de Ceuta. Les cites de Portugal atribuïdes a Calado (2003) corresponen en realitat a Antiopella cristata, però Da Costa (2008) cita J.hyalinus a la ria d’Aveiro (NW Portugal). Les cites de Nova Zelanda (Green a Sea Slug Forum, 2001) són molt probablement una espècie diferent perquè a les fotos es veu clarament que la glàndula digestiva arriba fins a les puntes dels cerata, cosa que no es dóna en l’espècie europea (Picton, 2001 a Sea Slug Forum).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Janolus hyalinus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Proctonotus mucroniferus, de distribució atlàntica, no té caruncle sensorial entre els rinòfors, que són arrugats i sense laminetes.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Janolus hyalinus basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Alder J, Hancock A. 1845. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Alder J, Hancock A. 1854. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London. Available from www.biodiversitylibrary.org/item/131598#page/200/mode/1up.
    Aquenal Pty Ltd. 2001. Exotic marine pests survey Port of Launceston, Tasmania. Aquenal Pty  Ltd., Aquatic Environment Analysts. 104 pp p. Available from http://data.brs.gov.au/mapserv/marinepest/html/portsurvey_tas.pdf.
    Australian Museum Business Services. 2002. Port survey for introduced marine species – Sydney Harbour, final report, viii + 62 pp. Appendix 12 - Mollusca survey results, pp 84-91. Australian Museum and Royal Botanic  Gardens database search for all marine species from Sydney Harbour, 38 unnumbered pages.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Bergh LSR. 1907. The Opisthobranchiata of South Africa. Transactions of the South African Philosophical Society 17(1):1- 144, pls. 1-14, In: Marine Investigations of South Africa 5(1).
    Bergh LSR. 1904. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate, Vol. 9, Chapter 6, Part 1: 1-56, pls. 1-4.
    Bergh LSR. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.
    Bergh LSR. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown GH, Picton BE. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll. 30 p.
    Burn RF. 1958. Further Victorian Opisthobranchia. J. Malacol. Soc. Australia (2):20-36, pls. 6-7.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cockerell TDA, Eliot CNE. 1905. Notes on a collection of Californian nudibranchs. Journal of Malacology 12(3):31-53, pls. 7-8.
    Cornet R, Marchad M. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Da Costa MDN. 2008. Colonização e sucessão de macrofauna em substratos artificiais. Universidade de Aveiro.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Eales NB. 1967. The littoral fauna of the British Isles: a handbook for collectors, 4th ed; pp i-xviii, 1-297, pls. A-H. University Press, Cambridge, England.
    Eliot CNE. 1906. Notes on some British nudibranchs. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 7 (3): 333-382 giugno.
    Eliot CNE. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Farran GP. 1909. Nudibranchiate Mollusca of the trawling grounds of east and south Coasts of Ireland. Department of Agriculture & Technical Instruction for Ireland Fisheries Branch. Dublin. Scientific Investigations, 1907, (6):1-18.
    Fischer MA. 2006. Opisthobranchs from the Chilean coast, a taxonomic, morphological and  histological study of nudibranch species. 173 p.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25:223–232.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus EG. 1958. On western Atlantic opisthobranchiate gastropods. American Museum Novitates (1906):1-82. Available from http://digitallibrary.amnh.org/dspace/bitstream/2246/5128/1/N1906.pdf.
    Marcus EG. 1955. Opisthobranchia from Brazil. Boletim da Faculdade de Filosofia, Ciencias e Letras, Universidade de Sao Paulo, Zoology, 207, 20:89-261, pls. 1-30.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Miller MC, Willan RC. 1986. A review of the New Zeland arminacean nudibranchs (Opisthobranchia: Arminacea). New Zealand Journal of Zoology 13 (3): 377-408.
    Moro L, Ortea J, Bacallado JJ. 2016. Nuevas citas y nuevos datos anatómicos de las babosas marinas (Mollusca: Heterobranchia) de las islas Canarias y su entorno. Revista de la Academia Canaria de las Ciencias., 48: 9-52.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Nunn JD. 2006. The marine Mollusca of Ireland 3. Lough Hyne, Co. Cork. Bulletin of the Irish  Biogeographical Society (30):114-292.
    Ortea J. 1978. Cinco opistobranquios nuevos para la fauna ibérica (Gastropoda: Opistobranchia) colectados en Asturias. Suplemento de Ciencias del Boletín del Instituto de Estudios Asturianos 23: 107-120.
    Ortea JJ, Espinosa. 2000. Nueva especie del género Janolus Bergh, 1884 (Mollusca: Nudibranchia) de Cuba y Costa Rica. Avicennia 12/13: 79-83.
    Ortea J, Llera EM. 1988. Una nueva especie de Janolus Bergh, 1884 (Mollusca: Nudibranchia) dedicada a la memoria de Fausto Gonzalez. Publicações Ocasionais da Sociedade Portuguesa de Malacologia 11: 33-38.
    Ortea JA, Quero A, Rodriguez G, et al. 1989. Estudio de Limacia clavigera Muller, 1776 (Mollusca: Nudibranchia) con nota sobre su distribución geográfica y la válidez de género Laila MacFarland, 1905. Revista de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Oviedo 7: 99-107.
    Picton BE, Morrow C. 1994. Janolus hyalinus accessed through: Nudibranchs of the British Isles on 2014-12-14. Available from http://www.habitas.org.uk/marinelife/species.asp?item=W14320#.
    Picton BE, Morrow C. 1994. A Field guide to the Nudibranchs of the British Isles. London: Immel Publishing Ltd. London: 143 pp.
    Pola M, Hallas J, Gosliner TM. 2019. Welcome back Janolidae and Antiopella: Improving the understanding of Janolidae and Madrellidae (Cladobranchia, Heterobranchia) with description of four new species. J Zool Syst Evol Res. 57 : 345–368. https://doi.org/https://doi.org/10.1111/jzs.12257.
    Pruvot-Fol A. 1954. Mollusques opisthobranches. Paris, France: Paul Lechevalier (Faune de France). 460 p.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Janolus hyalinus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=556)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.