Retusa truncatula

Retusa truncatula (Bruguière, 1792)

• Bulla mammillata Philippi, 1836
• Bulla pellucida Brown, 1827
• Bulla retusa Maton & Rackett, 1807
• Bulla semisulcata Philippi, 1836
• Bulla truncata Adams J., 1800
• Bulla truncatula Bruguière, 1792 (original)
• Coleophysis effusa Monterosato, 1890
• Cylichna mammillata Forbes & Hanley, 1850
• Cylichna truncata Forbes & Hanley, 1850
• Cylichna truncatella Locard, 1886
• Retusa (Coleophysis) piriformis Nordsieck, 1972
• Retusa carinensis de Gregorio, 1889
• Retusa dilatata Pallary, 1904
• Retusa dilatata var. minor Pallary, 1904
• Retusa mamillata Pruvot-Fol, 1954
• Retusa piriformis Nordsieck, 1972
• Retusa retusa Winckworth, 1932
• Retusa semisulcata (Philippi, 1836)
• Tornatina mammillata Massy, 1930
• Tornatina truncatula Massy, 1930
• Utriculus mammillatus Jeffreys, 1867
• Utriculus truncatulus Jeffreys, 1867

Descripció
El color base de el cos és blanc i té un escut cefàlic amb una indentació anterior que forma dos lòbuls dirigits cap enrere sense una línia mitjana. Té dos tentacles cefàlics apuntats. No hi ha extensions laterals del peu (lòbuls parapodials) ni una extensió de el mantell sota la conquilla (lòbul palial). Els òrgans interns no són visibles a través de la conquilla. Els ulls són visibles. No té ràdula. El peu és allargat, amb els extrems arrodonits i indentat anteriorment. La conquilla és petita (fins a 5 mm), brillant, de color blanc, blanc translúcid o groguenc, amb estries longitudinals. És relativament gruixuda, externa (no està coberta pel teixit de l’animal) i generalment té forma cilíndrica allargada. L’obertura és estreta, però s’estén al llarg de la conquilla i, en general, més enllà del seu extrem superior. L’extrem superior de la conquilla (àpex) està enfonsat; en alguns espècimens l’àpex pot estar truncat (escurçat) o lleugerament estès cap a fora (mamil·lat). Les conquilles són majoritàriament umbilicades i tenen un patró de línies de creixement bastant visibles; però es poden trobar ranures en espiral en els espècimens mamil·lats. No té opercle.

Biologia
Viu enterrat a la sorra, a la sorra fangosa o a la grava des de la zona intermareal fins a uns 300 m de profunditat (Thompson, 1988; Høisæter, 2009). S’alimenta de petits mol·luscs com Peringia ulvae, potser també de foraminífers i petits lamel·libranquis.

Etimologia

• Retusa. Del Llatí “retusus”, rom.
• Truncatula. Del Llatí, significa truncat.

Distribució
Molt comú en el registre fòssil europeu, els espècimens vius es troben al llarg de tota la costa de Noruega, les illes britàniques, les costes atlàntiques de França i Espanya i fins a les illes Canàries, Madeira i Açores. Present al llarg de la Mar Mediterrània (Thompson, 1988; Brattegard & Holthe, 2001; Høisæter 2009) i el Mar Negre. A Espanya està present en totes les costes, tant atlàntiques com mediterrànies. A Catalunya està present en el registre fòssil de Ciurana, i s’han trobat exemplars vius a Tossa de Mar, al Garraf i a les costes de Tarragona. Per la seva petita mida i hàbits de vida (viu enterrat a la sorra) sol passar desapercebut.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Retusa truncatula

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Altres fotos

Retusa truncatula @ Ibiza, Spain by Joop Trausel and Frans Slieker

Retusa truncatula 3mm @ Ibiza by Joop Trausel & Frans Slieker (Natural History Museum Rotterdam)

Bibliografia

1246567 Retusa truncatula 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 14018 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: