Lobiger serradifalci (Calcara, 1840)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Tectipleura |
| Superorder | Sacoglossa |
| Superfamily | Oxynooidea |
| Family | Oxynoidae |
| Genus | Lobiger |
| Species | Lobiger serradifalci (Calcara, 1840) |
- Bullea serradifalci Calcara, 1840 (original)
- Lobiger philippii Krohn, 1847
Descripció
El cos és allargat, arribant a una longitud màxima de 40 mm. La seva coloració és predominantment groga amb un tint verdós, enfosquint-se al cap, la cua i les superfícies externes dels parapodis, i amb un to més clar a les seves superfícies internes. Cada costat del cos presenta extensions parapodials que formen dos lòbuls prominents amb marges ondulats. S’observen tubercles cònics roms dispersos per les superfícies externes dels parapodis, el cos i la cua. Anteriorment, el peu té les cantonades arrodonides i no té un solc transversal. La cua és apuntada i mesura aproximadament la meitat de la longitud total del cos. Una línia negra longitudinal característica recorre cada costat del cap i el coll, estenent-se des de la base dels rinòfors fins a la vora de la cavitat del mantell. El cap presenta dos lòbuls orals i un parell de rinòfors enrotllats longitudinalment, que s’obren ventralment. Les vores dels parapodis estan vorejades per una línia blanca, amb una línia vermella al seu interior. Molts tubercles del costat anterior del cos tenen marques blanques, mentre que els del costat posterior tenen marques vermelles. La conquilla oval és translúcida i prima, molt reduïda, i la seva espiral petita impedeix que l’animal s’hi retregui completament. El gonopor masculí es troba just darrere del rinòfor davanter dret, mentre que el porus femení es troba més a prop de la cua. L’anus es troba la part inferior del darrere de la cavitat del mantell. Una gran brànquia plegada s’estén de dreta a esquerra a través de la part superior de la cavitat del mantell.
Biologia
Habita zones infralitorals, on s’alimenta principalment de Caulerpa prolifera, camuflant-se bé amb el seu entorn. Aquesta espècie diposita les masses d’ous a les fulles de les algues que habita, formant una espiral plana d’unes dues voltes i mitja amb ous molt petits de color blanc translúcid. Els ous eclosionen en véligers de natació lliure després d’aproximadament 16 dies a una temperatura de 16°C. Com a mecanisme defensiu, els lòbuls parapodials i la punta de la cua es poden autotomitzar quan es molesta l’animal.
També s’ha observat que aquesta espècie s’alimenta de Caulerpa taxifolia, una espècie introduïda accidentalment a la Mediterrània per l’Aquari de Mònaco. No obstant això, en lloc de controlar la propagació d’aquesta alga invasora, la pot exacerbar (Zuljevic et al., 2001), ja que, a la Mediterrània, C. taxifolia es reprodueix vegetativament, trencant petits fragments i establint nous brots. En perforar les parets cel·lulars del seu hoste per alimentar-se, Lobiger serradifalci debilita les algues, augmentant la probabilitat de fragmentació i dispersió.
Etimologia
- Lobiger. Del Llatí “lobus”, lòbul + “gero”/ “gerere”, portar.
- Serradifalci. En honor a l’arqueòleg sicilià Antonino Lo Faso-Pietrasanta, duc de Serradifalco, i membre del Reial Institut de França.
Distribució
Aquesta espècie es troba a tota la Mediterrània i les regions atlàntiques adjacents, estenent-se fins al sud fins a São Tomé i Príncep i Cap Verd.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Lobiger serradifalci basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2025) "Lobiger serradifalci" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/08/2014. Accedit: 11/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=12176)
