Cyerce graeca

Cyerce graeca  Thompson, 1988

Cyerce graeca @ Punta del Romaní, L'Escala, Spain 6-02-2016 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Hermaeidae  

 

Genus

Cyerce  

 

Species

Cyerce graeca  T. E. Thompson, 1988

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140091).
Descripció
El cos és de color blanc translúcid, acolorit per un patró característic de color marró fosc que essencialment recobreix tot el dors, excepte la zona al voltant dels ulls, el cap, la zona pericàrdica, la zona anterior als rinòfors i els extrems dels mateixos, però la transparència de la resta del cos fa que, de vegades, l’animal sembli acolorit uniformement. Les cerata són molt amples i una mica inflades, molt mòbils i l’animal les autotomitza fàcilment si és molestat, deixant enrere aquests òrgans que van canviant de forma durant hores per distreure l’atenció dels predadors. L’animal regenera les cerata perdudes ràpidament. Tant les superfícies dorsals i ventrals de les cerata són de color blanc translúcid, excepte per una fila de digitacions romes de color marró a les vores dels cerata que, en alguns exemplars, apareix com una línia marró vorejant el tall de cada cerata, i que falta a les cerata de menor grandària de la part anterior de l’animal. També s’observen petites puntuacions blanques superficials formant una mena de banda en els extrems de les cerata, que corresponen a glàndules opalescents, molt probablement de caràcter defensiu. El tub digestiu de color verd fosc o marró gairebé negre es pot veure per transparència en diferents punts del cos, tant dorsal com ventralment. Tots els tentacles del cap estan enrotllats, amb els rinòfors bifurcats (característics d’aquesta família), dels quals el superior és de color marró però l’inferior, així com els tentacles orals, són de color clar. El marge propodial anterior és bilabiat, i el peu té una ranura mesopodial transversal. L’anus es distingeix en posició latero-dorsal dreta com una papil·la de color clar, situada just davant de la prominència pericàrdica. El major exemplar trobat per Thompson mesurava 11 mm de longitud.

Aquesta espècie té certa semblança amb la poc estudiada Cyerce antillensis Engel, 1927, descrita per primera vegada a Tobago, al Carib, i trobada més tard a Curaçao i a Florida per Marcus & Marcus (1967, làmina 1) sota el nom de Cyerce cristallina, a Jamaica per Thompson (1977), i a Bermuda per Clark (1984) i per Jensen & Clark (1986). La forma de les dents radulars és similar, però hi ha diferències importants en el patró de color del cos en els exemplars vius, que tenen les extremitats de color marró pàl·lid i més ondulades i suaus a Cyerce antillensis, comparades amb les extremitats ceratals digitades i de color marró fosc de Cyerce graeca. Marcus & Marcus (1970) van intentar donar criteris anatòmics objectius per distingir les dues espècies, recalcant especialment la importància d’examinar la faringe, en concret un òrgan muscular laminat unit a la part posterior de la massa bucal de l’animal. Aquest òrgan té forma bulbosa en Cyerce graeca, i s’assembla més al de Cyerce antillensis que l’il·lustrat pels mateixos autors per Cyerce cristallina.

Biologia
Com tots els sacoglosos, aquesta espècie s’alimenta d’algues. S’han trobat exemplars sobre Flabellia petiolata (Thompson, 1988) i altres algues que creixen sobre substrat dur (Petrusek, 2003) i (Atero, 2015) i també sota pedres (Pontes, 2016). Aquesta espècie és extremadament rara d’observar per les seves excel·lents capacitats críptiques amb el medi que les envolta. S’ha trobat des de la superficie fins els 30 metres de fondària.

Etimologia

  • Cyerce, de significat incert, sembla relacionat amb la mitologia grega. Els autors clàssics com Bergh rara vegada explicaven l’origen dels noms proposats, encara que solien basar-se en la mitologia grega i romana.
  • Graeca. Del Llatí “graecus”, Grec, de Grècia.

Distribució
La descripció original de Thompson es va basar en 3 espècimens d’uns 11mm recol·lectats a Grècia (Saronis, 28/07/1982; Kilini (localitat tipus), 3/06/1986 i Lagonisi, 17/06/1986). Posteriorment es van trobar més exemplars a prop de Sumartin, Brac Island, Croàcia (Adam Petrusek, 7/09/2003, Sea Slug Forum) a una profunditat d’entre 25 i 30 metres, sempre sobre algues que creixen sobre substrats durs. A Internet s’observen també fotos d’exemplars de 5mm a la costa d’Antibes, França (Gilles Cavignaux, 7/05/2009, Limaces de Rêve) i (Paul Henri Adoardi, 1/06/2010, Photo Bio Sous-Marine) retratats a molt poca profunditat. S’ha trobat alguns exemplars a l’illa de Mallorca (Nando Darder, 04/07/2005, GROC) i (Javier Atero, 15/07/2015, Flickr) que representarien les primeres cites per Espanya, el segon trobat també a poca profunditat. Dues troballes més, el primer a la Cala Ventosa, Sant Feliu de Guíxols (Xavier Salvador, 26/08/2015) en menys d’un metre d’aigua i un segon exemplar de 20mm a la Punta del Romaní, l’Escala (Miquel Pontes , 6/02/2016) a 12 metres d’aigua, correspondrien a les primeres cites per a Catalunya i per a la Península Ibèrica. Hi ha dues úniques cites fora de la Mediterrània, la primera a Açores (Wirtz & Debelius, 2003 – p.193) com Cyerce antillensis, encara que una observació detallada de la foto publicada suggereix més aviat que és Cyerce graeca, ja que no s’ajusta completament a la descripció de Cyerce antillensis. La segona cita (Wirtz, 2005) correspondria a una troballa en aigua molt poc fonda (molt pocs cm.) en una piscina natural a Porto Moniz (Madeira).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cyerce graeca
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Cyerce graeca basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Jensen KR, Clark KB. 1983. Annotated checklist of Florida ascoglossan Opisthobranchia. Nautilus 97: 1-13.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus E. 1982. Systematics of the genera of the order Ascoglossa (Gastropoda). Journal of Molluscan Studies Suppl. 10: 1-31.
    Marcus Ev, Hughes HPI. 1974. Opisthobranch mollusks from Barbados. Bulletin of Marine  Science 24(3):498-532.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ortea J. 1981. Moluscos opistobranquios de las Islas Canarias Parte I: Ascoglosos. Boletín del Instituto Español de Oceanografía 6: 180-199.
    Ortea JA, Templado J. 1988. Una nueva especie de Cyerce Bergh, 1871 (Opisthobranchia: Ascoglossa) de la isla de Cuba. A New Species Of Cyerce Bergh 1871 Opisthobranchia Ascoglossa From Cuba. Iberus 8(1):11-14.
    Ortea J, Templado J. 1990. A new species of the genus Cyerce Bergh, 1871 (Opisthobranchia: Ascoglossa) from Cape Verde Islands. Veliger. 33(2):202–205. Available from ://WOS:A1990CX77300009.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Cyerce graeca accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/cyergrae.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson TE. 1988. Eastern Mediterranean Opisthobranchia Oxynoidae Polybranchiidae Stiligeridae Sacoglossa. Journal of Molluscan Studies. 54:157–172. https://doi.org/10.1093/mollus/54.2.157.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Wirtz P. 2005. Eight gastropods new for the marine fauna of Madeira. Arquipélago, Life & Marine  Sciences [Bulletin of the University of the Azores] 22A:77-80. Available from http://www.horta.uac.pt/intradop/images/stories/arquipelago/22a/7_SC_Wirtz_22A.pdf.
    Wirtz P, Debelius H. 2003. Mediterranean and Atlantic invertebrate guide. Hackenheim, Germany: ConchBooks.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Cyerce graeca" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/09/2014. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14401)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.