Els Phyllidioidea són una superfamília de nudibranquis marins, mol·luscs gastròpodes heterobranquis de cos tou i sense conquilla externa en l’estadi adult. Inclouen quatre famílies actualment reconegudes: Dendrodorididae, Forjacellidae, Mandeliidae i Phyllidiidae. Són un grup morfològicament divers, amb espècies de mida petita, mitjana o relativament gran, i amb formes corporals molt diferents entre les seves famílies.
Els Phyllidioidea habiten principalment en ambients marins bentònics, des d’aigües somes fins a profunditats considerables. Es troben sobretot associats a substrats rocosos i a organismes sèssils, especialment esponges, que constitueixen un recurs important per a diverses espècies. La seva distribució és àmplia i inclou principalment mars tropicals i subtropicals, tot i que alguns representants també són presents en regions temperades, com la Mediterrània.
La morfologia dels Phyllidioidea varia considerablement entre les diferents famílies. Els Dendrodorididae presenten habitualment un cos ample i aplanat, amb un mantell desenvolupat i una corona branquial dorsal situada al voltant de l’anus. La superfície dorsal pot ser llisa o presentar pústules o altres petites estructures. Els Phyllidiidae, en canvi, tenen un cos més robust i una superfície dorsal característica amb tubercles o carenes dures, i no presenten la corona branquial dorsal típica dels altres doridoïdeus. En lloc d’aquesta corona, disposen de nombroses brànquies secundàries situades ventrolateralment, entre el mantell i el peu. Els rinòfors són presents en les diferents famílies i tenen una funció sensorial important.
Una característica anatòmica especialment interessant dels Phyllidioidea és la modificació del sistema bucal. Els Dendrodorididae no tenen ràdula ni mandíbules i disposen d’un bulb bucal de tipus suctori. Els Phyllidiidae també han perdut la ràdula i les mandíbules, mentre que aquesta característica es comparteix amb altres membres del grup, com els Mandeliidae. Aquesta pèrdua de les estructures bucals habituals dels nudibranquis està relacionada amb les seves estratègies alimentàries especialitzades.
Els Phyllidioidea són principalment carnívors i diverses espècies s’alimenten d’esponges. La relació amb aquests organismes pot ser molt estreta i, en alguns casos, una determinada espècie de nudibranqui pot estar associada a un grup concret d’esponges. En els Dendrodorididae, l’alimentació es realitza mitjançant el sistema bucal suctori, que permet aspirar el material alimentari. En els Phyllidiidae, l’absència de ràdula i mandíbules també està relacionada amb una forma d’alimentació especialitzada. Aquestes relacions amb les preses són importants per comprendre l’ecologia i la distribució de les diferents espècies.
La coloració i la morfologia externa dels Phyllidioidea són molt variables. Els Phyllidiidae solen presentar coloracions contrastades, sovint amb combinacions de blanc, negre, groc o taronja, mentre que els Dendrodorididae poden mostrar colors i patrons molt més diversos, incloent-hi tonalitats marronoses, grisenques, verdes o fosques. En algunes espècies, la coloració pot afavorir el camuflatge, mentre que en altres pot actuar com un senyal d’advertència. Les substàncies químiques associades a l’alimentació també poden tenir un paper important en les defenses contra els depredadors.
La reproducció dels Phyllidioidea segueix el patró general dels nudibranquis. Són animals hermafrodites simultanis i poden intercanviar esperma durant la còpula. Després de la fecundació, dipositen les postes sobre el substrat, sovint en forma de masses o cintes gelatinoses d’ous. El desenvolupament larvari pot variar entre les diferents espècies i, en alguns casos, inclou una fase planctònica abans de l’assentament dels juvenils.
Des d’un punt de vista evolutiu, els Phyllidioidea són un grup especialment interessant per comprendre la diversificació dels nudibranquis doridoïdeus. Les seves quatre famílies mostren diferents combinacions de caràcters anatòmics, estructures respiratòries i estratègies alimentàries. Els estudis anatòmics i moleculars han contribuït a aclarir les relacions entre aquests llinatges i a revisar classificacions tradicionals. La pèrdua independent o compartida de les estructures bucals pròpies d’altres nudibranquis constitueix també un exemple notable d’especialització evolutiva.
Els Phyllidioidea formen, per tant, un grup divers i particular dins dels nudibranquis. La gran variabilitat de les seves formes corporals, les diferents estructures respiratòries, l’absència de ràdula en diversos dels seus llinatges i la seva estreta relació amb organismes bentònics, especialment esponges, els converteixen en un grup d’un gran interès taxonòmic, ecològic i evolutiu. L’observació detallada del substrat i dels organismes sobre els quals viuen és fonamental per detectar les espècies més discretes i ampliar el coneixement sobre la seva distribució i diversitat.
La taxonomia dels Phyllidioidea segons WoRMS és:
Espècies de Phyllidioidea registrades a la Mediterrània o a la península Ibèrica:
Dendrodoris fumata
Dendrodoris grandiflora
Dendrodoris herytra
Dendrodoris limbata
Dendrodoris temarana
Doriopsilla areolata
Doriopsilla pelseneeri
Doriopsilla rarispinosa
Phyllidia flava
Phyllidiopsis bayi
Bibliografia