Pruvotfolia pselliotes (Labbé, 1923)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Aeolidina |
| Superfamily | Aeolidioidea |
| Family | Facelinidae |
| Genus | Pruvotfolia |
| Species | Pruvotfolia pselliotes (Labbé, 1923) |
- Acanthopsole pselliotes Labbé, 1923
- Facelina faurei Barnard, 1927
- Rolandia hispanica Pruvot-Fol, 1951
- Facelina pselliotes (Labbé, 1923)
- Phidiana pselliotes (Labbé, 1923)
Descripció
Aquest aeolidaci és de mida relativament gran, amb una longitud màxima registrada de 35mm en repòs i fins 50mm en extensió. El cos és translúcid, pot anar del color blanc al groguenc o marró i està esquitxat de múltiples punts de color blanc opac, més o menys densos segons els exemplars. Els palps orals són llargs i prims, i l’animal els mou constantment quan està actiu, mentre que els manté aixecats en forma de “S” quan està en repòs. Els rinòfors són llargs, cilíndrics i acabats en punta, son lamel·lats i tenen al voltant de trenta laminetes. Els ulls es troben en posició dorsal, just darrere dels rinòfors. Té gran quantitat de cerata disposades en files obliqües, que es divideixen en set grups en disposició triangular al llarg del dors, però que només es distingeix el primer grup de la resta, ja que els separa la zona pericàrdica. El nombre de cerata per grup disminueix gradualment cap a la cua: té aproximadament 60 cerata en el primer grup, 30 en el segon, i 15, 8, 4, 2 i 1 respectivament. Les cerata situades cap al centre del dors són molt llargues (fins a 20 mm) i es redueixen en longitud conforme la seva posició s’allunya cap als costats, on poden arribar a fer tan sols 1 mm. Les cerata contenen una expansió de la glàndula digestiva de color marró, i en els extrems alberguen un cnidosac de color blanc. Els palps orals, els rinòfors i les cerata tenen dos anells opacs de color ocre, amb els marges ondulats, sobre un fons més clar i translúcid. La part anterior del peu forma dos tentacles relativament llargs que es dobleguen cap enrere quan l’animal està en moviment. La part posterior del peu forma una cua relativament llarga després de l’últim grup de cerata. L’orifici genital es troba darrere del primer grup de cerata al costat dret del cos, i es caracteritza per disposar d’un full genital, carnós i no retràctil i una vintena d’apèndixs especials, molt petits i difícils d’observar “de visu”, disposats en dues files que formen un angle i que tenen un paper actiu durant la còpula.
Biologia
Freqüenta fons rocosos, des de l’intermareal, fins i tot en zones batudes per l’onatge, fins a uns 25 metres de profunditat. S’alimenta voraçment de hidraris dels gèneres: Obelia, Kirchenpaueria, Tubularia o Sertularia. S’han documentat casos de canibalisme en cas de faltar el seu aliment. La còpula és característica d’aquesta espècie, els dos individus s’apropen pel seu costat dret (capicuats), llavors el full genital carnós i les dues papil·les adjacents a l’orifici genital s’estenen entre 20 i 30mm. de forma perpendicular al cos, per mantenir el contacte amb la parella mentre les fulles genitals formen una mena de canal per guiar el penis fins l’orifici genital. Durant la còpula, les cerata s’estiren, es contrauen i es mouen en totes les direccions durant aquest procés, que ve a durar uns 15 minuts. La posta té lloc 48 hores després en forma d’una cinta estreta regular, enrotllada en una espiral d’uns 20 o 30mm de diàmetre que conté entre 5.000 i 10.000 ous. Quan eclosionen, els ous donen lloc a larves pelàgiques o “veliger”. Com molts altres opistobranquis és d’activitat bàsicament nocturn, de manera que durant el dia sol trobar-se sota pedres o en esquerdes profundes. Fuig activament de la llum. Quan l’animal està tranquil les cerata estan una mica corbades cap al centre del cos, però si és molestat les estarrufa i les mou activament com a mecanisme de defensa. Si l’amenaça és important, l’animal pot arribar a autotomizar les cerata per despistar els predadors.
Etimologia
- Pruvotfolia. En honor a la Dra. Alice Pruvot-Fol (1873-1972), malacòloga francesa especialista en opistobranquis, va descriure moltes noves espècies en base a animals conservats. Va continuar treballant i descrivint noves espècies fins una edat molt avançada, el 1962, quan tenia 89 anys d’edat, va descriure Phyllidia pulitzeri.
- Pselliotes. Del grec “pséllion”, polsera, anell. Probablement a causa dels anells de color marró que té en els palps i els rinòfors.
Distribució
Des Cornwall, al sud d’Anglaterra, fins a la costa Atlàntica del Marroc i les Illes Canàries (Ortea & Urgorri, 1981), i a la Mediterrània des de Gibraltar fins a Yassiada (Turquia), amb cites a Malta i Croàcia. Espècie freqüent en alguns fons rocosos de la conca d’Arcachon (França). Ortea & Urgorri (l’any 1981) el citen per primer cop a aigües ibèriques a Oviñana (Astúries) i a Pedras Negras (Pontevedra, Galícia). Posteriorment ha estat citat en totes les costes ibèriques: Portugal, Andalusia, Llevant i Catalunya.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Espècies semblants
Facelina annulicornis. Rinòfors recoberts totalment de laminetes, amb una banda subapical marró. Cerata llargs. Cos recobert de punts blancs més grans.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★★☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Pruvotfolia pselliotes basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2025) "Pruvotfolia pselliotes" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 05/10/2013. Accedit: 27/07/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=10712)
