Phyllidia flava Aradas, 1847
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Phyllidioidea |
| Family | Phyllidiidae |
| Genus | Phyllidia |
| Species | Phyllidia flava Aradas, 1847 |
- Phyllidia aurata Pruvot-Fol, 1952
- Phyllidia depressa Aradas, 1847
- Phyllidia papillosa Aradas, 1847
- Phyllidia pulitzeri Pruvot-Fol, 1962
- Phyllidia rolandiae Pruvot-Fol, 1951
Descripció
Els exemplars d’aquesta interessant espècie mesuren al voltant de 20-30 mm de longitud. Es tracta d’una espècie inconfusible per la seva coloració groc llimona i pels tubercles del dors que són de dos tipus: uns més grans, blancs i arrodonits i altres més petits, cònics i de color com el cos i més abundants a la zona posterior del dors. Es coneixen també exemplars albins. Els rinòfors són completament retràctils, petits, de color marró ataronjat i tenen unes 10-13 laminetes. La beina rinofòrica disposa de dos petits tubercles. No hi ha fulles branquials al voltant de la papil·la anal, que està en posició posterior en el mantell i està envoltada de 4 petits tubercles cònics. Les fulles branquials es troben a la cara inferior del mantell, entre aquest i les parets laterals del peu, a banda i banda del cos. Les fulles branquials són nombroses, petites i triangulars, alternant-se una mica més petita amb una altra una mica més gran. Són de color groc com el cos. Per sota del mantell es poden apreciar de 10-15 glàndules MDF’s de color blanc. El peu és de color ataronjat suau, estret, amb la part anterior arrodonida i la posterior afilada. La boca disposa d’un parell de palps labials triangulars, amples i de color groc.
Biologia
Es tracta d’una espècie poc freqüent a la Mediterrània occidental, ocasionalment abundant en determinats llocs i anys, generalment per sota dels 20 metres de fondària, on sol trobar-se en fons coral·lígens sobre esponges com Axinella cannabina, A. polypoides i Acanthella acuta. S’ha comprovat que s’alimenta d’aquesta última. Els exemplars de P. flava fan una olor molt característica i, quan són molestats, segreguen una substància blanquinosa de missió antidepredant i d’estructura sesquiterpenoïde (Wägele et al. 2006). La posta és una cinta relativament ample enrotllada en espiral i amb ous de color ataronjat disposada de forma plana sobre el substrat.
Etimologia
- Phyllidia. Del Grec “Phyllon”, fulla + “eîdos”, amb aspecte de, amb forma de.
- Flava. Del Llatí “flavus”, groc, daurat.
Distribució
Inicialment es creia endèmica de la Mediterrània, però també s’ha citat a les Açores (Hart & Wirtz, 2013), Madeira (Wirtz, 2016), les Illes Canàries (Casañas et al. 1996; Ortea et al., 2001) i Cap Verde (Wirtz, 2009). A la península Ibèrica només s’ha citat a la costa catalana, les Illes Balears (Cervera et al., 2004) i a Granada (Luis Sánchez Tocino, com. pers.).
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★★☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Phyllidia flava basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2025) "Phyllidia flava" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=511)
