Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Calma gobioophaga

Calma gobioophaga

Calma gobioophaga Calado & Urgorri, 2002

Calma gobioophaga per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Calmidae  

 

Genus

Calma  

 

Species

Calma gobioophaga  Calado & Urgorri, 2002

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 181241).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Calma gobioophaga ha estat recentment descrita, basant-se en exemplars capturats a les costes de Portugal (Calado & Urgorri, 2002). Fins al moment de la seva descripció l’única altra espècie del gènere Calma coneguda a nivell mundial era C. glaucoides una espècie estrictament europea coneguda des de 1854 i descrita per Alder & Hancock com Eolis glaucoides, que havia estat citada tant a les costes atlàntiques com mediterrànies. L’estudi dels exemplars de les costes portugueses ha permès diferenciar en el gènere Calma dues espècies simpàtriques que coexisteixen en la mateixa àrea de distribució i viuen al mateix hàbitat: C. glaucoides i C. gobioophaga. Calado & Urgorri (2002) indiquen les principals diferències entre les dues espècies, entre les quals destaquen els tentacles propodials més llargs en gobioophaga, els ulls, més grans i situats immediatament darrere de la base dels rinòfors en gobioophaga (més petits i situats més enrere de la base dels rinòfors en glaucoides), ronyó situat entre el segon i l’últim grup de cerates a gobioophaga (entre el segon i cinquè o sisè grup de cerates en glaucoides), mida una mica més petita dels ous en gobioophaga, alimentació d’ous de Gobius niger en gobioophaga (ous de Lepadogaster lepadogaster, L. purpurea, L. candollei, Parablennius gattorugine o P. pilicornis en glaucoides). Molt recentment Prkic et al.(2014) han localitzat nombrosos exemplars de C. gobioophaga a les costes de Croàcia que resulten ser la primera cita segura de l’espècie en el Mar Mediterrani; aquests autors realitzen a més un estudi molecular (gens COI i 16S) d’exemplars de diferents localitats de C. glaucoides i de C. gobioophaga que confirmen la separació de les dues espècies.

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden aconseguir els 20 mm de longitud encara que el més freqüent és que mesurin al voltant de 10 mm. El cos és bastant aplanat, semitransparent i de color lleugerament groguenc o marró, encara que pot variar segons l’estat alimentari de l’animal i dels ous de peix que hagi ingerit. Els tentacles orals i els rinòfors són curts i llisos i del mateix color que el cos encara que s’observa una banda de pigment blanc opac en el seu extrem. Els ulls són grans i estan situats a la zona posterior de la base dels rinòfors. Els cerates estan reunits en 7-10 grups a banda i banda del dors i amb 3-4 cerates per grup, estant els dos grups més anteriors situats per davant de la zona cardíaca. Els cerates són curts i del mateix color que el cos, estan un xic inflats a la seva zona central i el seu àpex sol ser blanquinós; dins dels cerates, la glàndula digestiva pot ser de color crema o marró més o menys fosc. Per transparència es pot veure el ronyó de l’animal com un cordó força gruixut que recorre el cos des del segon parell de cerates fins a l’últim. El peu és ample i forma a la seva zona anterior un parell de tentacles propodials digitiformes, fins i llargs. La cua és curta i sol estar coberta pels cerates de l’últim grup.

Biologia
Aquesta espècie de recent descripció viu generalment a escassa profunditat, en la cara inferior de pedres. Freqüentment apareix amb un alt gregarisme de fins a 70 exemplars situats sota la mateixa pedra. S’alimenta d’ous de diverses espècies de peixos la família Gobiidae com Gobius niger i G. cobitis (Calado & Urgorri, 2002; Prkic et al. 2014). La posta és dipositada també en la cara inferior de pedres i té forma d’un cordó fi, fistonejat i enrotllat en una espiral irregular, amb ous blancs que mesuren unes 127 micres.

Etimologia

  • gobioophaga = significa que s’alimenta d’ous de peixos del gènere Gobius

Distribució
A causa de la seva recent descripció encara hi ha escasses cites de la presència de l’espècie. Després de la seva descripció a partir d’exemplars de les costes portugueses ha estat citada a Galícia i molt recentment en la costa de Croàcia (Prkic et al. 2014). Cites més antigues de l’altra espècie de Calma, C. glaucoides d’Irlanda, les costes britàniques i de Roscoff, a França, s’ha vist que podrien representar més aviat a Calma gobioophaga. A Catalunya s’ha trobat a L’Escala i a Begur.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Calma gobioophaga
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Calma glaucoides, amb tentacles propodials més curts, ulls més petits i més separats darrere dels rinòfors, glàndula digestiva més curta, ous més grans i s’alimenta d’ous de Lepadogaster i Parablennius.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Calma gobioophaga basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Calma gobioophaga (Portugal) by Joao Pedro Silva
Calma gobioophaga by Enric Madrenas
Calma gobioophaga by Enric Madrenas
Calma gobioophaga by Enric Madrenas
Calma gobioophaga @ Tarifa 17-04-2017 by Manuel Martínez Chacón
Calma gobioophaga @ Tarifa 17-04-2017 by Manuel Martínez Chacón
Calma gobioophaga @ Tarifa 17-04-2017 by Manuel Martínez Chacón
Calma gobioophaga by Manuel Ballesteros
Calma gobioophaga @ Costa Brava (Spain) by Manuel Ballesteros

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Behrens, D. W., C. Petrinos, and C. Schrurs. 2005. Nudibranch behavior. New World Publications, Jacksonville, Fla.
    Calado, G., and V. Urgorri. 2002. A new species of Calma Alder & Hancock, 1855 (Gastropoda: Nudibranchia) with a review of the genus. Journal of Molluscan Studies 68: 311-317.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    García Gómez, J. C., J. L. Cervera, and G. Calado. 2011. Familia Calmidae in Gofas S, Moreno D, Salas C. Moluscos marinos de Andalucía. Vol. II. Servicio de Publicaciones e Intercambio Científico, Junta de Andalucía, Málaga.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Nunn, J. D. 2006. The marine Mollusca of Ireland 3. Lough Hyne, Co. Cork. Bulletin of the Irish  Biogeographical Society (30):114-292.
    Ortigosa, D., P. Pérez-García, and J. L. Cervera. 2015. Primera cita del nudibranquio aeolidáceo Calma gobioophaga  Calado y Urgorri, 2002 (Calmidae) para las costas andaluzas. Rev. Soc. Gad. Hist. Nat. 9: 9-11.
    Parera, A., M. Pontes, X. Salvador, and M. Ballesteros. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Pontes, M., X. Salvador, A. Parera, G. Álvarez, and M. Ballesteros. 2021. Biodiversity in anthropized marinas. The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain), Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural. Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona.
    Prkic, J., G. Furfaro, P. Mariottini, L. Carmona, J. L. Cervera, M. V. Modica, and M. Oliveiro. 2014. First record of Calma gobioophaga Calado and Urgorri, 2002 (Gastropoda: Nudibranchia) in the Mediterranean Sea. Mediterranean Marine Science, 15/2:423-428.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rudman W.B. et al. 1998. Calma gobioophaga accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/calmgobi).
    Silva, J. P. 2008. Calma gobioophaga accessed through: Hypselodoris, Lesmas do Mar on 2014-12-21. (http://hypselodoris.blogspot.pt/2012/05/calma-gobioophaga-calado-urgorri-2002.html).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Urgorri, V., and C. Besteiro. 1983. Inventario de los moluscos Opistobranquios de Galicia. Investigación Pesquera 47 (1): 3-28.
    Urgorri, V., and C. Besteiro. 1984. La alimentación de los Moluscos Nudibranquios de Galicia. Iberus 4: 51-58.
    Urgorri, V., G. Diaz-Agras, C. Besteiro, and G. Montoto. 2011. Additions to the inventory of Mollusca Opisthobranchia of Galicia (NW Iberian Peninsula). Thalassas. 27: 77–100.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Calma gobioophaga" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 04/10/2013. Accedit: 22/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=10655)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.