Calma gobioophaga Calado & Urgorri, 2002
Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.
Calma gobioophaga ha estat recentment descrita, basant-se en exemplars capturats a les costes de Portugal (Calado & Urgorri, 2002). Fins al moment de la seva descripció l’única altra espècie del gènere Calma coneguda a nivell mundial era C. glaucoides una espècie estrictament europea coneguda des de 1854 i descrita per Alder & Hancock com Eolis glaucoides, que havia estat citada tant a les costes atlàntiques com mediterrànies. L’estudi dels exemplars de les costes portugueses ha permès diferenciar en el gènere Calma dues espècies simpàtriques que coexisteixen en la mateixa àrea de distribució i viuen al mateix hàbitat: C. glaucoides i C. gobioophaga. Calado & Urgorri (2002) indiquen les principals diferències entre les dues espècies, entre les quals destaquen els tentacles propodials més llargs en gobioophaga, els ulls, més grans i situats immediatament darrere de la base dels rinòfors en gobioophaga (més petits i situats més enrere de la base dels rinòfors en glaucoides), ronyó situat entre el segon i l’últim grup de cerates a gobioophaga (entre el segon i cinquè o sisè grup de cerates en glaucoides), mida una mica més petita dels ous en gobioophaga, alimentació d’ous de Gobius niger en gobioophaga (ous de Lepadogaster lepadogaster, L. purpurea, L. candollei, Parablennius gattorugine o P. pilicornis en glaucoides). Molt recentment Prkic et al.(2014) han localitzat nombrosos exemplars de C. gobioophaga a les costes de Croàcia que resulten ser la primera cita segura de l’espècie en el Mar Mediterrani; aquests autors realitzen a més un estudi molecular (gens COI i 16S) d’exemplars de diferents localitats de C. glaucoides i de C. gobioophaga que confirmen la separació de les dues espècies.Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden aconseguir els 20 mm de longitud encara que el més freqüent és que mesurin al voltant de 10 mm. El cos és bastant aplanat, semitransparent i de color lleugerament groguenc o marró, encara que pot variar segons l’estat alimentari de l’animal i dels ous de peix que hagi ingerit. Els tentacles orals i els rinòfors són curts i llisos i del mateix color que el cos encara que s’observa una banda de pigment blanc opac en el seu extrem. Els ulls són grans i estan situats a la zona posterior de la base dels rinòfors. Els cerates estan reunits en 7-10 grups a banda i banda del dors i amb 3-4 cerates per grup, estant els dos grups més anteriors situats per davant de la zona cardíaca. Els cerates són curts i del mateix color que el cos, estan un xic inflats a la seva zona central i el seu àpex sol ser blanquinós; dins dels cerates, la glàndula digestiva pot ser de color crema o marró més o menys fosc. Per transparència es pot veure el ronyó de l’animal com un cordó força gruixut que recorre el cos des del segon parell de cerates fins a l’últim. El peu és ample i forma a la seva zona anterior un parell de tentacles propodials digitiformes, fins i llargs. La cua és curta i sol estar coberta pels cerates de l’últim grup.
Biologia
Aquesta espècie de recent descripció viu generalment a escassa profunditat, en la cara inferior de pedres. Freqüentment apareix amb un alt gregarisme de fins a 70 exemplars situats sota la mateixa pedra. S’alimenta d’ous de diverses espècies de peixos la família Gobiidae com Gobius niger i G. cobitis (Calado & Urgorri, 2002; Prkic et al. 2014). La posta és dipositada també en la cara inferior de pedres i té forma d’un cordó fi, fistonejat i enrotllat en una espiral irregular, amb ous blancs que mesuren unes 127 micres.
Etimologia
- gobioophaga = significa que s’alimenta d’ous de peixos del gènere Gobius
Distribució
A causa de la seva recent descripció encara hi ha escasses cites de la presència de l’espècie. Després de la seva descripció a partir d’exemplars de les costes portugueses ha estat citada a Galícia i molt recentment en la costa de Croàcia (Prkic et al. 2014). Cites més antigues de l’altra espècie de Calma, C. glaucoides d’Irlanda, les costes britàniques i de Roscoff, a França, s’ha vist que podrien representar més aviat a Calma gobioophaga. A Catalunya s’ha trobat a L’Escala i a Begur.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Calma glaucoides, amb tentacles propodials més curts, ulls més petits i més separats darrere dels rinòfors, glàndula digestiva més curta, ous més grans i s’alimenta d’ous de Lepadogaster i Parablennius.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Calma gobioophaga" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 04/10/2013. Accedit: 02/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/VRVeT)
