Baenopsis baetica (García Gómez, 1984)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Aeolidioidea | |
Family | Flabellinopsidae | |
Genus | Baenopsis | |
Species | Baenopsis baetica (García-Gómez, 1984) | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1047764). | ||
Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).
Sinònims
- Flabellina baetica García Gómez, 1984
Descripció
Aquesta espècie de eolidaci pot arribar a mesurar 3 cm de longitud. El cos és blanc hialí i semitransparent de forma que es poden veure els òrgans interns de color rosat o crema. Els palps orals, propodials i els rinòfors també són de color blanquinós. Els rinòfors tenen unes protuberàncies curtes, arrodonides i irregulars en tota la seva superfície excepte en un solc lleugerament sinuós que recorre tota la línia mitjana dorsal. Hi ha uns 7 grups de cerates a cada costat del cos i cada un d’ells emergeix d’un peduncle. Els ceres són llargs i prims, de color blanc hialí i en el seu interior la glàndula digestiva es veu com un cordó fi de color crema suau a la base que es va enfosquint fins a convertir-se en vermell més o menys fosc prop de l’àpex, on es troba un aparent cnidosac blanc. La punta dels ceres és afilada. El peu diferència palps propodiales triangulars.
Biologia
Els exemplars d’aquesta espècie se solen trobar en fons rocosos sobre els hidrozous dels que s’alimenta. Es coneixen molt poques dades biològics de l’espècie. García-Gómez (1986) indica que algun exemplar s’ha observat sobre hidraris gimnoblàstics del gènere Eudendrium; aquest mateix autor descriu la posta com un cordó llarg, una mica acintat i enrotllat irregularment, d’1 mm d’alçada i amb càpsules ovígeres de 90-100 micres que contenen un sol ou de color blanc.
Etimologia
- Baenopsis, derivat del nom específic de Flabellina baetica, que és l’espècie tipus d’aquest gènere, i que rep el nom de la provincia romana “Baetica“.
- Baetica. Nom d’una antiga província romana formada en temps d’August, al voltant de l’any 15-12 abans de Crist, després de la divisió de Lusitania de la Hispania Ulterior. L’extensió territorial de la província romana es corresponia amb més del 75% de l’actual Andalusia, en concret abastava les províncies completes d’Huelva, Sevilla, Càdis, Màlaga i Còrdova, la meitat occidental de les de Granada i Jaén i una cinquena part de la de Almeria, així com una quarta part de l’actual Extremadura (sud de Badajoz).
Distribució
Només disposem de troballes documentades en la zona de l’Estret de Gibraltar (García Gómez, 1984; M.Martínez Chacón, com.pers.), si bé hi ha observacions no publicades del Dr. César Megina de la Universitat de Sevilla a les costes d’Andalusia Occidental.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Referències per l´espècie: Baenopsis baetica
- Andalucía (Atl.): Megina (unpubl. data).
Gibraltar: García-Gómez (1984b, 1986a, 2002), García-Gómez et al. (1989), Megina (unpubl. data).
General: Cervera, Templado, Garcia-Gomez, Ballesteros, Ortea, Garcia, Ros, & Luque, 1988:[P]; Garcia-Gomez, 1986:42; Perrone, 1990b:25Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Baenopsis baetica" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 18/01/2015. Accedit: 04/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/yDnIU)
