Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Aeolidioidea Baenopsis baetica

Baenopsis baetica

Baenopsis baetica (García Gómez, 1984)

Baenopsis baetica @ Tarifa (Spain) per Manuel Martínez Chacón

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Aeolidioidea
	Family	Flabellinopsidae
	Genus	Baenopsis
	Species	Baenopsis baetica (García-Gómez, 1984)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1047764).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Aquesta espècie va ser descrita originàriament amb el nom de Flabellina baetica. L’autor (García-Gómez, 1984) ja indica en la mateixa descripció de l’espècie el caràcter inusual dels seus rinòfors per al gènere però a causa de altres caràcters morfològics i anatòmics prefereix adscriure l’espècie al gènere Flabellina més que crear un de nou per ella. En l’arbre filogenètic proporcionat per l’article de Furfaro et al. (2018, on line setembre de 2017) aquesta espècie queda ben separada dels dos clades en què es distribueixen les espècies del gènere Flabellina, indicant que possiblement no es tracti d’una espècie d’aquest gènere ni tan sols de la família Flabellinidae. Korshunova et al. (2017), en base a dades moleculars, creen una nova família Flabellinopsidae per incloure-hi el gènere Flabellinopsis MacFarland, 1966 amb l’espècie del Pacífic nord F. iodinea, i el nou gènere Baenopsis per incloure a l’espècie Flabellina baetica, coneguda des d’aquest moment com Baenopsis baetica (García-Gómez, 1984).

Sinònims

Flabellina baetica García Gómez, 1984

Descripció
Aquesta espècie de eolidaci pot arribar a mesurar 3 cm de longitud. El cos és blanc hialí i semitransparent de forma que es poden veure els òrgans interns de color rosat o crema. Els palps orals, propodials i els rinòfors també són de color blanquinós. Els rinòfors tenen unes protuberàncies curtes, arrodonides i irregulars en tota la seva superfície excepte en un solc lleugerament sinuós que recorre tota la línia mitjana dorsal. Hi ha uns 7 grups de cerates a cada costat del cos i cada un d’ells emergeix d’un peduncle. Els ceres són llargs i prims, de color blanc hialí i en el seu interior la glàndula digestiva es veu com un cordó fi de color crema suau a la base que es va enfosquint fins a convertir-se en vermell més o menys fosc prop de l’àpex, on es troba un aparent cnidosac blanc. La punta dels ceres és afilada. El peu diferència palps propodiales triangulars.

Biologia
Els exemplars d’aquesta espècie se solen trobar en fons rocosos sobre els hidrozous dels que s’alimenta. Es coneixen molt poques dades biològics de l’espècie. García-Gómez (1986) indica que algun exemplar s’ha observat sobre hidraris gimnoblàstics del gènere Eudendrium; aquest mateix autor descriu la posta com un cordó llarg, una mica acintat i enrotllat irregularment, d’1 mm d’alçada i amb càpsules ovígeres de 90-100 micres que contenen un sol ou de color blanc.

Etimologia

Baenopsis, derivat del nom específic de Flabellina baetica, que és l’espècie tipus d’aquest gènere, i que rep el nom de la provincia romana “Baetica“.
Baetica. Nom d’una antiga província romana formada en temps d’August, al voltant de l’any 15-12 abans de Crist, després de la divisió de Lusitania de la Hispania Ulterior. L’extensió territorial de la província romana es corresponia amb més del 75% de l’actual Andalusia, en concret abastava les províncies completes d’Huelva, Sevilla, Càdis, Màlaga i Còrdova, la meitat occidental de les de Granada i Jaén i una cinquena part de la de Almeria, així com una quarta part de l’actual Extremadura (sud de Badajoz).

Distribució
Només disposem de troballes documentades en la zona de l’Estret de Gibraltar (García Gómez, 1984; M.Martínez Chacón, com.pers.), si bé hi ha observacions no publicades del Dr. César Megina de la Universitat de Sevilla a les costes d’Andalusia Occidental.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Baenopsis baetica
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Referències per l´espècie: Baenopsis baetica

Andalucía (Atl.): Megina (unpubl. data). Gibraltar: García-Gómez (1984b, 1986a, 2002), García-Gómez et al. (1989), Megina (unpubl. data).

General: Cervera, Templado, Garcia-Gomez, Ballesteros, Ortea, Garcia, Ros, & Luque, 1988:[P]; Garcia-Gomez, 1986:42; Perrone, 1990b:25

Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

Mediterrània occidental:
Mediterrània oriental:
Oceà Atlàntic:

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Baenopsis baetica basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2020) "Baenopsis baetica" in OPK-Opistobranquis, Published: 18/01/2015, Accessed: 16/07/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/yDnIU)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.

Baenopsis baetica