Cadlina laevis

Cadlina laevis (Linnaeus, 1767)

Cadlina laevis (Portugal) per João Pedro Silva

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Cadlinidae  

 

Genus

Cadlina  

 

Species

Cadlina laevis  (Linnaeus, 1767)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139134).
Nota taxonòmica: La familia Cadlinidae Bergh, 1891 va ser considerada un sinònim de la Chromodorididae. La investigació realitzada per R.F. Johnson en 2011 ha demostrat que Cadlina no pertany a la familia Chromodorididae. Per tant, ha rescatat el nom Cadlinidae de la sinonímia amb Chromodorididae. Els nudibranquis Chromodorididae sense Cadlina ara son un grup monofilètic i potser germà d’Actinocyclidae.

Sinònims

  • Cadlina boscai Tejedo, 1994
  • Cadlina repanda (Alder & Hancock, 1842)
  • Doris laevis Linnaeus, 1767 (original)
  • Doris marginata Montagu, 1804
  • Doris obvelata Müller O.F., 1776
  • Doris planulata Stimpson, 1853
  • Doris repanda Alder & Hancock, 1842

Descripció
Aquesta espècie de doridaci pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud. El seu cos és ovalat, molt aplanat i completament blanc, excepte el marge del mantell que, en alguns exemplars, pot ser groc a causa de la presència de nombroses puntuacions del mateix color. Tot el dors està cobert de petits tubercles arrodonits que poden ser de dues mides diferents. De vegades, els tubercles més grans formen una mena de cercle prop dels marges del dors. Els rinòfors són curts i també de color blanc, semitransparents a la base alaminar i una mica més opacs o lleugerament foscos a la zona laminar. La zona laminar dels rinòfors té de 13-15 laminetes blanques i l’àpex té forma de maça. La beina rinofòrica és molt poc elevada i també té tubercles arrodonits a la part superior. Les fulles branquials també són blanques. La boca disposa d’un parell de palps curts  de color blanc. El peu és ample i de color blanc, i en la seva regió posterior diferencia una cua triangular que sobresurt per sota del mantell posterior. La zona dorsal de la cua també posseeix tubercles arrodonits i el seu marge pot ser groguenc.

Biologia
Aquesta espècie pot viure en substrats rocosos des de la zona intermareal fins a diversos centenars de metres de profunditat. Se l’ha citat sobre diferents esponges i s’ha indicat que s’alimenta de Dysidea fragilis, Hemimycale columella i de la demosponja incrustant Halisarca dujardini. Com a detall molt interessant de la seva biologia s’ha observat que es reprodueix a final de l’hivern, on els individus, després de les còpules, produeixen cintes ovígeres enrotllades en espiral de 2,5 mm d’altura. Els ous són de color crema pàl·lid i molt grans, de fins a 370 micres, i estan inclosos en càpsules esfèriques d’unes 600 micres; el desenvolupament és directe ja que la fase de larva véliger té lloc dins de la càpsula i l’eclosió, que passa al voltant de 50 dies després d’efectuada la posta, s’efectua en fase de juvenil reptant d’unes 800 micres (Thompson, 1967).

Etimologia

  • Laevis. Del Llatí “laevis” o “levis”, llís, pla, uniforme, anivellat.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per tot l’Atlàntic nord, l’Àrtic, Islàndia, Groenlàndia, les costes d’Amèrica del Nord fins a Massachusetts i les costes europees, des de Noruega fins a la Península Ibèrica i la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ha estat citada a Galícia, Portugal, la zona de l’estret de Gibraltar, la zona Llevantina, Catalunya i les Balears. A les costes catalanes és una espècie realment infreqüent que s’ha observat a Cadaqués i a les illes Medes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cadlina laevis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Cadlina laevis" in OPK-Opistobranquis, Published: 22/09/2013, Accessed: 15/07/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/xtvWA)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.