Eubranchus doriae

Eubranchus doriae (Trinchese, 1874)

Eubranchus doriae per Bernard Picton

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Des de mitjans del s. XX, Capellinia doriae (nom original d’ Eubranchus doriae) ha estat considerada una espècie sinònima d’ E. capellinii (Edmunds & Kress, 1969; Thompson & Brown, 1984; Thompson, 1988; Picton & Morrow, 1994; Caballer, 2002) o fins i tot confosa amb altres espècies com E. cingulatus (Edmunds & Kress, 1969; Ortea, 1978; Schmekel & Portmann, 1982). No obstant, la descripció original d’ Eubranchus capellinii (com a Tergipes capellinii) i la làmina en color que l’acompanya (Trinchese, 1879), són prou clares per diferenciar-la de la resta de les espècies atlàntiques del gènere. Per aquest motiu Caballer, Ortea & Canteras (2010) usant exemplars capturats a Cantàbria, la costa de l’Algarve (Portugal) i la costa murciana (Mediterrani espanyol) proposen reinstaurar l’espècie E. capellinii com a vàlida i diferent de Capellinia doriae (Caballer, Ortea & Canteras, 2010), opinió a la que ens adherim.

Sinònims

• Capellinia doriae Trinchese, 1874 (original)
• Tergipes doriae (Trinchese, 1874)

Descripció
En la descripció original de l’espècie es cita una mida de 15 mm. El cos és estilitzat, semitransparent amb taques marrons o verdoses al dors i cerates. També s’indica l’existència de puntuacions groguenques o ataronjades que poden acumular-se entre els dos primers grups de cerates formant una taca una mica més fosca. Palps orals i rinòfors llargs i estrets, d’aproximadament la mateixa longitud, que solen estar tacats de marró en el seu terç mig, amb l’extrem blanquinós. Hi ha 6-8 grups de cerata a banda i banda del dors, cadascun d’ells amb 1-3 cerata. A partir del segon grup de cerata, els grups d’un costat i altre solen estar alternats, no simètrics. Els cerata són allargats i tenen de 2 a 3 anells de tubercles poc sortints. El tubercle apical és semitransparent i sol estar vorejat en la seva base per un anell de color marró. Els cerata són transparents hialins i al seu interior s’aprecia la glàndula digestiva de color marró verdós, que arriba fins a la base del tubercle apical. El peu està eixamplat anteriorment i la cua és llarga i afilada.

Biologia
Es coneix molt poc d’aquesta espècie, que pot ser confosa fàcilment amb altres espècies similars del mateix gènere com ara E. vittatus i E. capellinii, amb què s’ha sinonimitzat freqüentment en la bibliografia. S’ha citat que en les costes britàniques s’alimenta de l’hidrozou Kinchenpaueria similis (Picton & Morrow, 2016).

Etimologia

• Eubranchus, del grec, significa “branquias de veritat”.
• Doriae. Dedicat al Marquès Giacomo Doria (1840-1913), naturalista, herpetòleg i politic Italià. Fundador i director del Museo Civico di Storia Naturale a Gènova el 1867, museu que ara s’anomena Museo di Storia Naturale Giacomo Doria en la seva memòria. El 1891 va ser elegit President de la Reial Societat Geogràfica d’Itàlia.

Distribució
Originàriament descrita per aigües del Golf de Gènova (Itàlia), ha estat citada també a la Mediterrània en aigües croates, a la llacuna de Thau (França) i a la costa catalana. A l’Atlàntic hi ha cites de l’espècie a diferents localitzacions de les Illes Britàniques (Picton & Morrow, 2016). No obstant això, tant les localitzacions mediterrànies com les atlàntiques haurien de confirmar-se mitjançant estudis morfològics detallats, donada la similitud amb altres espècies el mateix gènere.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Eubranchus doriae 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 10686 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
• Estran 22 - Faune et flore de la zone de balancement des marées en Côtes d'Armor
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: