Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Aeolidioidea Nemesignis banyulensis

Nemesignis banyulensis

Nemesignis banyulensis (Portmann & Sandmeier, 1960)

Nemesignis banyulensis per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Furfaro & Mariottini (2021) van publicar el següent text: La taxonomia integrativa és un camp en contínua evolució d’estudis multidisciplinaris que, sovint, s’utilitzen per dilucidar reconstruccions filogenètiques que no s’entenien bé en el passat. La sistemàtica de molts tàxons s’ha resolt mitjançant la combinació de dades de diferents enfocaments d’investigació, és a dir, moleculars, ecològics, conductuals, morfològics i químics. Quant a l’anàlisi molecular, en l’actualitat s’estan buscant nous marcadors genètics que puguin resultar diagnòstics en diferents nivells taxonòmics i que es puguin sumar als canònics. En heterobranquios marins, els marcadors mitocondrials usats més estesos, COI i 16S, generalment s’analitzen comparant la seqüència primària. La molècula d’ARNr 16S es pot plegar en una estructura secundària 2D que ha estat poc explotada en els estudis anteriors d’heterobranquis, malgrat que les anàlisis moleculars 2D són font de possibles caràcters diagnòstics. La comparació dels resultats de les anàlisis filogenètiques concatenades (el nuclear H3 i els marcadors mitocondrials COI i 16S) i de les anàlisis d’estructura de plegament 2D de l’ARNr 16S de les espècies tipus dels gèneres investigats van demostrar el poder de diagnòstic d’aquesta molècula d’ARN per revelar la sistemàtica de quatre gèneres pertanyents a la família Myrrhinidae (Gastropoda, heterobranqui). Aquest enfocament “morfològic molecular” de l’ARNr 16S va revelar ser una poderosa eina per delimitar a nivell taxonòmic tant l’espècie com el gènere i també va demostrar ser una manera útil de recuperar informació que generalment es perd en les anàlisis filogenètiques. Mentre que es va demostrar la validesa dels gèneres Godiva, Hermissenda, Nanuca i Phyllodesmium, es necessitava un nou gènere per a Dondice banyulensis: Nemesignis.

Sinònims

Dondice nicolae Vicente, 1967
Godiva banyulensis Portmann & Sandmeier, 1960
Dondice banyulensis (Portmann & Sandmeier, 1960)

Descripció
És l’eolidaci de major talla del Mediterrani ja que pot arribar a aconseguir els 7 cm de longitud. Inconfusible per la seva grandària i per l’espectacular coloració ataronjada, una mica més fosca en el cap i més clara en el dors, on per transparència poden endevinar-se els òrgans interns. Tot el cos de l’animal està recorregut per una línia mitja dorsal de color blanc que passa entre la base dels rinòfors recorre tot el cap i es bifurca anteriorment per penetrar en la cara interna dels tentacles orals. A cada costat del cos hi ha una altra línia blanca que recorre tot el lateral del cos per sota de la inserció dels cerata. En ocasions també existeix una línia discontínua blanca entre les bases dels grups de cerata. Els tentacles orals són molt llargs, bastant amples en la base i de color taronja excepte en el seu extrem que és blanc. Els rinòfors són fins i curts en relació amb la grandària de l’animal; són anellats en gairebé tota la seva extensió i de color ataronjat excepte l’àpex que sol ser blanc. Els cerata solen estar reunits en 6 grups a cada costat del cos, cada grup amb diverses fileres de cerata. Els cerata són llargs, fins, són lleugerament corbats i de color taronja, com la resta del cos; la glàndula digestiva en el seu interior té forma d’un fi cordó de color marró. La zona anterior dels cerata pot estar irisada de blanc. El peu és molt ample i semitransparent, amb tot el seu marge tenyit amb una línia blanc irisada que el recorre totalment; en la cua, aquesta línia blanca marginal del peu es fusiona amb la mitjà dorsal. Els tentacles propodials són gruixuts i de color taronja, excepte el seu extrem que és blanc irisat.

Biologia
Resulta incomprensible que la més espectacular i més gran espècie d’eolidaci del Mediterrani passés desapercebuda fins a 1960 any en què va ser descrita per Portmann i Sandmeier com a nova per a la ciència. És una espècie molt activa, com la majoria dels facelínids, que en ser molestada estén els cerata cap als costats en una actitud clarament defensiva. Es troba en gran varietat d’hàbitats i substrats com per exemple damunt de colònies de hidrozous del gènere Eudendrium, sobre gorgònies (Eunicella verrucosa), en el coral·ligen, passejant sobre fons sorrenc o en parets rocoses fotòfiles. Com a aliment d’aquesta espècie s’ha citat des dels pòlips d’Eudendrium, poliquets i fins i tot altres nudibranquis eolidacis (Flabellina pedata, F. affinis, Cratena pelegrina, Facelina rubrovittata). S’ha pogut observar que els animals quan entren en contacte per copular mouen els cerata enèrgicament. La posta és un cordó profusament fistonat amb ous blancs.

Etimologia

Nemesignis, de la unió de la paraula grega Nemesis, que recorda a la deessa grega homònima i el seu paper de justícia compensatòria, amb la paraula llatina Ignis, que és el foc que crema, lligat al color vermell foc de l’espècie tipus del gènere.
Banyulensis en referència a l’estació oceanogràfica de Banyuls-sur-mer (França).

Distribució
Fins a fa pocs anys es considerava que N. banyulensis estava circunscrita a la Mediterrània occidental. No obstant, recentment s’ha citat a les costes de Croàcia i de Turquia, i des de fa pocs anys, se sap de la seva presència a la costa atlàntica ibèrica, des de Tarifa (Càdiz) a Pasaia (Euskadi) i a les illes Canàries. A la Península Ibèrica habita en totes les zones costaneres mediterrànies i de les Balears. A Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava (Port de la Selva, Cadaqués, l’Estartit, Begur, Palamós, Tossa de Mar i Blanes) així com a l’exterior del port de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Nemesignis banyulensis
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
Fjordia lineata, cos blanquinós i translúcid, no ataronjat, més petit, cerata ratllats de blanc anteriorment, tentacles orals més curts que els rinòfors.

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Nemesignis banyulensis basada en els nostres propis registres.

Vídeos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Nemesignis banyulensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/fXVMr)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Nemesignis banyulensis