Nota taxonòmica: Furfaro & Mariottini (2021) van publicar “La taxonomia integrativa és un camp en contínua evolució d’estudis multidisciplinaris que, sovint, s’utilitzen per dilucidar reconstruccions filogenètiques que no s’entenien bé en el passat. La sistemàtica de molts tàxons s’ha resolt mitjançant la combinació de dades de diferents enfocaments d’investigació, és a dir, moleculars, ecològics, conductuals, morfològics i químics. Quant a l’anàlisi molecular, en l’actualitat s’estan buscant nous marcadors genètics que puguin resultar diagnòstics en diferents nivells taxonòmics i que es puguin sumar als canònics. En heterobranquios marins, els marcadors mitocondrials usats més estesos, COI i 16S, generalment s’analitzen comparant la seqüència primària. La molècula d’ARNr 16S es pot plegar en una estructura secundària 2D que ha estat poc explotada en els estudis anteriors d’heterobranquis, malgrat que les anàlisis moleculars 2D són font de possibles caràcters diagnòstics. La comparació dels resultats de les anàlisis filogenètiques concatenades (el nuclear H3 i els marcadors mitocondrials COI i 16S) i de les anàlisis d’estructura de plegament 2D de l’ARNr 16S de les espècies tipus dels gèneres investigats van demostrar el poder de diagnòstic d’aquesta molècula d’ARN per revelar la sistemàtica de quatre gèneres pertanyents a la família Myrrhinidae (Gastropoda, heterobranqui). Aquest enfocament “morfològic molecular” de l’ARNr 16S va revelar ser una poderosa eina per delimitar a nivell taxonòmic tant l’espècie com el gènere i també va demostrar ser una manera útil de recuperar informació que generalment es perd en les anàlisis filogenètiques “. Mentre que es va demostrar la validesa dels gèneres Godiva, Hermissenda, Nanuca i Phyllodesmium, es necessitava un nou gènere per a Dondice banyulensis: Nemesignis.
Sinònims
Dondice nicolae Vicente, 1967
Godiva banyulensis Portmann & Sandmeier, 1960
Dondice banyulensis (Portmann & Sandmeier, 1960)
Descripció
És l’eolidaci de major talla del Mediterrani ja que pot arribar a aconseguir els 7 cm de longitud. Inconfusible per la seva grandària i per l’espectacular coloració ataronjada, una mica més fosca en el cap i més clara en el dors, on per transparència poden endevinar-se els òrgans interns. Tot el cos de l’animal està recorregut per una línia mitja dorsal de color blanc que passa entre la base dels rinòfors recorre tot el cap i es bifurca anteriorment per penetrar en la cara interna dels tentacles orals. A cada costat del cos hi ha una altra línia blanca que recorre tot el lateral del cos per sota de la inserció dels cerata. En ocasions també existeix una línia discontínua blanca entre les bases dels grups de cerata. Els tentacles orals són molt llargs, bastant amples en la base i de color taronja excepte en el seu extrem que és blanc. Els rinòfors són fins i curts en relació amb la grandària de l’animal; són anellats en gairebé tota la seva extensió i de color ataronjat excepte l’àpex que sol ser blanc. Els cerata solen estar reunits en 6 grups a cada costat del cos, cada grup amb diverses fileres de cerata. Els cerata són llargs, fins, són lleugerament corbats i de color taronja, com la resta del cos; la glàndula digestiva en el seu interior té forma d’un fi cordó de color marró. La zona anterior dels cerata pot estar irisada de blanc. El peu és molt ample i semitransparent, amb tot el seu marge tenyit amb una línia blanc irisada que el recorre totalment; en la cua, aquesta línia blanca marginal del peu es fusiona amb la mitjà dorsal. Els tentacles propodials són gruixuts i de color taronja, excepte el seu extrem que és blanc irisat.
Biologia
Resulta incomprensible que la més espectacular i més gran espècie d’eolidaci del Mediterrani passés desapercebuda fins a 1960 any en què va ser descrita per Portmann i Sandmeier com a nova per a la ciència. És una espècie molt activa, com la majoria dels facelínids, que en ser molestada estén els cerata cap als costats en una actitud clarament defensiva. Es troba en gran varietat d’hàbitats i substrats com per exemple damunt de colònies de hidrozous del gènere Eudendrium, sobre gorgònies (Eunicella verrucosa), en el coral·ligen, passejant sobre fons sorrenc o en parets rocoses fotòfiles. Com a aliment d’aquesta espècie s’ha citat des dels pòlips d’Eudendrium, poliquets i fins i tot altres nudibranquis eolidacis (Flabellina pedata, F. affinis, Cratena pelegrina, Facelina rubrovittata). S’ha pogut observar que els animals quan entren en contacte per copular mouen els cerata enèrgicament. La posta és un cordó profusament fistonat amb ous blancs.
Etimologia
Nemesignis, de la unió de la paraula grega Nemesis, que recorda a la deessa grega homònima i el seu paper de justícia compensatòria, amb la paraula llatina Ignis, que és el foc que crema, lligat al color vermell foc de l’espècie tipus del gènere.
Banyulensis en referència a l’estació oceanogràfica de Banyuls-sur-mer (França).
Distribució
Fins a fa pocs anys es considerava que N. banyulensis estava circunscrita a la Mediterrània occidental. No obstant, recentment s’ha citat a les costes de Croàcia i de Turquia, i des de fa pocs anys, se sap de la seva presència a la costa atlàntica ibèrica, des de Tarifa (Càdiz) a Pasaia (Euskadi) i a les illes Canàries. A la Península Ibèrica habita en totes les zones costaneres mediterrànies i de les Balears. A Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava (Port de la Selva, Cadaqués, l’Estartit, Begur, Palamós, Tossa de Mar i Blanes) així com a l’exterior del port de Tarragona.
Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Nemesignis banyulensis
Espècies semblants Fjordia lineata, cos blanquinós i translúcid, no ataronjat, més petit, cerata ratllats de blanc anteriorment, tentacles orals més curts que els rinòfors.
Abundància
Mediterrània occidental:
Mediterrània oriental:
Oceà Atlàntic:
MesAquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Nemesignis banyulensis basada en els nostres propis registres.
Videos
Dondice banyulensis @ Alto Adriatico, Itàlia per Piero Mescalchin
Aguado, F., & López González, S. (2015). Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
Aguado Jiménez, F., & Marín, A. (2007). Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
Altimira, C., Huelin, M. F., & Ros, J. (1981). Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
Ballesteros, M. (1980). Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
Ballesteros, M. (1984). Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
Ballesteros, M. (2007). Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira, 2(3), 163–188.
Ballesteros, M. (1991). Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans, Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2016). Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2015). Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. 5th IWO Porto, Portugal.
Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2019). Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions.
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2021). OPK - Opistobranquis [Reference]. https://opistobranquis.info/
Barletta, G., & Melone, G. (1976). Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
Bielecki, S., Cavignaux, G., Crouzet, J. M., & Grall, S. (2011). Des limaces de rêve.
Calado, G., & Urgorri, V. (1998). Additions and new data on Portuguese Opisthobranchs. Bollettino Malacologico 35 (5- 8): 97-102.
Calado, G., Urgorri, V., Gaspar, R., & Cristobo, F. J. (1999). Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
Calado, G., Malaquias, M., Gavaia, C., Cervera, J. L., Megina, C., Dayrat, B., Camacho, Y., Pola, M., & Grance, C. (2003). New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
Calvín Calvo, J. C. (1995). El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
Canessa, M., Bavestrello, G., Cattaneo-Vietti, R., Furfaro, G., Doneddu, M., Navone, A., & Trainito, E. (2021). Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558., 261, 1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568
Capdevila, M., & Folch, J. (2009). Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
Cattaneo-Vietti, R., Chemello, R., & Giannuzzi-Savelli, R. (1990). Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
Cervera, J. L., Templado, J., García-Gómez, J. C., Ballesteros, M., Ortea, J., García, F. J., Ros, J., & Luque, A. A. (1988). Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, Supl. 1: 1-84.
Cervera, J. L., Calado, G., Gavaia, C., Malaquías, M. A. E., Templado, J., Ballesteros, M., García-Gómez, J. C., & Megina, C. (2004). An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Crocetta, F., Bitar, G., Zibrowius, H., & Oliverio, M. (2020). Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science, 96(1), 1–22. https://doi.org/10.5343/bms.2019.0012
Dacosta, J. M., Pontes, M., Ollé i Callau, A., & Aguilar, L. (2009). Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 40, 107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8
De Fez, S. (1974). Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
Debelius, H., & Kuiter, R. H. (2007). Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv.
Edmunds, M. (1964). Eolid Mollusca from Jamaica, with the description of two new genera and three new species. Bulletin of Marine Science of the Gulf and Caribbean 14 (1): 1-32.
Flanders Marine Institute. (2018). Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. http://www.marineregions.org/
Furfaro, G., & Mariottini, P. (2020). A new Dondice Marcus Er. 1958 (Gastropoda: Nudibranchia) from the Mediterranean Sea reveals interesting insights into the phylogenetic history of a group of Facelinidae taxa. Zootaxa. 4731(1): 1-22. https://doi.org/https://doi.org/10.11646/zootaxa.4731.1.1
Furfaro, G., & Mariottini, P. (2021). Looking at the Nudibranch Family Myrrhinidae (Gastropoda, Heterobranchia) from a Mitochondrial ‘2D Folding Structure’ Point of View. Life, 11, 583–600. https://doi.org/10.3390/ life11060583
Furfaro, G., & Mariottini, P. (2021). Nemesignis, a Replacement Name for Nemesis Furfaro & Mariottini, 2021 (Mollusca, Gastropoda, Myrrhinidae), Preoccupied by Nemesis Risso, 1826 (Crustacea, Copepoda). Life, 11, 809–810. https://doi.org/10.3390/life11080809
Furfaro, G., Vitale, F., Licchelli, C., & Mariottini, P. (2020). Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity, 12(12), 171.
Garcia, F. J., & Bertsch, H. (2009). Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina, 73(1), 153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153
García, F. J., & García-Gómez, J. C. (1985). Anatomía funcional de la musculatura del aparato bucal de Godiva banyulensis (Gastropoda: Opisthobranchia: Aeolidacea). Journal of Molluscan Studies 51: 157-168.
García-Gómez, J. C. (1982). Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios Del Bentos Marino III: 235-241.
García-Gómez, J. C. (2002). Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
García-Gómez, J. C., & García, F. J. (1984). Estudio anatómico y algunas reseñas ecológicas de Godiva banyulensis (Portmann y Sandmeier) (Gastropoda: Nudibranchiata). Cahiers de Biologie Marine 25: 49-65.
García-Gómez, J. C., Cervera, J. L., García, F. J., & López de la Cuadra, C. M. (1989). Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
García-Gómez, J. C., Cervera, J. L., García, F. J., Ortea, J. A., García-Martin, S. F., Medina, A., & Burnay, L. P. (1991). Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
Göthel, H. (1994). Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega.
Huelin, M. F., & Ros, J. (1984). Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
Long, S. J. (2006). Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
Luque, A. A. (1983). Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
Malaquias, M. A. E., & Morenito, P. M. (2000). The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
McDonald, G. (2009). Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz
Medina, A., García, J. C., Moreno, F. J., & López Campos, J. L. (1986). Comparative studies on the histology of the ovotestis in Hypselodoris tricolor and Godiva banyulensis (Gastropoda, Opisthobranchia), with special reference to yolk formation. Journal of Morphology 188(1):105-118.
Moro, L., Ortea, J., & Bacallado, J. J. (2016). Nuevas citas y nuevos datos anatómicos de las babosas marinas (Mollusca: Heterobranchia) de las islas Canarias y su entorno. Revista de La Academia Canaria de Las Ciencias., 48: 9-52.
Naya Garmendia, L. M. (2016). Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions
