Piseinotecus soussi Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Aeolidioidea | |
Family | Piseinotecidae | |
Genus | Piseinotecus | |
Species | Piseinotecus soussi Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 818876). | ||
Els animals adults d’aquesta espècie recentment descrita mesuren entre 8 i 13 mm de longitud. El seu cos és estret i destaca per una cua llarga i afilada quan l’animal està en moviment. La coloració general del cos és rosada o rosa-blavosa. Els tentacles orals i els rinòfors són aproximadament de la mateixa llargada i tenen el mateix color que el cos, però amb els extrems blanquinosos a causa de les granulacions blanques. Els rinòfors són llisos. Els ulls són poc visibles a la base posterior dels rinòfors. Segons la mida dels exemplars hi ha de 7-9 grups de cerata on pot haver des de 13 cerata en el primer grup fins a només 1 en el més posterior. Els cerata de cada grup surten d’una base comuna, com en algunes espècies del gènere Flabellina. Els cerata són cilíndrics, relativament llargs i amb l’extrem punxegut; són semitransparents i la seva coloració és com la general del cos però dins es pot observar la glàndula digestiva d’un color marró més o menys fosc que omple gran part del cerata. La zona subapical de les cerata sol tenir petites taques o puntuacions blanques i l’extrem és blanquinós, podent-se observar el cnidosac. El peu és estret i a la seva zona anterior té dos tentacles propodials curts i triangulars. El gonoporus està situat sota el primer grup dret de cerata mentre que l’anus és dorsal (posició acleioprocta).
Biologia
Fins al moment aquesta espècie s’ha vist que pot viure sota pedres en basses intermareals o bé en l’estrat infralitoral, en parets rocoses amb abundància d’algues i hidrozous; d’aquests últims és possible que s’alimenti. No es coneix res de les seves postes ni d’altres detalls de la seva biologia.
Etimologia
- Piseinotecus significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corrêa, amiga de la família, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els Marcus buscaven un nom per a un nou gènere, va dir en portuguès: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. Més tard, aquest nom es va convertir també un nom de família: Piseinotecidae (ref:Curious Taxonomy i Marcus, Ev. 1987).
- Soussi. Es refereix a Souss Massa Drâa (província d’Agadir), on han estat recolectats la majoria de especímens d’aquesta nova espècie.
Distribució
Aquesta espècie es coneix de la costa atlàntica del Marroc (localitat tipus de l’espècie Cap Ghir, a uns 25 km d’Agadir), la costa de Cadis, el sud d’Itàlia, Banyuls-sur-Mer (França) i les costes de Catalunya, on s’ha observat a Es Caials (Cadaqués), Cala Jóncols (Roses), les illes Medes i Tossa de Mar. Possiblement tingui una distribució més àmplia a causa d’haver estat confós amb espècies del gènere Flabellina (F. pedata, F. affinis, F. ischitana) per la seva similar morfologia i coloració.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Edmundsella pedata és gairebé idèntica però sense puntets blancs als cerata.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Cervera, Lucas, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2023) "Piseinotecus soussi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 02/10/2014. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/lbpXU)
