Piseinotecus soussi

Piseinotecus soussi Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014

Piseinotecus soussi per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Piseinotecidae  

 

Genus

Piseinotecus  

 

Species

Piseinotecus soussi  Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 818876).
Descripció
Els animals adults d’aquesta espècie recentment descrita mesuren entre 8 i 13 mm de longitud. El seu cos és estret i destaca per una cua llarga i afilada quan l’animal està en moviment. La coloració general del cos és rosada o rosa-blavosa. Els tentacles orals i els rinòfors són aproximadament de la mateixa llargada i tenen el mateix color que el cos, però amb els extrems blanquinosos a causa de les granulacions blanques. Els rinòfors són llisos. Els ulls són poc visibles a la base posterior dels rinòfors. Segons la mida dels exemplars hi ha de 7-9 grups de cerata on pot haver des de 13 cerata en el primer grup fins a només 1 en el més posterior. Els cerata de cada grup surten d’una base comuna, com en algunes espècies del gènere Flabellina. Els cerata són cilíndrics, relativament llargs i amb l’extrem punxegut; són semitransparents i la seva coloració és com la general del cos però dins es pot observar la glàndula digestiva d’un color marró més o menys fosc que omple gran part del cerata. La zona subapical de les cerata sol tenir petites taques o puntuacions blanques i l’extrem és blanquinós, podent-se observar el cnidosac. El peu és estret i a la seva zona anterior té dos tentacles propodials curts i triangulars. El gonoporus està situat sota el primer grup dret de cerata mentre que l’anus és dorsal (posició acleioprocta).

Biologia
Fins al moment aquesta espècie s’ha vist que pot viure sota pedres en basses intermareals o bé en l’estrat infralitoral, en parets rocoses amb abundància d’algues i hidrozous; d’aquests últims és possible que s’alimenti. No es coneix res de les seves postes ni d’altres detalls de la seva biologia.

Etimologia

  • Piseinotecus significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corrêa, amiga de la família, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els Marcus buscaven un nom per a un nou gènere, va dir en portuguès: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. Més tard, aquest nom es va convertir també un nom de família: Piseinotecidae (ref:Curious Taxonomy i Marcus, Ev. 1987).
  • Soussi. Es refereix a Souss Massa Drâa (província d’Agadir), on han estat recolectats la majoria de especímens d’aquesta nova espècie.

Distribució
Aquesta espècie es coneix de la costa atlàntica del Marroc (localitat tipus de l’espècie Cap Ghir, a uns 25 km d’Agadir), la costa de Cadis, el sud d’Itàlia, Banyuls-sur-Mer (França) i les costes de Catalunya, on s’ha observat a Es Caials (Cadaqués), Cala Jóncols (Roses), les illes Medes i Tossa de Mar. Possiblement tingui una distribució més àmplia a causa d’haver estat confós amb espècies del gènere Flabellina (F. pedata, F. affinis, F. ischitana) per la seva similar morfologia i coloració.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Piseinotecus soussi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Edmundsella pedata és gairebé idèntica però sense puntets blancs als cerata.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Piseinotecus soussi basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Furfaro G, Mariottini P. 2019. Less rare than we thought: two new localities for Piseinotecus soussi Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014 along the Tyrrhenian coast. Tübitak - Turkish Journal of Zoology 43: 287-289. https://doi.org/http://doi.org/10.3906/zoo-1809-18.
    Furfaro G, Salvi D, Mancini E, et al. 2018. A multilocus view on Mediterranean aeolid nudibranchs (Mollusca): Systematics and cryptic diversity of Flabellinidae and Piseinotecidae. Molecular Phylogenetics and Evolution. 118:13–22. https://doi.org/10.1016/j.ympev.2017.09.001.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus Ev d. BR. 1987. Selected recollections from my life. American Malacological Bulletin 5(2):183-184.
    Martínez-Chacón M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Available from http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2018/nudibranquios_tarifa/nudibranquios_tarifa_web.pdf.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Tamsouri N, Carmona L, Moukrim A, et al. 2014. Description of a new species of Piseinotecus (Gastropoda, Heterobranchia, Piseinotecidae) from the northeastern Atlantic Ocean. Bulletin of Marine Science. 90(4): 991–997.
    Tamsouri N, Carmona L, Moukrim A, et al. 2014. Addenda to the article Bull Mar Sci. 90(4):991–997, 2014: Description of a new species of Piseinotecus (Castropoda, Heterobranchia, Piseinotecidae) from the northeastern Atlantic Ocean. Bulletin of Marine Science. 91(1): 83–84.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Cervera, Lucas, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2023) "Piseinotecus soussi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 02/10/2014. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=15036)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.