Facelina auriculata

Facelina auriculata (Müller, 1776)

Facelina auriculata @ L'Escala, 4-1-2018 per Enric Madrenas

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Facelina auriculata (O. F. Müller, 1776)

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassRingipleura
SuperorderNudipleura
OrderNudibranchia
SuborderCladobranchia
SuperfamilyAeolidioidea
FamilyFacelinidae
GenusFacelina
SpeciesFacelina auriculata (O. F. Müller, 1776)
Sinònims

  • Doris auriculata Müller, 1776 (original)
  • Doris longicornis Montagu, 1808
  • Eolidia coronata Forbes & Goodsir, 1839
  • Eolidia plumosa Fleming, 1828
  • Facelina auriculata coronata (Forbes & Goodsir, 1839)
  • Facelina coronata (Forbes & Goodsir, 1839)
  • Facelina plumosa (Fleming, 1828)
  • Hervia modesta Bergh, 1871

Descripció
És un facelínid de gran talla que sol mesurar entre 20 i 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 52 mm. El cos és en general d’aparença blanquinosa tot i que les vísceres internes li fan adquirir una tonalitat crema suau. La zona cefàlica i la part anterior del dors son irisades tènuement de blau però amb una coloració de fons rosat. Darrere dels rinòfors es pot observar per transparència l’esòfag en forma d’un cordó gruixut corbat cap a l’esquerra i de color rosa més fort o vermellós, segons els exemplars. Els tentacles orals són molt llargs, tenen la base blavosa i l’extrem irisat de blanc. Els rinòfors tenen 8-10 fines laminetes i són de color groguenc, estant irisats fortament de color crema en la seva cara anterior. Els ulls es poden veure per darrere i quelcom  a l’exterior de la base de cada rinòfor. Hi ha de 6 a 8 grups de cerata a cada costat del dors, dels quals els tres primers tenen 2-3 files de cerata i la resta només una filera. Entre el primer i segon grup de cerata es troba la regió cardíaca. Des del segon grup de cerata, la zona dorsal de l’animal queda coberta homogèniament per aquestes. Els cerata són allargats i estrets i en ells es pot observar per transparència la glàndula digestiva de color marró vermellós; la cara anterior dels cerata està irisada superficialment de color blau, la qual cosa identifica clarament a aquesta espècie. L’àpex dels cerata en transparent i molt prop d’ell es poden apreciar diverses taques blanques superficials. El peu és estret i transparent, diferenciant a la seva zona anterior dos curts palps propodials

Biologia
Aquesta espècie és molt activa i sol trobar-se passejant en parets rocoses escassament il·luminades amb abundància de hidraris i també pot localitzar-se sota pedres. Generalment s’alimenta de diferents espècies de hidraris com Podocoryne sp., Clava sp., Obelia geniculata, Tubularia indivisa, T. larynx, Dynamene pusilla, Cordylophora caspia i Laomedea flexuosa, encara que també s’ha comprovat pot depredar estauromeduses del gènere Lucernaria, altres nudibranquis i fins i tot poliquets. La posta és un cordó espiral que pot contenir varis milers d’ous de color blanc.

Etimologia

  • Facelina – en Llatí, cara ratllada
  • Auriculata – Del Llatí “auricula”, orella, lòbul de la orella; en referència als rinòfors de forma característica.

Distribució
F. auriculata ha estat citada fins fa poc sota el seu sinònim de F. coronata. Aquesta espècie europea s’ha registrat des de les costes de Noruega, les Illes Britàniques i Irlanda, les costes holandeses i belgues, el litoral atlàntic de França, tota la Península Ibèrica incloses les costes portugueses, les illes Canàries i el Mediterrani occidental. En les costes catalanes ha estat observada en localitats com Cadaqués, a les Illes Formigues, Tamariu, Llafranc, Tossa de Mar, Blanes i Cubelles, entre d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Facelina auriculata
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Espècies semblants
Facelina bostoniensis, dors color cremós, cerata sense espais entre grups i sense irisacions blaves, rinòfors amb 20-30 laminetes amples i estretes alternades, distribució Atlàntica. Facelina vicina, dors color cremós i cap rosat, rinòfors amb 11-15 laminetes amples i estretes alternades, distribució Mediterrània.

Abundància

Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ★★★☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Facelina auriculata basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Facelina auriculata 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 629 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Facelina auriculata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=629)