Cadlina pellucida

Cadlina pellucida (Risso, 1826)

Cadlina pellucida per Luis Ángel Díaz Álvarez

Nota taxonòmica: El gènere Cadlina constitueix un llinatge singular dins dels doridacis. Tradicionalment fou inclòs a la família Chromodorididae; tanmateix, estudis morfològics i moleculars han conduït a la seva separació en la família Cadlinidae (World Register of Marine Species, 2024). Aquest canvi es fonamenta en caràcters anatòmics distintius, entre els quals l’estructura de la ràdula, la presència de glàndules dèrmics específiques i diferències en el sistema reproductor, que separen clarament Cadlina dels cromodorídids clàssics (Johnson, 2011; Valdés, 2002). Un aspecte rellevant és que el gènere ha estat objecte de revisió mitjançant filogènia molecular. El treball de Johnson (2011), basat en seqüències d’ADN mitocondrial i nuclear, demostrà que Cadlina forma un clade ben suportat, independent dins de Doridoidea, fet que reforça el seu estatus familiar propi (Johnson, 2011). Estudis recents suggereixen que el gènere Cadlina presenta una diversitat críptica significativa, especialment en regions temperades i fredes de l’hemisferi nord, on espècies morfològicament similars només es poden diferenciar mitjançant caràcters moleculars (Johnson, 2011). En aquest context, la identificació basada exclusivament en trets externs -com sovint passa en el treball de camp- pot induir a error. Pel que fa a Cadlina pellucida, es tracta d’una espècie vàlida i actualment acceptada, descrita originalment com Doris pellucida per Antoine Risso l’any 1826. La seva combinació diagnòstica -mantell translúcid amb glàndules visibles i rinòfors foscos- ha estat considerada estable a la literatura, tot i que la delimitació específica dins del gènere ha estat històricament complexa a causa de la variabilitat morfològica i l’existència d’espècies críptiques (Johnson, 2011).

Sinònims

• Cadlina clarae Ihering, 1880
• Doris pellucida Risso, 1826
• Echinochila pellucida (Risso, 1826)

Descripció
Doridaci de petites dimensions que rarament supera els 20–25 mm de longitud total, amb un cos de contorn ovalat i relativament aplanat. El mantell és ampli, convex i de color blanc translúcid o semitransparent, fet que confereix a l’animal un aspecte “lletós” característic. Sobre el dors es disposen tubercles o petites protuberàncies més opaques, de mida variable, que poden organitzar-se parcialment en línies paral·leles cap al marge del mantell. En el gruix del mantell s’observen glàndules blanquinoses o groguenques, visibles per transparència. Els rinòfors són curts, laminats i retràctils, de color fosc (de marró a negrós), constituint un tret diagnòstic respecte a espècies properes. La regió branquial està formada per un plomall de 5–7 brànquies tripinnades i de color fosc, disposades en corona al voltant de la papil·la anal a la part posterior del dors.

Biologia
S’alimenta d’esponges, incloent espècies com Spongia agaricina, Halisarca dujardini, Stylotella columella i altres del gènere Sycon. Les postes són petites i es localitzen habitualment en cavitats, esquerdes o zones poc il·luminades de l’hàbitat, generalment properes a la seva font d’aliment. Es troba sovint en microhàbitats críptics (cavitats, zones ombrívoles), associat a la distribució de les seves preses.

Etimologia

• Pellucida. Del Llatí “pellūcida”, transparent.

Distribució
Presenta una distribució àmplia en aigües temperades i fredes de l’hemisferi nord. Ha estat documentada a l’oceà Àrtic, a l’Atlàntic nord-oriental (incloent les costes de la península Ibèrica i França) i al Mediterrani occidental, tot i que generalment es considera una espècie poc freqüent o rara.

Espècies semblants
Pot confondre’s amb Cadlina laevis, de la qual es diferencia perquè Cadlina pellucida presenta els rinòfors foscos (marrons o negrencs), mentre que C. laevis els té blancs o de color pàl·lid. A més, C. pellucida tendeix a presentar un mantell més translúcid i un patró de tubercles menys uniforme.

Videos

Vídeos de Luís Sánchez Tocino (Universidad de Granada)

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Cadlina pellucida 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 2446 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• AsturNatura
• Biodiversity Heritage Library
• El Litoral de Granada
• European Sea Slugs by Morddyn
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• The Conchological Society of Great Britain and Ireland
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: