Pelagella castanea

Pelagella castanea (Alder & Hancock, 1845)

Pelagella castanea @ Netherlands 22-02-2018 per Stefan Verheyen

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Pelagella castanea (Alder & Hancock, 1845)

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassRingipleura
SuperorderNudipleura
OrderNudibranchia
SuborderDoridida
InfraorderDoridoidei
SuperfamilyOnchidoridoidea
FamilyGoniodorididae
SubfamilyGoniodoridinae
GenusPelagella
SpeciesPelagella castanea (Alder & Hancock, 1845)
Sinònims

  • Doris pareti Vérany, 1846
  • Goniodoris brunnea, Macnae, 1958
  • Goniodoris castanea (Alder & Hancock, 1845)

Descripció
La coloració general de l’animal és marró-vermellós. La mida dels exemplars pot arribar prop dels 40 mm de longitud tot i que la gran majoria dels animals mesuren entre 15 i 20 mm de longitud. El cos és alt i el dors aplanant, estant separat del hiponot per un marge una mica més fosc que la resta del cos. La regió cefàlica esta diferenciada en la part anterior per un vel bilobulat que acaba en dos tentacles que presenten una cresta dorsal i petits tubercles cònics, una mica més clars que la resta del cos. En el centre del dors i en la cua l’alineació dels tubercles forma unes crestes longitudinals característiques. Els rinòfors que son elevats i de color blanquinós disposen d’una dotzena de laminetes jaspiades de puntuacions marrons amb àpex rinofòric petit i cilíndric. Els ulls es troben sota la base dels rinòfors, en la paret lateral del cap. Hi ha 8 fulles branquials de color marró fosc disposades en forma de ferradura, una d’elles adreçada cap al davant i la resta cap als costats o cap enrere. Les brànquies son tripinnades. La papil·la anal es troba en el centre del plomall branquial.

Biologia
Aquesta espècie es troba principalment a poca fondària, sota pedres que contenen tunicats colonials com Botrylloides leachi i Botryllus schlosseri, o la ascidia individual Ascidia mentula, de la que s’alimenta.

Etimologia

  • Doris, nimfa marina de la mitologia grega.
  • Pelagella, els autors clàssics no solien explicar la inspiració dels noms que assignaven. Probablement relacionat amb la paraula grega πέλαγος (pélagos, “mar”). El sufix “-ella” és un diminutiu.
  • Castanea, color marró castanya.

Distribució
Es distribueix per totes les costes europees atlàntiques i mediterrànies; en la Península Ibérica s’ha registrat en totes les seves costes i també a Balears i Canàries. En les costes catalanes ha estat observada en poques localitats possiblement per la dificultat de diferenciar-la del substrat on es troba per culpa per la seva coloració.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Pelagella castanea
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Pelagella castanea basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Pelagella castanea 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 1742 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Pelagella castanea" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/06/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=1742)