Trinchesia foliata

Trinchesia foliata (Forbes & Goodsir, 1839)

Trinchesia foliata Murles Point, Co. Donegal, Ireland per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Trinchesia  

 

Species

Trinchesia foliata  (Forbes & Goodsir, 1839)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1037415).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Eolidia foliata Forbes & Goodsir, 1839
  • Eolis conspersa Dalyell, 1853 
  • Eolis olivacea Alder & Hancock, 1842
  • Cuthona foliata (Forbes & Goodsir, 1839)
  • Tenellia foliata (Forbes & Goodsir, 1839)

Descripció
Es tracta d’aeolidacis de petita talla que no solen superar els 5-6 mm de longitud, tot i que la seva mida màxima citada ha estat de 10 mm (Bouchet, 1977). El cos és, en general, blanquinós una mica translúcid, presentant puntuacions de color blanc opac al cap, palps orals, dors, flancs i cua. Com a detall característic té unes línies ataronjades que van des de la base dels palps orals fins a la base anterior dels rinòfors i des de la base posterior d’aquests i, una mica divergents, fins al primer grup de cerata. Els palps orals són curts, semitransparents i tenen granulacions blanques que solen estar alineades a la cara anterior. Els rinòfors són una mica més llargs que els palps orals, tenen la punta roma i el terç superior blanquinós. Hi ha de 5 a 7 grups de cerata a cada costat del dors, amb fins a 5 cerata per grup. Entre 2 i 3 grups de cerata es troben situats per davant de la zona cardíaca. Els cerata són relativament curts i globosos i el seu àpex és arrodonit i translúcid, veient-se el cnidosac per transparència. El color de la glàndula digestiva en el seu interior sol ser de color castany amb tonalitats verd oliva. La superfície dels cerata té granulacions blanques disseminades, més abundants en els dos terços superiors. El peu és semitransparent, com el cos, i és arrodonit i poc eixamplat per davant, sense formar palps propodials.

Biologia
Com altres espècies de petits aeolidacis, T. foliata sol trobar-se entre algues intermareals o infralitorals amb hidrozous epibionts, i a la cara inferior de pedres. La posta té forma d’una petita cinta semicircular (Alder & Hancock, 1845).

Etimologia

  • Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
  • Foliata. Del Llatí “foliātus”, que porta fulles, de “folium”, fulla.

Distribució
T. foliata és una espècie de l’Atlàntic europeu que ha estat citada des de Noruega i les illes Britàniques fins a Portugal (Bouchet, 1977). Aquest autor indica també les diferències entre aquesta espècie i T. genovae, ja que són molt similars i han pogut ser confoses a la literatura, assenyalant que la distribució de T. foliata és eminentment atlàntica mentre que T. genovae és mediterrània. Calado (2002) cita T. foliata a les Açores. A la Península Ibèrica ha estat citada des del Cantàbric fins a l’Estret de Gibraltar (Cervera et al. 2004). Hi ha algunes cites de T. foliata a la Mediterrània que necessitarien ser confirmades.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia foliata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trinchesia foliata basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bouchet, P. 1977. Trinchesia genovae (O’Donoghue, 1926) eolidien meconnu du littoral Mediterraneen. Vie et Milieu, ser. A, Biologie Marine 26(2):235-242.
    Brown, G. H. 1980. The British species of the aeolidacean family Tergipedidae (Gastropoda: Opisthobranchia) with a discussion of the genera. Zoological Journal of the Linnean Society. 69: 225–255.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and P. J. López-González. 1992. A new aeolid (Gastropoda: Nudibranchia) from the Atlantic coasts of the Southern Iberian peninsula. The Veliger 35(4): 330-337.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McKay, D. W., and S. M. Smith. 1979. Marine Mollusca of east Scotland. Royal  Scottish Museum.
    McMillan, N. F. 1968. British shells, xii + 196 pp. Frederick Warne & Co., Ltd.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Ortea, J. 1976. Catálogo brevemente comentado de la fauna de moluscos marinos gasterópodos y bivalvos existentes en el estuario de Villaviciosa. Asturnatura 3: 111-120.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot-Fol, A. 1953. Etude de quelques Opisthobranches de la côte Atlantique du Maroc et du Senegal. Travaux de l’Institut Scientifique Chérifien 5: 1-105.
    Pruvot-Fol, A. 1951. Etudes des nudibranches de la Méditerranée 2. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale 88: 1-80.
    Pruvot-Fol, A. 1954. Mollusques opisthobranches. Faune de France, 58. Paul Lechevalier, Paris.
    Riedl, R. 1970. Fauna und Flora der Adria, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 702 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Ros, J. 1981. Desarrollo y estrategias binómicas en los opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183.
    Ros, J. 1974. Competencia i evolució en espècies veïnes de gasteròpodes marins. Colloquis de la Societat Catalana de Biología (Evolució) 7: 101-121.
    Ros, J. D. 1976. Catálogo provisional de los opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) de las costas ibéricas. Miscelánea Zoologica, 3(5):21-51.
    Ros, J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
    Ros, J., and C. Altimira. 1977. Comunidades bentónicas de sustrato duro del litoral NE español; V Sistemática de moluscos. Miscelánea Zoológica 4 (1): 43-55.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Salvini Plawen, L. v. 1972. Cnidaria as food-sources for marine invertebrates. Cahiers de Biologie Marine 13(3):385-400, pl 1.
    Schmekel, L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie 75(6):103- 155; figs. 1-21.
    Seaward, D. R. 1981. Finding marine molluscs - hints and tips No. 2 or serendipity at Dartmouth. Conchologist’s Newsletter (77):312-313.
    Sordi, M., and P. Majidi. 1956. Osservazioni sui Nudibranchi e gli Ascoglossi (Gasteropodi Opistobranchi) del litorale Livornese. Bolletino di Pesca, Piscicoltura e Idrobiologia, N. S 11(2):235- 245, pls. 1-2.
    Swennen, C. 1965. Opisthobranchia van de Boulonnais. Het Zeepaard 25(8):154-158.
    Swennen, C. 1960. De naaktslakvondsten in de afgelopen periode. Het Zeepaard 20(2):21-22.
    Swennen, C. 1967. De vondsten van zeenaaktslakken in de afgelopen periode (5). Het Zeepaard 27(5):108-110.
    Swennen, C. 1961. On a collection of Opisthobranchia from Turkey. Zoologische Mededelingen, Leiden 38 (3): 41-75.
    Swennen, C. 1963. De vondsten van zeenaaktslakken in de afgelopen periode (3). Het Zeepaard 23(7/8):120-122.
    Swennen, C. 1957. Zeenaaktslakken. Uitgegeven door de Koninklijke Nederlandse Natuurhistorische Vereniging en de Nederlandse Jeugdbond voor Natuurstudie (17):1-15.
    Swennen, C. 1961. Data on distribution, reproduction and ecology of the nudibranchiate molluscs occurring in the Netherlands. Netherlands Journal of Sea Research 1(1-2):191-240, 1 map, tbls. 1-3.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson, T. E. 1964. Grazing and the life cycles of British nudibranchs, pp 275-297, In: D. J. Crisp (ed ), Grazing in terrestrial and marine environments. British Ecological Society Symposium No. 4, 322 pp Blackwell, Oxford.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Trinchesia foliata" in OPK-Opistobranquis, Published: 13/10/2013, Accessed: 21/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/yIcEj)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.