Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Cladobranchia |
| Superfamily | Aeolidioidea |
| Family | Aeolidiidae |
| Genus | Cerberilla |
| Species | Cerberilla bernadettae J. Tardy, 1965 |
- Cerberilla bernadetti Tardy, 1965
Descripció
Aquesta espècie pot arribar als 20 mm. de longitud. Té el cos de color blanc, amb la part posterior relativament plana i arrodonida. El peu és molt ample, de color blanc translúcid i esquitxat de petites taques marrons. A la part davantera el peu forma dos tentacles curts adornats amb una línia blanca (de vegades de color taronja) que, habitualment, s’orienten cap enrere. A banda i banda de la boca té dos tentacles orals molt llargs i prims, translúcids com el cos però més opacs per la seva cara dorsal, decorats amb una línia de color blanc més o menys marcada que, sovint, té tons ataronjats. des de la base d’aquests tentacles orals fins al cap sol tenir una taca marró fosc o negre en cada costat. Aquestes taques fosques poden cobrir la base dels rinòfors, formant de vegades dues línies obliqües darrere del cap. Els rinòfors són curts i llisos, amb la base de color marró, de vegades ataronjada. Els ulls estan situats en una zona despigmentada a la base dels rinòfors. Té nombroses cerata recobrint el dors. Les cerates de les tres primeres files són més curtes i menys abundants que la dotzena de files posteriors, que li donen a l’animal aspecte d’estar “pentinat cap enrere”. Les cerates són blanquinoses i acabades en punta, tenen una taca groga marcada amb un punt negre subapical. De vegades, depenent de l’alimentació, és possible veure a l’interior de cada cerata la glàndula digestiva de color marró clar. A la part posterior, el plomall de cerates cobreix la cua que, generalment, és poc o gens visible. L’obertura anal es troba al costat dret del cos, sota la cinquena fila de cerates, mentre que les obertures genitals es troben, també a al costat dret, entre la segona i tercera files de cerates.
Biologia
Aquesta espècie viu enterrada a la sorra i s’alimenta principalment d’anemones de mar com Diadumene cincta, Cereus pedunculatus, Sagartia troglodytes, Actinothoe anguicoma, etc. a les que prefereix atacar acostant-se per sota la sorra per evitar el contacte amb els tentacles urticants, tot i que també ha estat observada atacant i devorant directament un dels tentacles sense importar-li que l’anemone els contregui en posar-se a la defensiva. Jean Tardy la descriu “amb una audàcia i una voracitat increïble, comparada amb altres espècies [de l’Atlàntic]”, i assenyala la seva increïble “gula”. La posta és una espiral transparent de dues o tres voltes amb uns 10.000 a 20.000 ous de color blanquinós a rosat (segurament el color depèn de la dieta de l’animal) que eclosionen al cap d’uns 5 dies per donar lloc a una larva velígera que portarà vida planctònica abans de baixar al fons i convertir-se en adulta.
Etimologia
- Cerberilla. Probablement relacionat amb Cerbère (Cervera de la Marenda en català), un municipi francès situat en el departament dels Pirineus Orientals i la regió Languedoc-Roussillon, prop de la Réserve Naturelle Cerbère-Banyuls-sur-Mer que, establerta el 1974, és la primera reserva natural marina de França i cobreix 650 ha de mar.
- Bernadettae. Dedicada a Bernadette, l’esposa de Jean Tardy, que va ser qui va localitzar els quatre especimens utilitzats per a la descripció de l’espècie el 27 i 28 de setembre de 1964 a Fouras (França).
Distribució
Cerberilla bernadettae és una espècie molt rarament observada en el medi natural, per la seva mida petita i per la seva costum d’enterrar-se. Se sap poc de la distribució d’aquesta espècie, tot i que està present a la costa atlàntica francesa (Tardy la va trobar davant de l’illa d’Aix, Charente-Maritime, França) el que ha estat confirmat per altres recomptes locals com (Montaudouin et al. 2000) , per exemple. També es cita aquesta espècie a Arcachon el 1980, a les Canàries (Moro et al. 1995), a Galícia i a Portugal. A la Mediterrània sembla una espècie molt menys freqüent, amb un exemplar observat a la Riviera francesa i a Còrsega (DORIS, 2016), a Itàlia (Cattaneo-Vietti et al. 1990) i a Sardenya (Cattaneo-Vietti et al. 1992) així com a la costa africana de Tunísia. Les cites de Sud-àfrica (Gosliner 1985) i del Pacífic: Austràlia (Burns, 1966 i 1974), Califòrnia (McDonald, 1975), etc. haurien de comprovar-se mitjançant estudis moleculars per certificar-les.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Espècies semblants
Per les seves característiques, i per ser la única espècie coneguda del gènere a la Mediterrània i Atlàntic proper, és inconfusible.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Cerberilla bernadettae basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2025) "Cerberilla bernadettae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/09/2014. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14390)
