Piseinotecus sphaeriferus

Piseinotecus sphaeriferus (Schmekel, 1965)

Piseinotecus sphaeriferus @Azoia, Setúbal, Portugal 27-08-2011 per João Pedro Silva

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Piseinotecidae  

 

Genus

Piseinotecus  

 

Species

Piseinotecus sphaeriferus  (Schmekel, 1965)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140785).
Sinònims

  • Calmella sphaerifera Schmekel, 1965

Descripció
És un petit eolidaci que no sol sobrepassar els 5-6 mm de longitud. El cos és fi i semitransparent, en ocasions una mica groguenc o rosat. Tentacles orals relativament curts comparats amb els rinòfors, que són bastant llargs, molt fins i llisos. Els tentacles orals i els rinòfors són semitransparents com el cos, però amb nombroses puntuacions gruixudes de color blanc. Aquestes puntuacions blanques també es troben presents en tot el dors. Hi ha 4-5 grups de ceres a cada costat del cos. Els ceres de cada grup surten d’una base comuna. Els ceres són fins i llargs, una mica afilats en el seu extrem superior i dins d’ells la glàndula digestiva és de color marró suau; a l’extrem dels ceres hi ha un cnidosac clarament visible. A la base de cada cera sol haver-hi una estructura esfèrica de color verdós que Schmekel (1965) atribueix a una porció glandular del mateix diverticle hepàtic que hi ha dins del cerata. En ocasions, aquesta esfera verda, a la qual l’espècie deu el seu nom, no és visible, la qual cosa pot estar relacionat amb la seva alimentació. El peu és estret i diferència dos curts palps propodials a la seva zona anterior. La cua és llarga i estreta, és semitransparent i el seu marge sol estar pigmentat de blanc opac.

Biologia
Aquest petit eolidaci viu entre colònies d’hidrozous epibionts sobre diferents espècies d’algues i fanerògames marines (Ulva, Cymodocea, Posidonia oceanica). Mavric et al. (2012) l’han trobat a l’Adriàtic entre escifopòlips d’Aurelia aurita. Schmekel (1965) indica que s’alimenta de pòlips d’hidrozous del gènere Obelia. La posta és un cordó estret i enrotllat en espiral amb ous blancs d’unes 45 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Piseinotecus significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corrêa, amiga de la família, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els Marcus buscaven un nom per a un nou gènere, va dir en portuguès: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. Més tard, aquest nom es va convertir també un nom de família: Piseinotecidae (ref:Curious Taxonomy i Marcus, Ev. 1987).
  • Sphaeriferus. Del Llatí “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb + “fera”, portar, transportar, probablement en referència a les peculiars “boles” de color verd maragda que té a la base de les cerata.

Distribució
Aquesta espècie poc coneguda s’ha registrat fins al moment només a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’espècie) situades al golf de Nàpols, a les illes Canàries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adriàtica d’Eslovènia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Romaní (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi també una altra observació antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Piseinotecus sphaeriferus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Piseinotecus sphaeriferus basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and F. J. García. 1986. Una nueva especie de Piseinotecus Marcus, 1955 (Gastropoda: Nudibranchia) del litoral ibérico. Bollettino Malacologico 22 (9-12): 215-222.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. d. B. R. 1987. Selected recollections from my life. American Malacological Bulletin 5(2):183-184.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ortea, J., and J. Espinosa. 1998. Estudio de nueve especies del género Flabellina Voight, 1834 (Mollusca: Nudibranchia) colectadas en Angola, Cabo Verde, Costa Rica, Cuba y Portugal, con la descripción de tres especies nuevas. Avicennia 8-9: 135-148.
    Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ortea, J. A., A. Quero, G. Rodriguez, and A. Valdés. 1993. Presencia de Piseinotecus gaditanus (Gastropoda: Nudibranchia) en las Islas de Cabo Verde. Courier Forschungisinstitut Senckenberg 159:221-224.
    Ros, J. 1981. Desarrollo y estrategias binómicas en los opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Schmekel, L. 1965. Calmella sphaeriphera n. sp. ein neuer Aeoliden aus dem Mittelmeer. Pubblicazioni della Stazione Zoologica di Napoli 34: 452-461.
    Schmekel, L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie 75(6):103- 155; figs. 1-21.
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Piseinotecus sphaeriferus" in OPK-Opistobranquis, Published: 21/03/2015, Accessed: 22/07/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/GKE35)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.