Piseinotecus sphaeriferus (Schmekel, 1965)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Cladobranchia |
| Superfamily | Fionoidea |
| Family | Piseinotecidae |
| Genus | Piseinotecus |
| Species | Piseinotecus sphaeriferus (Schmekel, 1965) |
- Calmella sphaerifera Schmekel, 1965
Descripció
És un petit eolidaci que no sol sobrepassar els 5-6 mm de longitud. El cos és fi i semitransparent, en ocasions una mica groguenc o rosat. Tentacles orals relativament curts comparats amb els rinòfors, que són bastant llargs, molt fins i llisos. Els tentacles orals i els rinòfors són semitransparents com el cos, però amb nombroses puntuacions gruixudes de color blanc. Aquestes puntuacions blanques també es troben presents en tot el dors. Hi ha 4-5 grups de ceres a cada costat del cos. Els ceres de cada grup surten d’una base comuna. Els ceres són fins i llargs, una mica afilats en el seu extrem superior i dins d’ells la glàndula digestiva és de color marró suau; a l’extrem dels ceres hi ha un cnidosac clarament visible. A la base de cada cera sol haver-hi una estructura esfèrica de color verdós que Schmekel (1965) atribueix a una porció glandular del mateix diverticle hepàtic que hi ha dins del cerata. En ocasions, aquesta esfera verda, a la qual l’espècie deu el seu nom, no és visible, la qual cosa pot estar relacionat amb la seva alimentació. El peu és estret i diferència dos curts palps propodials a la seva zona anterior. La cua és llarga i estreta, és semitransparent i el seu marge sol estar pigmentat de blanc opac.
Biologia
Aquest petit eolidaci viu entre colònies d’hidrozous epibionts sobre diferents espècies d’algues i fanerògames marines (Ulva, Cymodocea, Posidonia oceanica). Mavric et al. (2012) l’han trobat a l’Adriàtic entre escifopòlips d’Aurelia aurita. Schmekel (1965) indica que s’alimenta de pòlips d’hidrozous del gènere Obelia. La posta és un cordó estret i enrotllat en espiral amb ous blancs d’unes 45 micres de diàmetre.
Etimologia
- Piseinotecus significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corrêa, amiga de la família, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els Marcus buscaven un nom per a un nou gènere, va dir en portuguès: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. Més tard, aquest nom es va convertir també un nom de família: Piseinotecidae (ref:Curious Taxonomy i Marcus, Ev. 1987).
- Sphaeriferus. Del Llatí “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb + “fera”, portar, transportar, probablement en referència a les peculiars “boles” de color verd maragda que té a la base de les cerata.
Distribució
Aquesta espècie poc coneguda s’ha registrat fins al moment només a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’espècie) situades al golf de Nàpols, a les illes Canàries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adriàtica d’Eslovènia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Romaní (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi també una altra observació antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981). Luis Sánchez Tocino va observar aquesta espècie a la costa de Granada el juliol de 2026.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Espècies semblants
No es pot confondre amb cap altra espècie. Les vesícules esfèriques verdoses a la base dels cerata permeten identificar-la fàcilment.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Piseinotecus sphaeriferus basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Piseinotecus sphaeriferus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 21/03/2015. Accedit: 04/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=18741)
