Thecacera pennigera (Montagu, 1815)

Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Polyceroidea |
| Family | Polyceridae |
| Subfamily | Polycerinae |
| Genus | Thecacera |
| Species | Thecacera pennigera (Montagu, 1813) |
- Doris pennigera Montagu, 1815 (original)
- Thecacera lamellata Barnard, 1933
- Thecacera maculata Eliot, 1905
Descripció
Aquesta espècie pot arribar fins a 30 mm de longitud. Té un color de fons blanc translúcid amb tot el cos cobert de petites taques irregulars de colors taronja i groc, i punts negres de densitat variable. Els punts negres són de menor grandària però apareixen en major nombre. Els individus de l’Atlàntic difereixen dels del Pacífic quant a color, densitat i mida de les taques. Ocasionalment apareixen individus amb les taques taronges més grans del normal. La part anterior del cos és més ampla que la posterior, que s’estreny en un peu prim i llarg que acaba amb una quilla lateral a cada costat. El cap és curt, rom i ample, sense digitacions ni tentacles orals en la seva vora anterior. Els rinòfors són lamel·lats i tenen la mateixa coloració que la resta del cos; estan envoltats per una beina acampanada que no els cobreix completament. La brànquia està composada per 3-5 fulles bipinnades o tripinnades, no retràctils, que estan disposades en forma de ferradura al voltant de la papil·la anal. La brànquia està situada a la part mitja del dors, just davant de dues protuberàncies allargades ubicades dors-lateralment, de coloració similar a la resta del cos i que Picton & Morrow (1994) consideren de tipus glandular i amb missió defensiva. El peu té dos tentacles propodials antero-laterals de caràcter sensorial, que utilitzen per localitzar l’aliment i orientar-se a curta distància.
Biologia
Aquest nudibranqui és molt críptic sobre el substrat i té hàbits nocturns. Pot viure des de l’intermareal fins als 36 m (Swennen 1961; Willan & Coleman, 1984). És una espècie carnívora altament especialitzada que s’alimenta exclusivament de certes espècies de briozous arborescents com Crisularia (=Bugula) plumosa, C. turrita, Bugula neritina, Bugulina (=Bugula) flabellata, B. turrita i B. stolinifera (McDonald & Nybakken, 2009). Apareix estretament associada a aquestes poblacions de briozous on les seves postes acintadas blanques i estretes, dipositades sobre les colònies, són sovint el millor indicador de la seva presència (Willan & Coleman 1984, Dekker 1986). Generalment es troben en baixes densitats en els briozous, fins que unes condicions ambientals favorables desencadenen episodis massius que recluten gran quantitat d’individus nous.
Etimologia
- Thecacera. Del Grec “theke” (θήκη), un receptacle, una beina + “kērós” (κηρός), banya, pels rinòfors rodejats per una beina.
- Pennigera. Del Llatí “penna”, ploma + “gerere”, transportar, portar. El significat general és “emplomado” o “alat”.
Distribució
La distribució d’aquesta espècie, de clima temperat però amb una àmplia tolerància tèrmica, és cosmopolita (Thompson, 1976), abastant des del sud i oest de les Illes Britàniques, la costa oest d’Irlanda, la costa occidental d’Europa, el Mar Mediterrani, la regió macaronèsica (Wirtz, 1999), Àfrica Occidental, Àfrica del Sud, costes de Brasil, l’est dels Estats Units (des de Massachusetts fins a Florida, possiblement discontínua), Pakistan, Japó, Corea, est i sud d’Austràlia, i Nova Zelanda (Willan 1976; Gosliner 1987; Picton i Morrow 1994; Vallès et al., 2000). Willan (1976) suggereix que l’espècie s’ha estès més enllà del seu rang de distribució original, a causa del transport per mitjà marítim. Una dada que podria asseverar aquesta afirmació està en el fet que les espècies de briozous ramificats sobre les que viu i de les que s’alimenta són espècies que solen formar part del fouling de epibionts que poden créixer sobre els cascos de les embarcacions. S’han estudiat espècimens de diverses poblacions mundials, i no s’han trobat diferències morfològiques significatives entre les mostres procedents d’altres països, excepte en la mida i el nombre de taques del mantell (Jung et al., 2013). A la Península Ibèrica ha estat observada a la cornisa cantàbrica, a Portugal i a la costa atlàntica andalusa. La primera observació a les costes catalanes és de Sant Feliu de Guíxols.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Thecacera pennigera basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
- Biodiversity Heritage Library
- DORIS
- Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
- European Sea Slugs by Morddyn
- Flickr pictures
- Ian Smith account at Flickr
- Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
- Medslugs (Med)
- NCBI GenBank
- OBIS - Search by Taxon
- Opisthobranchs of Kii Peninsula
- Sea Slug Forum
- World Register of Marine Species
Citeu aquest article com:
Herrero, A., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Thecacera pennigera" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 05/10/2013. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=10724)












