Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Polyceroidea Thecacera pennigera

Thecacera pennigera

Thecacera pennigera (Montagu, 1815)

Thecacera pennigera Skerries, Portrush, Co Antrim, Ireland per Bernard Picton

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Polyceroidea
	Family	Polyceridae
	Subfamily	Polycerinae
	Genus	Thecacera
	Species	Thecacera pennigera (Montagu, 1813)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140840).

Sinònims

Doris pennigera Montagu, 1815 (original)
Thecacera lamellata Barnard, 1933
Thecacera maculata Eliot, 1905

Descripció
Aquesta espècie pot arribar fins a 30 mm de longitud. Té un color de fons blanc translúcid amb tot el cos cobert de petites taques irregulars de colors taronja i groc, i punts negres de densitat variable. Els punts negres són de menor grandària però apareixen en major nombre. Els individus de l’Atlàntic difereixen dels del Pacífic quant a color, densitat i mida de les taques. Ocasionalment apareixen individus amb les taques taronges més grans del normal. La part anterior del cos és més ampla que la posterior, que s’estreny en un peu prim i llarg que acaba amb una quilla lateral a cada costat. El cap és curt, rom i ample, sense digitacions ni tentacles orals en la seva vora anterior. Els rinòfors són lamel·lats i tenen la mateixa coloració que la resta del cos; estan envoltats per una beina acampanada que no els cobreix completament. La brànquia està composada per 3-5 fulles bipinnades o tripinnades, no retràctils, que estan disposades en forma de ferradura al voltant de la papil·la anal. La brànquia està situada a la part mitja del dors, just davant de dues protuberàncies allargades ubicades dors-lateralment, de coloració similar a la resta del cos i que Picton & Morrow (1994) consideren de tipus glandular i amb missió defensiva. El peu té dos tentacles propodials antero-laterals de caràcter sensorial, que utilitzen per localitzar l’aliment i orientar-se a curta distància.

Biologia
Aquest nudibranqui és molt críptic sobre el substrat i té hàbits nocturns. Pot viure des de l’intermareal fins als 36 m (Swennen 1961; Willan & Coleman, 1984). És una espècie carnívora altament especialitzada que s’alimenta exclusivament de certes espècies de briozous arborescents com Crisularia (=Bugula) plumosa, C. turrita, Bugula neritina, Bugulina (=Bugula) flabellata, B. turrita i B. stolinifera (McDonald & Nybakken, 2009). Apareix estretament associada a aquestes poblacions de briozous on les seves postes acintadas blanques i estretes, dipositades sobre les colònies, són sovint el millor indicador de la seva presència (Willan & Coleman 1984, Dekker 1986). Generalment es troben en baixes densitats en els briozous, fins que unes condicions ambientals favorables desencadenen episodis massius que recluten gran quantitat d’individus nous.

Etimologia

Thecacera. Del Grec “theke” (θήκη), un receptacle, una beina + “kērós” (κηρός), banya, pels rinòfors rodejats per una beina.
Pennigera. Del Llatí “penna”, ploma +‎ “gerere”, transportar, portar. El significat general és “emplomado” o “alat”.

Distribució
La distribució d’aquesta espècie, de clima temperat però amb una àmplia tolerància tèrmica, és cosmopolita (Thompson, 1976), abastant des del sud i oest de les Illes Britàniques, la costa oest d’Irlanda, la costa occidental d’Europa, el Mar Mediterrani, la regió macaronèsica (Wirtz, 1999), Àfrica Occidental, Àfrica del Sud, costes de Brasil, l’est dels Estats Units (des de Massachusetts fins a Florida, possiblement discontínua), Pakistan, Japó, Corea, est i sud d’Austràlia, i Nova Zelanda (Willan 1976; Gosliner 1987; Picton i Morrow 1994; Vallès et al., 2000). Willan (1976) suggereix que l’espècie s’ha estès més enllà del seu rang de distribució original, a causa del transport per mitjà marítim. Una dada que podria asseverar aquesta afirmació està en el fet que les espècies de briozous ramificats sobre les que viu i de les que s’alimenta són espècies que solen formar part del fouling de epibionts que poden créixer sobre els cascos de les embarcacions. S’han estudiat espècimens de diverses poblacions mundials, i no s’han trobat diferències morfològiques significatives entre les mostres procedents d’altres països, excepte en la mida i el nombre de taques del mantell (Jung et al., 2013). A la Península Ibèrica ha estat observada a la cornisa cantàbrica, a Portugal i a la costa atlàntica andalusa. No ha estat trobada encara a les costes catalanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Thecacera pennigera
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Thecacera pennigera basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Herrero, A., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Thecacera pennigera" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 05/10/2013. Accedit: 29/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/AwCUK)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Thecacera pennigera