Armina neapolitana

Armina neapolitana (delle Chiaje, 1824)

• Pleurophyllidia neapolitana Delle Chiaje, 1824 (original)
• Pleurophyllidia vasconica Cuénot, 1914

Descripció
Els exemplars son de mida mitjana, entre uns 20 i 30 mm de longitud. La coloració general dorsal és de color crema clar destacant una línia blanca central que va des de just la part posterior dels rinòfors fins la cua. El marge del mantell és blanquinós. Dors recorregut per unes 10 estries longitudinals poc marcades a cada banda de la línia dorsal. Alguna d’aquestes estries, més gruixudes, estan pigmentades de blanc. El mantell anterior presenta quelcom de pigment fosc (blau fosc). Hi ha una característica franja transversal blanquinosa que es creua amb la longitudinal en la zona mitja del dors; just darrera d’aquesta franja transversal hi ha presència de pigment blau fosc en alguna de les estries dorsals. La cua del mantell és afilada, està lleugerament aixecada i té pigment blau fosc. Els rinòfors son de color groguenc amb lleugera presència de pigment blau fosc en la part anterior i té laminetes longitudinals. Sota el mantell hi ha unes làmines branquials apretades, les anteriors disposades en sentit longitudinal i les posteriors, més nombroses, en sentit obliquo al cos. El peu és ample i sobresurt lleugerament a ambdós costats del mantell, és de color blanquinós però les vísceres li atorguen tons groc crema en el centre del peu. Pel davant el peu desenvolupa dos lòbuls arrodonits que s’observen també en la vista dorsal. Els marges del peu son blanquinosos i en la resta del peu hi ha quelcom de pigment blau fosc molt dispers.

Biologia
Aquesta espècie de nudibranqui viu en fons fangosos i detrítics amb restes de closques de mol·luscs on abunden els pennatulacis, dels que es pot alimentar. Donada la reduïda mida i la seva capacitat per enterrar-se en el sediment per cercar l’aliment és una difícil de localitzar en el fons marí raó per la qual és considerada relativament rara. Quan els animals es desplacen els rinòfors es mantenen molt alçats. Es coneixen molt poques dades de la seva biologia i dels seus hàbits alimentaris.

Etimologia

• Armina. Nom propi femení germànic que significa “soldat” o “guerrera”.
• Neapolitana, referent a Nàpols [Napoli] (Italia)

Distribució
Son escasses les cites d’aquesta espècie que es coneguda tan en el Mediterrani (Nàpols, Banyuls) com a l’Atlàntic. En la Península Ibèrica sols ha estat registrada en el litoral portuguès i a Catalunya, en caladors d’arrossegament de Blanes, i recentment ha estat localitzada a les Illes Medes (Medallot, 38 m. de fondària)

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Armina neapolitana
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆