Candiella odhneri

Candiella odhneri (Tardy, 1963)

Candiella odhneri per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Tritonioidea  

 

Family

Tritoniidae  

 

Subfamily

Tritoniinae  

 

Genus

Candiella  

 

Species

Candiella odhneri  (J. Tardy, 1963)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1669253).
Nota taxonòmica: Aquesta espècie va ser descrita per a la ciència per J. Tardy el 1963 com a Duvaucelia odhneri, després va ser traspassada al gènere Tritonia com T. odhneri (Tardy, 1963) però posteriorment es va comprovar que aquest nom ja estava ocupat per una espècie del Pacífic xilè, Tritonia odhneri Marcus, 1959. Per tots aquests motius, Eveline Marcus (1983), en la seva revisió dels Tritoniidae l’Atlàntic occidental, va assignar un nou nom a l’espècie de Tardy, Tritonia nilsodhneri Marcus Ev., 1983, que és com es coneixia aquesta espècie fins a finals de 2020, quan Korshunova i Martynov (2020) restableixen el gènere Duvaucelia per diferenciar els petits Tritoniidae amb vel frontal no bilobulat i un nombre moderat de dents laterals a la ràdula, que habiten principalment en aigües temperades i subtropicals europees.
El 2023, el nom del gènere Duvaucelia canvia novament a Candiella segons De Vasconcelos et al. (2023) basant-se que la descripció original de Duvaucelia gracilis (espècie tipus del gènere Duvaucelia) no es refereix a un espècimen de Duvaucelia manicata (incorrectament sinonimitzada en el passat amb Duvaucelia gracilis), per la qual cosa proposen establir la sinonímia de Duvaucelia gracilis amb Marionia blainvillea. Per tant, Duvaucelia actualment no es consideraria un gènere vàlid i el nom Candiella es reinstaura sobre la base de l’espècie tipus Candiella plebeia.
Les espècies actualment admeses al gènere Candiella serien: Candiella cincta (Pruvot-Fol 1937) comb. nov., Ca. coralliumrubri (Doneddu et al. 2014) comb. nov., Ca. lineata comb. nov., Ca. manicata comb. nov., Ca. odhneri comb. nov., Ca. pallescens Eliot 1906 comb. nov., Ca. plebeia, Ca. striata comb. nov. i Ca. taliartensis Ortea and Moro, 2009 comb. nov.

Sinònims

  • Tritonia nilsodhneri Marcus Ev., 1983
  • Duvaucelia odhneri J. Tardy, 1963

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie són llargs i estrets, de secció quadrangular i poden mesurar més de 30 mm quan estan totalment estirats. La seva coloració és variable segons l’espècie de gorgònia sobre la qual es troben: completament blanca, rosada o marró fosca. El cap té un vel cefàlic que disposa de 4-6 fines digitacions, essent les més llargues les dels dos extrems. La boca es troba a la cara inferior del centre del vel cefàlic. Els rinòfors tenen una base ample i el seu extrem en forma de maça està envoltat de curtes digitacions, algunes de les quals són bifurcades. La beina rinofòrica és estreta i de tipus tubular. Els ulls estan situats a la base posterior de les beines rinofòriques. A cada costat del cos hi ha fins a 8 arboritzacions dorsals finament ramificades i de color blanc, les darreres solen ser rudimentàries. Les vísceres groguenques de l’animal es poden veure per transparència en els exemplars clars, des de la zona dels rinòfors fins per darrere del tercer parell de arboritzacions dorsals. La papil·la genital es troba sota la primera arborització dorsal dreta mentre que l’anus es troba, també a la dreta del cos, entre la primera i segona arborització. El peu és ample per darrere i té pigmentació blanca.

Biologia
Aquesta espècie de dendronotaci viu sobre gorgònies del gènere Eunicella (E. singularis, E. verrucosa) encara que també es troba, amb menor freqüència, sobre la gorgònia de color marró Lophogorgia sarmentosa. Els animals guarden un perfecte mimetisme sobre la gorgònia en què viuen, enrotllant-se a les branques de forma que les arboritzacions dorsals semblen els pòlips de la gorgònia. Efectuen les postes en forma d’un cordó transparent amb ous blancs, que dipositen en forma d’espiral enrotllada sobre les branques de la mateixa gorgònia.

Etimologia

  • Candiella. Els autors clàssics no explicaven habitualment l’origen dels nombres triats.
  • Odhneri. En honor al Prof. Dr. Nils Hjalmar Odhner, (1884-1973), especialista en mol·luscs del Museu Suec d’Història Natural, Estocolm, va ser el successor de Bock com a professor de zoologia d’invertebrats i director d’aquest departament del museu el 1946, fins a la seva jubilació en 1949, quan va ser succeït per Karl Lang. No obstant, va continuar treballant i publicant fins el 1968. El seu interès en els mol·luscs era ample, encara que la seva àrea d’especialització van ser els opistobranquis.

Distribució
Ca. odhneri viu a les costes atlàntiques europees, des de les Illes Britàniques fins a la Península Ibèrica i la Mediterrània. També s’ha trobat a la costa atlántica del Marroc (Moro et al., 2017). Les cites de Sudàfrica haurien de ser confirmades.A la Península Ibèrica s’ha trobat en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies (Cervera et al. 2004). A Catalunya ha estat observada en diferents localitats de la Costa Brava com Cadaqués, L’Escala, Begur, L’Estartit, Tossa de Mar, Blanes i també a la costa de Barcelona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Candiella odhneri
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Marionia blainvillea, els juvenils son de color blanc translúcid i tenen un delicat patró de ratlles blanques absents en Ca. odhneri. Comparteixen hàbitat.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★★☆
    Mediterrània oriental: ★★★☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Candiella odhneri basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado F, López González S. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M. 1987. Opistobranquios poco conocidos de las costas catalanas. Actas II Congresso Societá Italiana di Malacologia. Sorrento.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Ortea J, Martínez E, et al. 1993. Dos nuevas especies de Facelina Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) para la Península Ibérica. Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía 11: 123-129.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bertsch H, Mozqueira Osuna A. 1986. A new species of Tritonia (Nudibranchia) from southern California and Baja California. Nautilus. 100(2):46–49.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Cattaneo-Vietti R. 1990. Colore e mimetismo negli opistobranchi. Lavori della Societa di Malacologia 23:217-228.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    de Montaudouin X, Sauriau P-G. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    De Vasconcelos Silva F, Pola M, Cervera JL. 2023. A stomach plate to divide them all: a phylogenetic reassessment of the family Tritoniidae (Nudibranchia: Cladobranchia). Zoological Journal of the Linnean Society. XX:1–32. https://doi.org/10.1093/zoolinnean/zlad013.
    Debelius H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Furfaro G, Trainito E, De Lorenzi F, et al. 2017. Tritonia nilsodhneri (Gastropoda, Heterobranchia, Tritoniidae); first records for the Adriatic Sea and new data on ecology and distribution of Mediterranean populations. Acta Adriatica 58(2): 261-270.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García Gómez JC. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus.(3):41–46.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez JC. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25:223–232.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Gomez ED. 1973. Observations on feeding and prey specificity of Tritonia festiva (Stearns) with comments on other tritoniids (Mollusca: Opisthobranchia). Veliger 16(2):163-165.
    Gosliner TM. 1987. Nudibranchs of Southern Africa; A guide to Opisthobranchs Molluscs of Southern Africa. Sea Challengers and Jeff Hamann. Monterey, California, EEUU: 136 pp.
    Gosliner TM, Ghiselin MT. 1987. A new species of Tritonia (Opisthobranchia: Gastropoda) from the Caribbean Sea. Bulletin of Marine Science. 40(3):428–436. Available from ://WOS:A1987J753100003.
    Gray JE. 1850. [text]. In: Gray, M.E., Figures of molluscous animals, selected from various authors. Vol. 4. Longman, Brown, Green and Longmans. p. 219. Available from https://www.biodiversitylibrary.org/page/11632090.
    Hayward PJ, Wigham GD, Yonow N. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Howson CM, Picton BE. 1997. The species directory of the marine fauna and flora of the British Isles and surrounding seas. Ulster Museum Publication, 276. The Ulster Museum: Belfast, UK. ISBN 0-948150-06-8. vi, 508 (+ cd-rom) pp.
    Just H, Edmuns M. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Korshunova T, Martynov AV. 2020. Consolidated data on the phylogeny and evolution of the family Tritoniidae (Gastropoda: Nudibranchia) contribute to genera reassessment and clarify the taxonomic status of the neuroscience models Tritonia and Tochuina. PLoS ONE. 15(11):e0242103. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0242103.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias MAE, Morenito PM. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Marcus Ev d. BR. 1983. The Western Atlantic Tritoniidae. Boletim de Zoologia da Universidade de Sâo Paulo 6: 177-214.
    Martínez-Chacón M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Available from http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2018/nudibranquios_tarifa/nudibranquios_tarifa_web.pdf.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Candiella odhneri" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 25/05/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=546)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.