Godiva quadricolor

Godiva quadricolor (Barnard, 1927)

Godiva quadricolor @ Cala Egos, Mallorca per Tià Pons

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Myrrhinidae  

 

Genus

Godiva  

 

Species

Godiva quadricolor  (Barnard, 1927)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 225518).
Sinònims

  • Hervia quadricolor Barnard, 1927

Descripció
Aquest animal no és molt gran, ja que mesura entre 3,5 i 5 cm. Té un cos esvelt, amb una llarga cua cònica i carenada dorsalment que pot arribar a un terç de la longitud total del cos. Els tentacles orals són llargs i prims. Els rinòfors també són prims, lleugerament arrugats en repòs, però anul·lats quan estan contrets. El dors de l’animal està cobert per moltes cerata fusiformes distribuïdes en 5 grups: 30-40 en el primer grup, 30 en el segon, 25 al tercer, 20 al quart, i 12-15 en l’últim, on les exteriors són més curtes que les interiors. L’orifici genital es troba immediatament per sota del primer grup de cerata, mentre que la papil·la anal es troba sota el centre del segon grup, tots dos orificis al costat dret de l’animal. A la part frontal del peu hi ha dos tentacles propodials curts. El cap és de color ataronjat pàl·lid, amb 2 línies blanques que recorren els tentacles orals i arriben fins a la base dels rinòfors; els tentacles i els rinòfors tenen el mateix color que el cap, però amb els extrems de color groc brillant. La resta del cos és de color blanc translúcid. Una ratlla estreta de color taronja vorejada de blanc blavós recorre el dors de la cua al llarg. Els òrgans interns de color blau apagat són visibles a través de la pell per transparència. El color base de les cerata és marró fosc lleugerament violaci esquitxat per petits punts grocs, amb una banda de color taronja brillant cap al final, seguit de banda estreta de color marró, una banda de color blau brillant, una altra banda estreta de color marró i després la punta de color groc brillant.

Biologia
Com en la majoria facelinids, quan l’animal és molestat contreu els tentacles i rinòfors i, al mateix temps, les cerata s’estenen apuntant en totes direccions com un porc espí amb les punxes eriçades. Ha estat observat depredant poliquets i altres opistobranquis.

Etimologia

  • Godiva. Presumiblement dedicat a la llegenda anglesa (circa 1040-1080) de Lady Godiva que va cavalcar nua per Coventry per evitar que el seu marit carregués als ciutadans amb més impostos; l’única persona que la va veure cavalcar va ser un home anomenat Tom de forma que “Peeping Tom” s’ha convertit en sinònim de “voyeur” a la cultura anglesa. El punt d’unió pot ser la paraula “nudibranqui” = “brànquies” + “nues”.
  • Quadricolor. Del Llatí “quattor”, quatre + “color”, color.

Distribució
Godiva quadricolor s’ha trobat tant en aigües tropicals com temperades, principalment a la zona intermareal o en llacunes salobres, sobre i sota pedres o en praderies de Zostera. Es troba generalment en àrees subjectes a important tràfic marítim i amb alta antropització, el que suggereix que l’espècie, endèmica de Sudàfrica, ha estat molt probablement introduïda en altres regions a través de l’aigua de llast dels vaixells de càrrega. Recol·lectada per primera vegada el 1912 a False Bay, Sudàfrica, és considerada comuna en aigües poc profundes al llarg de tota la costa est de Sudàfrica. Ha estat citada a Moçambic, Tanzània i Ghana. El 1987 es va registrar a Fremantle i al Cockburn Sound, a Austràlia occidental així com al sud de Queensland. A la Mediterrània es va observar una població estable i molt abundant al llac Fusaro (Itàlia) i a la Pialassa della Baiona (Itàlia) al 1985, també s’ha trobat una població estable a l’Etang de Thau (França), llocs aquests que son llacunes salobres connectades amb el mar. El 2010, l’espècie va ser trobada a la costa atlàntica del Marroc, a l’Estret de Gibraltar (Badia d’Algesires), i a una piscifactoria a Salobreña (Granada). La primera cita a Catalunya es va fer el 2017 a Sant Feliu de Guíxols.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Godiva quadricolor
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Dondice banyulensis, de cos més gran i cerata de color taronja, sense les bandes de color blau ni groc.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Godiva quadricolor basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aquenal Pty Ltd. 2001. Exotic marine pests survey Port of Launceston, Tasmania. Aquenal Pty  Ltd., Aquatic Environment Analysts. 104 pp p. Available from http://data.brs.gov.au/mapserv/marinepest/html/portsurvey_tas.pdf.
    Australian Museum Business Services. 2002. Port survey for introduced marine species – Sydney Harbour, final report, viii + 62 pp. Appendix 12 - Mollusca survey results, pp 84-91. Australian Museum and Royal Botanic  Gardens database search for all marine species from Sydney Harbour, 38 unnumbered pages.
    Baba K, Hamatani I. 1965. The anatomy of Sakuraeolis enosimensis (Baba, 1930), n. g. (=Hervia ceylonica (?) Eliot, 1913) (Nudibranchia - Eolidoidea). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 13(2):103-113, pls. VIII-X.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barnard KH. 1927. South African nudibranch mollusca, with descriptions of new species, and a note on some specimens from Tristan d’Acunha. Annals of the South African Museum 25(1): 171-215, pl. 19-20.
    Barnard KH. 1974. Contributions to the knowledge of South African Marine Mollusca. Part VII. Revised fauna list. Annals of the South African Museum, 4 663-781.
    Behrens DW, Petrinos C, Schrurs C. 2005. Nudibranch behavior. Jacksonville, Fla.: New World Publications.
    Betti F, Cattaneo-Vietti R, Bava S. 2015. Northernmost record of Godiva quadricolor (Gastropoda: Nudibranchia) in the SCI “Fondali Noli – Bergeggi” (Ligurian Sea). Marine Biodiversity Records Vol. 8; e26. https://doi.org/10.1017/S1755267215000032.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2015. Protaeolidiella atra Baba, 1955 versus Pleurolidia juliae Burn, 1966: One or two species? Helgol Mar Res 69:137-145.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cella K, Carmona L, Ekimova I, et al. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0167800.
    Cervera JL, Tamsouri N, Moukrim A, et al. 2010. New records of two alien opisthobranch molluscs from the north-eastern Atlantic: Polycera hedgpethi and Godiva quadricolor. Marine Biodiversity Records 3, e51, 1–4.
    Crocetta F. 2011. Marine alien mollusca in Italy, a review. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2012, 92(6), 1357–1365. https://doi.org/10.1017/S002531541100186X.
    Debelius H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M. 2015. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana, Aeolidiidae, with consideration of several caribbean species. Journal of Conchology Vol. 42(2): 125-161.
    Edmunds M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds M. 1964. Eolid Mollusca from Jamaica, with the description of two new genera and three new species. Bulletin of Marine Science of the Gulf and Caribbean 14 (1): 1-32.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez JC, García FJ. 1984. Estudio anatómico y algunas reseñas ecológicas de Godiva banyulensis (Portmann y Sandmeier) (Gastropoda: Nudibranchiata). Cahiers de Biologie Marine 25: 49-65.
    Gerovasileiou V, El Sayed HKhA, Akyol O, et al. 2017. New Mediterranean Biodiversity Records (July 2017). Mediterranean Marine Science 18(2):355-384. https://doi.org/10.12681/mms.13771.
    Gosliner TM. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.
    Gosliner TM. 1987. Nudibranchs of Southern Africa; A guide to Opisthobranchs Molluscs of Southern Africa. Sea Challengers and Jeff Hamann. Monterey, California, EEUU: 136 pp.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Macnae W. 1957. The ecology of plants and animals in the intertidal regions of the Zwartkops Estuary, near Port Elizabeth, South Africa. Journal of Ecology 45(2):pp 361-387.
    MacNae W. 1954. On the status of the generic names of the nudibranch genera Catriona, Cratena, Hervia, Rizzolia and Trinchesia. Proceedings of the Malacological Society of London 31(2):52-55.
    MacNae W. 1954. On some eolidacean nudibranchiate molluscs from South Africa. Annals Natal Museum 13(1):1-50, pls. 1-2.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ortiz DM, Gosliner TM. 2008. Anatomical review and preliminary phylogeny of the facelinid nudibranchs (Opisthobranchia : Aeolidina) of the taxon Phyllodesmium Ehrenberg, 1831. Veliger. 50(1):1–23. Available from ://WOS:000254113000001.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Risso Dominguez CJ. 1964. Notes on the Facelinacea. II. On the systematic position of Hervia serrata Baba, 1949 and Favorinus horridus Macnae, 1954 (Mollusca Nudibranchia). Beaufortia, Series of Miscellaneous Publications, Zoological Museum University of Amsterdam 10(128):222-238.
    Rudman WB. 1980. Aeolid opisthobranch molluscs (Glaucidae) from the Indian Ocean and the south-west Pacific. Zoological Journal of the Linnean Society 68: 139-172.
    Rudman WB, Willan RC. 1998. Opisthobranchia, Chapter 16, Introduction, pp. 915-942. In:  Pamela L. Beesley, Graham J. B. Ross, & Alice Wells. Mollusca: the southern synthesis. Fauna of  Australia. Vol. 5, part B, pp. i-viii, 565-1234. CSIRO Publishing, Melbourne.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Godiva quadricolor accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/godiquad.
    Rufray X, Girard P, Le Bris S, et al. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36:1–189. Available from https://www.biotope.fr/download/230907/.
    Sánchez-Tocino L. 2018. El Litoral de Granada - Opistobranquios. El Litoral de Granada. Available from https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Villani G, Martínez E. 1993. Some observations on the opisthobranch fauna from the Fusaro Lake, a brackish-water lagoon near Naples. Bollettino Malacologico 29(5-8):201-209.
    Wägele H, Brughardt I, Anthes N, et al. 2006. Species diversity of opisthobranch molluscs on Lizard Island, Great Barrier Reef, Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement 69:33-59.
    Wells FE, Bryce CW. 1993. Sea slugs and their relatives of Western Australia. Western Australian Museum, i-viii, 1-184 pp.; ill.
    Willan RC. 2004. Godiva quadricolor (Barnard, 1927) (Nudibranchia: Facelinidae) spreads into southern Queensland. The Beagle, Records of the Museums & Art Galleries of the Northern Territory  20:31-36.
    Willan RC. 1987. Phylogenetic systematics and zoogeography of Australian nudibranchs 1; Presence of the aeolid Godiva quadricolor (Barnard) in Western Australia. Journal of the Malacological Society of Australia 8: 71-85.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.
    Zsilavecz G. 2007. Nudibranchs of the Cape Peninsula and False Bay. Southern  Underwater Research Group Press. 104 pp p.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Godiva quadricolor" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/10/2013. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=11388)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.