Geitodoris portmanni

Geitodoris portmanni (Schmekel, 1972)

Geitodoris portmanni @ Costa Brava per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Doridoidea
	Family	Discodorididae
	Genus	Geitodoris
	Species	Geitodoris portmanni (Schmekel, 1972)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139581).

Sinònims

Carryodoris portmanni Schmekel, 1972

Descripció
Es tracta d’un doridaci de cos molt aplanat amb textura esponjosa i coriàcia que arriba a mesurar entre 15-20 mm de longitud. La seva coloració varia des de tons groguencs vius, una mica apagats o fins i tot lleugerament rogencs, la zona central del dors sol ser una mica més fosca a causa de les vísceres. Al dors pot haver petites puntuacions blanquinoses que coincideixen amb la punta d’alguns tubercles. També poden existir petites taques marrons que semblen coincidir amb obertures glandulars. El mantell és molt ampli i al dors hi ha nombrosos tubercles cònics de mida petita i d’àpex arrodonit que es troben ben espaiats entre si. La textura esponjosa de l’animal es deu a la fina reticula de color clar formada per espícules, fàcilment apreciables en el dors, i que tendeixen a confluir en els tubercles de manera estelada; a la lupa binocular es pot observar que aquesta reticula estrellada també envaeix l’interior dels tubercles, convergint cap al seu àpex. Els rinòfors tenen el color de fons clar, amb la base groguenca i la porció laminar (14-15 lamel·les) amb granulacions marrons, l’àpex te forma de maça i és de color blanquinós. Els rinòfors són molt espiculosos. La beina rinofòrica és elevada i la seva vora superior té d’11 a 15 tubercles blanquinosos i una mica irregulars que s’abaten entre si quan es retreuen completament els rinòfors, tancant l’orifici de la beina. La brànquia està formada per unes 6 fulles tripinnades de color groguenc pàl·lid, amb taques marrons en el raquis central. La beina branquial és una mica elevada i la seva vora superior és fistonada. Les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. El peu és de color groc i sense taques, mentre que els flancs del cos tenen una puntuació marró molt fina. El peu és solcat i enfonsat per davant i els tentacles orals estan ben desenvolupats.

Biologia
Es coneix molt poc d’aquesta rara espècie de nudibranqui que sol trobar-se en l’ambient infralapidícola, des de pocs metres de profunditat fins a 40 m (Schmekel & Portmann, 1982). També s’ha citat sobre l’alga Bryopsis a 27 m de profunditat (Marín & ros, 1987).

Etimologia

Geitodoris. Del Grec “geitonos”, veí (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
Portmanni. Dedicat al zóòleg suís, Prof. Adolf Portmann, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..

Distribució
D’aquesta espècie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de Nàpols, posteriorment només s’ha trobat a les costes mediterrànies de la Península Ibèrica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqués.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Geitodoris portmanni
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Geitodoris portmanni basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Geitodoris portmanni" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/JOJWk)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Geitodoris portmanni