Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Geitodoris portmanni

Geitodoris portmanni

Geitodoris portmanni  (Schmekel, 1972)

Geitodoris portmanni @ Costa Brava per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Discodorididae  

 

Genus

Geitodoris  

 

Species

Geitodoris portmanni  (Schmekel, 1972)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139581).
Sinònims

  • Carryodoris portmanni Schmekel, 1972

Descripció
Es tracta d’un doridaci de cos molt aplanat amb textura esponjosa i coriàcia que arriba a mesurar entre 15-20 mm de longitud. La seva coloració varia des de tons groguencs vius, una mica apagats o fins i tot lleugerament rogencs, la zona central del dors sol ser una mica més fosca a causa de les vísceres. Al dors pot haver petites puntuacions blanquinoses que coincideixen amb la punta d’alguns tubercles. També poden existir petites taques marrons que semblen coincidir amb obertures glandulars. El mantell és molt ampli i al dors hi ha nombrosos tubercles cònics de mida petita i d’àpex arrodonit que es troben ben espaiats entre si. La textura esponjosa de l’animal es deu a la fina reticula de color clar formada per espícules, fàcilment apreciables en el dors, i que tendeixen a confluir en els tubercles de manera estelada; a la lupa binocular es pot observar que aquesta reticula estrellada també envaeix l’interior dels tubercles, convergint cap al seu àpex. Els rinòfors tenen el color de fons clar, amb la base groguenca i la porció laminar (14-15 lamel·les) amb granulacions marrons, l’àpex te forma de maça i és de color blanquinós. Els rinòfors són molt espiculosos. La beina rinofòrica és elevada i la seva vora superior té d’11 a 15 tubercles blanquinosos i una mica irregulars que s’abaten entre si quan es retreuen completament els rinòfors, tancant l’orifici de la beina. La brànquia està formada per unes 6 fulles tripinnades de color groguenc pàl·lid, amb taques marrons en el raquis central. La beina branquial és una mica elevada i la seva vora superior és fistonada. Les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. El peu és de color groc i sense taques, mentre que els flancs del cos tenen una puntuació marró molt fina. El peu és solcat i enfonsat per davant i els tentacles orals estan ben desenvolupats.

Biologia
Es coneix molt poc d’aquesta rara espècie de nudibranqui que sol trobar-se en l’ambient infralapidícola, des de pocs metres de profunditat fins a 40 m (Schmekel & Portmann, 1982). També s’ha citat sobre l’alga Bryopsis a 27 m de profunditat (Marín & ros, 1987).

Etimologia

  • Geitodoris. Del Grec “geitonos”, veí (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
  • Portmanni. Dedicat al zóòleg suís, Prof. Adolf Portmann, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..

Distribució
D’aquesta espècie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de Nàpols, posteriorment només s’ha trobat a les costes mediterrànies de la Península Ibèrica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqués.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Geitodoris portmanni
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Geitodoris portmanni basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Geitodoris portmanni @ Cala Taballera 25/10/2014 by Miquel Pontes
Geitodoris portmanni by Enric Madrenas
Geitodoris portmanni by Enric Madrenas
Geitodoris portmanni by Enric Madrenas
Geitodoris portmanni
Geitodoris portmanni by Enric Madrenas
Geitodoris portmanni by Enric Madrenas

Bibliografia

    Avila, C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J., and M. Ballesteros. 1981. A new Doridacea from the Iberian and Balearic littoral: Geitodoris bonosi n. sp. Journal of Molluscan Studies 47 (3): 337-342.
    Perrone, A. S. 1984. Contributo alla conoscenza di Geitodoris (Carryodoris) portmanni (Schmekel, 1970) (Opisthobranchia: Nudibranchia). Bollettino Malacologico 20(5-8):139-150, 13 figs.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Sánchez Tocino, L., A. Ocaña, and J. L. Cervera. 2006. Geitodoris pusae (Marcus, 1955) y Geitodoris  bacalladoi Ortea, 1990, dos especies de Doridoidea (Mollusca: Nudibranchia) nuevas para el Mar  Mediterraneo. Iberus, Revista de la Sociedad Española de Malacologia 24(1):5-12.
    Sánchez Tocino, L., A. Ocaña, and F. J. García. 2000. Contribución al conocimiento de los moluscos opistobranquios de la costa de Granada (sureste de la Península Ibérica). Iberus 18(1):1-14.
    Schmekel, L. 1972. Eine neue Art der verschollen Gattung Carryodoris Vayssière, 1919 aus dem Golf von Neapel (Carryodoris portmanni n. sp.) (Gastr. Nudibr.). Pubblicazioni della Stazione Zoologica di Napoli 38: 370-377 [Sebbene il frontespizio rechi il millesimo.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Geitodoris portmanni" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 03/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14068)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.