Geitodoris portmanni

Geitodoris portmanni  (Schmekel, 1972)

• Carryodoris portmanni Schmekel, 1972

Descripció
Es tracta d’un doridaci de cos molt aplanat amb textura esponjosa i coriàcia que arriba a mesurar entre 15-20 mm de longitud. La seva coloració varia des de tons groguencs vius, una mica apagats o fins i tot lleugerament rogencs, la zona central del dors sol ser una mica més fosca a causa de les vísceres. Al dors pot haver petites puntuacions blanquinoses que coincideixen amb la punta d’alguns tubercles. També poden existir petites taques marrons que semblen coincidir amb obertures glandulars. El mantell és molt ampli i al dors hi ha nombrosos tubercles cònics de mida petita i d’àpex arrodonit que es troben ben espaiats entre si. La textura esponjosa de l’animal es deu a la fina reticula de color clar formada per espícules, fàcilment apreciables en el dors, i que tendeixen a confluir en els tubercles de manera estelada; a la lupa binocular es pot observar que aquesta reticula estrellada també envaeix l’interior dels tubercles, convergint cap al seu àpex. Els rinòfors tenen el color de fons clar, amb la base groguenca i la porció laminar (14-15 lamel·les) amb granulacions marrons, l’àpex te forma de maça i és de color blanquinós. Els rinòfors són molt espiculosos. La beina rinofòrica és elevada i la seva vora superior té d’11 a 15 tubercles blanquinosos i una mica irregulars que s’abaten entre si quan es retreuen completament els rinòfors, tancant l’orifici de la beina. La brànquia està formada per unes 6 fulles tripinnades de color groguenc pàl·lid, amb taques marrons en el raquis central. La beina branquial és una mica elevada i la seva vora superior és fistonada. Les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. El peu és de color groc i sense taques, mentre que els flancs del cos tenen una puntuació marró molt fina. El peu és solcat i enfonsat per davant i els tentacles orals estan ben desenvolupats.

Biologia
Es coneix molt poc d’aquesta rara espècie de nudibranqui que sol trobar-se en l’ambient infralapidícola, des de pocs metres de profunditat fins a 40 m (Schmekel & Portmann, 1982). També s’ha citat sobre l’alga Bryopsis a 27 m de profunditat (Marín & ros, 1987).

Etimologia

• Geitodoris. Del Grec “geitonos”, veí (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
• Portmanni. Dedicat al zóòleg suís, Prof. Adolf Portmann, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..

Distribució
D’aquesta espècie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de Nàpols, posteriorment només s’ha trobat a les costes mediterrànies de la Península Ibèrica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqués. Una troballa a Grau du Roi, França, realitzada al maig de 2025 per Xavier Rufray, publicat en el fòrum NE Atlantic Nudibranchs (Facebook), seria la primera cita per la costa francesa.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Geitodoris portmanni

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Altres fotos

Geitodoris portmanni @ Cala Taballera 25/10/2014 by Miquel Pontes

Geitodoris portmanni by Enric Madrenas

Geitodoris portmanni by Enric Madrenas

Geitodoris portmanni by Enric Madrenas

Geitodoris portmanni

Geitodoris portmanni by Enric Madrenas

Geitodoris portmanni by Enric Madrenas

Bibliografia

1246567 Geitodoris portmanni 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 14068 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: