Doris marmorata Risso, 1818
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridina |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Doridoidea |
| Family | Dorididae |
| Genus | Doris |
| Species | Doris marmorata Risso, 1818 |
Doridaci de cos ovalat, amb una mida màxima de 12 mm. Cos de textura ferma i rugosa. Dors lleugerament bombat, recobert de tubercles arrodonits força espaiats, alguns dels quals estan rematats de color vermell ataronjat, gairebé absents a la part central del mantell. Mantell de color blanc grisenc, amb algunes zones de to marró vermellós, que corresponen a les vísceres internes, visibles per transparència. El mantell està vorejat per una sèrie de tubercles disposats molt junts de manera que tenen l’aparença d’escates, algunes de color marró vermellós. Rinòfors retràctils, de forma lleugerament cònica, amb la part distal tenyida de vermell, amb fins a 15 laminetes relativament amples. Beines rinofòriques baixes, amb algunes protuberàncies a la vora i amb dos tubercles “normals” a cada costat. Branquies situades a la part posterior del mantell, on s’observen sis fulles pinnades de color blanc formant un cercle al voltant de l’anus. El mantell cobreix totalment el peu, que és estret i allargat, amb els extrems arrodonits i sencers, i amb la part anterior rematada per dos tentacles orals a banda i banda de la boca. Tota la part inferior del cos és de color blanc, però el terç posterior del peu pot mostrar una tonalitat vermellosa per les vísceres internes.
Biologia
Espècie molt rara per la seva mida petita, es desconeixen molts detalls de la seva biologia. Tots els exemplars trobats fins avui van aparèixer sota pedres on, com els altres dòrids, segurament s’alimenta d’esponges.
Etimologia
- Doris. En la mitologia Grega Doris era una nimfa marina, una dels fills de Oceà i Tethys, dona de Nereu i mare de les Nereides.
- Marmorata. Del verb llatí “marmoro”, revestir de marbre.
Distribució
Descrit inicialment a la costa Niça (França), ha estat citat també a l’illa Pipéri (Grècia) i a Porto Paone (Nàpols, Itàlia). Una troballa recent d’Enric Madrenas a la costa de l’Escala (Girona) és probablement la primera cita per a la Península Ibèrica.
Abundància
Abundància relativa de Doris marmorata entre les diferents conques marines, en base als nostres propis registres
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Doris marmorata basada en els nostres propis registres.
Aquesta gràfica mostra el nombre d’observacions anuals de Doris marmorata durant els darrers 50 anys, basat en els nostres propis registres. La tendència s’ha d’interpretar amb cautela, ja que pot estar esbiaixada per la popularització d’aquest grup animal.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2025) "Doris marmorata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 28/02/2024. Accedit: 05/11/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=43162)