Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Onchidoridoidea Okenia elegans

Okenia elegans

Okenia elegans (Leuckart, 1828)

Okenia elegans @ Palamos 18.04.2021 per Paqui Serra & Oriol Planes

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Onchidoridoidea  

 

Family

Goniodorididae  

 

Genus

Okenia  

 

Species

Okenia elegans  (Leuckart, 1828)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140037).
Sinònims

  • Euplocamus laciniosus Philippi, 1841
  • Idalia cirrigera Philippi, 1844
  • Idalia dautzenbergi Vayssière, 1919
  • Idalia elegans Leuckart, 1828 (original)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar una mida màxima de 80 mm. El cos és alt i la seva coloració general varia des del blanc pur al blanc puntejat de rosa o al vermell ataronjat, però alguns exemplars son completament vermells. En tots aquests casos la vora del peu té una banda groga més o menys marcada. El més característic d’aquesta espècie són les papil·les digitiformes que envolten tot el cos des de la part anterior del cap, els costats del dors i voregen les fulles branquials per darrere. Les dues papil·les més anteriors al cap són les més llargues. També hi ha papil·les al centre del dors. El color d’aquestes papil·les en la seva base és com el cos, blanquinós o vermellós, però aviat es tornen grogues excepte l’àpex que sol ser blanquinós. Els rinòfors són gruixuts i en els exemplars blancs són semitransparents a la base, blanc opacs en el seu terç mitjà i vermells en el seu extrem mentre que en els més pigmentats de vermell solen ser també d’aquest color. Hi ha fins a una vintena de fines làmines en cada rinòfor. La brànquia està formada per 12-14 fulles branquials bipinnades que formen un cercle complet al voltant de la papil·la anal; les fulles branquials són blanques però el seu extrem està pigmentat de groc a ataronjat segons el color dels exemplars. La papil·la anal és poc prominent, és de color blanc amb la seva vora superior de color groc o taronja. El peu és molt ample, lleugerament bilobul·lat per davant i apuntat per darrere. El seu color és blanc però està finament puntejat de rosa o vermell en els animals més pigmentats, com també passa en els flancs d’aquests últims exemplars.

Biologia
Aquesta espècie se sol trobar deambulant en fons rocallosos on abunden els ascidis individuals o colonials dels que s’alimenta. Com a presa d’O. elegans s’han citat: Ascidia sp., Ciona sp., Molgula, Microcosmus sp, Phallusia sp., Polycarpa rustica, P. scuba, Botryllus sp. i Dendrodoa grosularia (Picton & Morrow, 1994; McDonald & Nybakken, 1999). Freqüentment els exemplars d’O.elegans es troben gairebé completament enterrats dins el cos dels ascidis, dels que només sobresurten les fulles branquials.

Etimologia

  • Okenia. Dedicat al Prof. Dr. Ludwig Gilbert Lorenz Oken, (1779-1851), filòsof natural alemany, editor de la revista “Isis” i publicador del llibre “Lehrbuch der Naturgeschichte”.
  • Elegans. Del Llatí “elegans”, deliciós, recarregat, prodigiós.

Distribució
Aquesta espècie s’ha registrat des de Noruega, les Illes Britàniques (Picton & Morrow, 2016), el golf de Biscaia, la Península Ibèrica (zona de l’Estret de Gibraltar i Catalunya, Cervera et al. 2004) i el Mar Mediterrani (a l’Adriàtic i a les costes de Grècia). A les costes catalanes només ha estat observat a Begur, Palamós i Blanes (a la Punta de Santa Anna i al calador d’arrossegament conegut com la Planassa).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Okenia elegans
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Okenia elegans basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bate, C. S. 1866. Report of the committee appointed to explore the marine fauna and flora of the south coast of Devon and Cornwall.–No 1 Consisting of J. Gwyn Jeffreys, F.R.S., Rev. Thomas Hincks, Jonathan Couch, F.L.S., Charles Stewart, J. Brooking Rowe, F.L.S., and J. Ralfs, F.L.S. Report 35th Meeting of the British Association for the Advancement of Science (1865); pp 51- 56.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and A. Balduzzi. 1991. Relationship between radular morphology and food in the Doridina (Mollusca, Nudibranchia). Malacologia 32(2):211-217.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86: 383–389.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    Hayward, P. J., G. D. Wigham, and N. Yonow. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Hunnam, P., and G. Brown. 1975. Sublittoral nudibranch Mollusca (sea slugs) in Pembrokeshire waters. Field Studies 4(2):131-159.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Leuckart, F. S. 1828. Breves animalium quorundum maxima ex parte marinorum descriptiones, 24 pp, 1 pl Heidelberg.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    MacNae, W. 1958. The families Polyceridae and Goniodorididae (Mollusca, Nudibranchiata) in southern Africa. Transactions of the Royal Society of South Africa 35(4):341-372, pls. 17-18.
    Marcus, Er. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1967. Some opisthobranchs from Sapelo Island, Georgia, U.S.A. Malacologia 6(1-2):199-222.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McMillan, N. F. 1968. British shells, xii + 196 pp. Frederick Warne & Co., Ltd.
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Okenia elegans accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/okenia-elegans.html).
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. Okenia elegans accessed through: Nudibranchs of the British Isles on 2014-12-14. (http://www.habitas.org.uk/marinelife/species.asp?item=W13020#).
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. A Field guide to the Nudibranchs of the British Isles. Immel Publishing Ltd. London: 143 pp., London.
    Pola, M., S. Paz-Sedano, A. Macali, D. Minchin, A. Marchini, F. Vitale, C. Licchelli, and F. Crocetta. 2019. What is really out there? Review of the genus Okenia Menke, 1830 (Nudibranchia: Goniodorididae) in the Mediterranean Sea with description of two new species. PLoS ONE 14(5): e0215037.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot-Fol, A. 1951. Études des nudibranches de la Méditerranée. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale. 88: 1–80.
    Pruvot-Fol, A. 1954. Mollusques opisthobranches, Faune de France. Paul Lechevalier, Paris, France.
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Riedl, R. 1986. Fauna y flora del mar Mediterráneo :una guía sistemática para biólogos y naturalistas. Ediciones Omega.
    Rudman, W. B. 1998. Suborder Doridina In: Mollusca: The southern systhesis, Fauna of Australia; P L Beesley, G J B Ross and A Wells (eds) 5 (B): 990-1001. CSIRO Publishing. Melbourne, Australia.
    Rudman, W. B. 2004. Further species of the opisthobranch genus Okenia (Nudibranchia: Goniodorididae) from the Indo-West Pacific. Zootaxa 695 : 1-70.
    Rudman W.B. et al. 1998. Okenia elegans accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/okeneleg).
    Rufray, X., P. Girard, S. Le Bris, T. Menut, C. Santarelli, and X. Salvador. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36: 1–189.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Sánchez Tocino, L. 2001. Okenia elegans accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (http://www.ugr.es/~lstocino/okenia_elegans.htm).
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Okenia elegans" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 03/02/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/0w1tC)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.