Fjordia insolita (Garcia-Gomez & Cervera, 1989)
Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).
Sinònims
- Flabellina insolita Garcia-Gomez & Cervera, 1989
Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una mida de 16 mm de longitud. El color del cos és blanc hialí en tota la seva extensió amb línies blanques opaques que recorren el dors dels tentacles orals, rinòfors, dors i parets laterals del cos. Els palps orals estan eixamplats a la base d’una manera molt característica. Els rinòfors són llargs i fins i estan corbats cap enrere; aproximadament a la seva zona mitjana també estan eixamplats mostrant un sortint afilat anterior. Darrere de la base dels rinòfors es veuen els ulls. Altres característiques de l’espècie són la presència de petites papil·les a un costat i altre de la zona cardíaca i l’existència de petites expansions laminars transversals a la zona central del dors des del segon grup de cerates fins l’últim. Té fins a 8 grups de cerates a cada costat del cos. Els cerates són llargs i fins, semitransparents i deixen veure en el seu interior la ramificació digestiva, de color taronja o vermellosa i granulosa que omple gairebé completament l’interior del cerata; l’àpex dels cerata és semitransparent, sense cap mena de pigmentació. El peu té palps propodials ganxuts a la seva zona anterior i la cua és relativament llarga i afilada.
Biologia
No se sap gairebé res sobre la biologia de l’espècie, només que sol trobar-se vivint sobre colònies d’hidrozous entre 20 i 40 m de profunditat.
Etimologia
- Fjordia, derivat del Norueg “fjord” perquè la localitat tipus de Fjordia lineata és Oslofjord, i també és molt comú a Gulen, a l’entrada del Sognefjord, de on provenen molts dels exemplars estudiats per Korshunova et al. (2017).
- Insolita. Del Llatí “insolitus”, poc habitual, per les especials característiques anatòmiques d’aquest animal, com els rinòfors i palps orals amb bulbs basals i papil·les, i expansions laminars del cos, que el fan inconfusible.
Distribució
Es tracta d’una espècie molt rara que fins al moment es coneix només de la zona de Tarifa (Estret de Gibraltar) (García-Gómez & Cervera, 1989) i la costa portuguesa de l’Algarve (Ortea & Espinosa, 1998).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
José Carlos García Gómez (2023) "Fjordia insolita" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 30/12/2015. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/L0kj2)
